La calor extrema va disparar la mortalitat un 20 % entre maig i agost de 2022

Entre maig i agost de 2022 van morir 157.580 persones, un 20,5 % més que el 2019, sobretot per malalties cròniques de risc davant de les altes temperatures, que a més van provocar directament més del doble de morts per cops de calor i deshidratació que tres anys abans.

En concret, entre la primavera i l’estiu passats, quan es van polvoritzar els màxims històrics de temperatures, es van produir 122 cops de calor mortals davant els 47 de 2019, la qual cosa suposa un increment del 159 %, i 233 casos de deshidratació, que van pujar un 113,7 % respecte als 109 de l’any prepandèmia. Així, ambdues causes van provocar 355 defuncions, un 89 % més que el 2021, quan van ser 189, segons l’Estadística Defuncions a causa de Mort publicada aquest dimarts per l’INE.

Malgrat que són dades provisionals, confirmen la letalitat del mes de juliol de l’any passat a la qual van apuntar les projeccions del Sistema de Monitorización de la Mortalidad Diaria (MoMo) del Instituto de Salud Carlos III. que van calcular una sobremortalitat de més de 20.000 morts l’estiu passat: només aquell mes, i ja amb dades reals, les defuncions van augmentar un 32,8 % (10.991 més). L’increment va ser més gran en els majors de 75 anys.

Gairebé la totalitat de les causes naturals de mort més freqüents i les causes externes van augmentar, encara que els pics més grans es van donar en patologies cròniques prèvies considerades de risc davant de situacions d’altes temperatures, assenyala l’INE, que recorda que aquest període comprès de maig a agost va ser qualificat d’extremadament càlid per l’informe climàtic de l’Aemet.

L’ESTIU VA SER MÉS MORTAL A CEUTA, LES CANÀRIES I LES BALEARS

D’aquesta forma, els augments més importants de la mortalitat es van produir en les malalties hipertensives, que es van disparar un 36,9 % fins les 4.986; la diabetis (31,2 %, 3.840 defuncions) i el trastorn senil i presenil (19,8 %, 8.019 morts). A més, es van registrar 12.089 defuncions per covid-19 davant les 6.714 registrades en el mateix període de 2021, si bé en el conjunt anual va disminuir.

La mortalitat aquell estiu va augmentar en totes les comunitats, però molt més a Ceuta (37,9 %); Canàries (26,8 %) i Balears (26,1 %), seguides molt de a prop per Múrcia (25,9 %), Extremadura (25,4 %) i Andalusia (23,4 %). Per malalties, on més es van incrementar les morts per patologies hipertensives va ser Múrcia, on gairebé es van duplicar (93,9 %). La pujada de diabetis més important es va donar a Galícia (116,2 %), mentre que el dels trastorns mentals senil i presenil es va registrar a Andalusia (38,1%).

LES MALALTIES CIRCULATÒRIES ES MANTENEN COM A PRIMERA CAUSA

En total, l’any passat van morir 463.133 persones, 12.389 més que el 2021 (un 2,7 % més), dels que 233.690 eren homes i 229.443 dones, el que es tradueix en un increment de l’1 % i un 4,6 %, respectivament. 

Les malalties del sistema circulatori van ser darrere del 26 % de les defuncions, amb la qual cosa es van mantenir com a primera causa de mort amb una taxa de 252,2 de morts per cada 100.000 habitants, seguides dels tumors, que van representar el 24,8 % amb una taxa de 239,8, i les respiratòries (9,3 % i taxa de 89,9). Respecte a l’any anterior, les morts per malalties del sistema respiratori van augmentar un 20,9 %, les del circulatori un 1,2 % i els que van ser conseqüència de tumors, un 0,9 %.

Encara que hi ha diferències per sexes, ja que els tumors van ser la primera causa de mort en els homes (amb 289,4 de morts per cada 100.000 homes) i la segona en dones (amb 192,1 per cada 100.000 dones), mentre que les malalties del sistema circulatori van ser les més letals per a elles (261,9 morts per cada 100.000) i la segona entre ells (242,1). Les respiratòries van ser la tercera causa de mort en ambdós sexes, un 15,6 % en els homes i un 28,4 % en les dones.

Per comunitats, els augments de la mortalitat van ser més grans a les Canàries (18,5 % més que el 2019), Balears (16,6%) i Múrcia (13,7%); atenent el grup de malalties, les defuncions per les hipertensives van pujar més a Múrcia (75,1 %), per diabetis a Galícia (72,3 %) i per trastorns mentals senil i presenil a País Basc (17,6 %).

LA MORTALITAT PER COVID-19 CAU UN 20 %

Si es compara amb l’any prepandèmia, les morts es van incrementar un 10,6 % fins les 44.430; per sexes, la pujada va ser del 9,9 % en cas dels homes i de l’11,4% entre les dones. La covid-19 virus identificat va ser la causa de mort més freqüent el 2022, amb 31.559 persones mortes, una xifra que suposa, no obstant, un 20 % menys que el 2021.

Per darrere es van situar les malalties isquèmiques del cor (amb 28.687 defuncions, un 0,6 % menys) i les malalties cerebrovasculars (amb 24.558, un 1,2 % menys). Entre les malalties més freqüents, les causes de mort que més van augmentar van ser la pneumònia (28,6 %), la demència (10,8 %) i les malalties cròniques de les vies respiratòries inferiors (8,5 %).