Mor l'actriu Carmen Sevilla als 92 anys

L’actriu Carmen Sevilla ha mort aquest dimarts als 92 anys, segons ha informat el seu fill a Europa Press. Va ser traslladada aquest dilluns des de la residència on viu a Aravaca (Madrid) fins a un hospital madrileny a l'agreujar-se el seu estat de salut. Sevilla va viure en una residència geriàtrica des de 2015, sis anys després de ser diagnosticada d’Alzhéimer.

L’última aparició de la llegendària actriu va tenir lloc durant la gala del 20è aniversari de Telecinco --cadena que la va veure tornar a la petita pantalla a finals de 1991--, un esdeveniment en el qual es va fer evident algun problema de salut atès el discurs inconnex que van haver de tallar els presentadors de la gala. Així, de la televisió es va retirar el 2010, un any després de ser diagnosticada d’Alzhéimer, després d’anys conduint 'Cine de barrio'.

Nascuda al barri sevillà d’Heliòpolis el 1930, Carmen Sevilla es va casar amb el compositor, arranjador i director d’orquestra espanyol Augusto Algueró, amb qui va tenir el seu únic fill, i en segones núpcies amb l’empresari Vicente Patuel, que va morir l’any 2000 després de 15 anys de matrimoni.

Sevilla va participar en 80 pel·lícules tant a l'estat espanyol com a l’Argentina, Mèxic, França o Itàlia, però també a Hollywood; va ser ballarina, cantant i presentadora de televisió. Amiga d’altres grans artistes estrelles com Lola Flores, Sara Montiel o Paquita Rico i es va guanyar el sobrenom de 'núvia d’Espanya'.

Va començar com a bailaora flamant el 1942 de la mà de la cantant i actriu Estrellita Castro, va debutar en el cine a 'Serenata española' (1947) i el juliol de 1949 va tenir el seu primer paper protagonista a la pel·lícula 'Jalisco canta en Sevilla', juntament amb Jorge Negrete, a la qual seguiria poc després 'La revoltosa', de José Díez Morales.

Amb la dècada dels 50 arribaria la seua primera gran època d’èxit, quan es va convertir en una de les actrius més sol·licitades pel públic, amb pel·lícules tan emblemàtiques com la dirigida per Richard Pottier, 'Violetas Imperiales’ (1952), amb Luis Mariano, amb qui també va treballar a 'El sueño de Andalucía' i 'La Bella de Cádiz'.

Altres títols d’aquesta etapa també són 'El Sueño de Andalucía' (1951), 'El deseo y el amor' (1952), 'La hermana San Sulpicio' (1952), 'La pícara molinera' (1955), 'El amor de Don Juan' (1956) o 'La fierecilla domada' (1956). Destacable va ser 'La venganza' (1957), dirigida per Juan A. Bardem, la primera pel·lícula espanyola nominada a l’Oscar a Millor Pel·lícula de parla no anglesa.

La seua capacitat interpretativa també la va portar a treballar en produccions internacionals com 'Rey de reyes’(1961), dirigida per Nicholas Ray i en què Carmen Sevilla va donar vida a María Magdalena, o 'Marco Antonio y Cleopatra' (1962), en què va interpretar Octavia en aquesta versió de Charlton Heston del clàssic de William Shakespeare. Un pas per la meca del cine que li va servir per conèixer Frank Sinatra, Cary Grant o Ricardo Montalbán.

La dècada dels 60 també va ser l’etapa en la que es va consolidar com a cantant, aprofitant la tirada de la dècada prèvia gràcies a les cançons que interpretava a les pel·lícules. Va arribar a publicar més de 15 discos de coples, boleros, tangos o xotis.

Als anys 70 va tornar a aconseguir el suport del públic i de la crítica quan es va convertir en una de les protagonistes del nou cine espanyol, marcat per l’arribada de directors com Eloy de la Iglesia, amb el qual va treballar en 'El techo de cristal' (1971), Julio Diamante, que la va dirigir a 'Sex o no sex' (1974), o Gonzalo Suárez, amb qui va fer 'La loba y la paloma' (1974), entre altres.

Una popularitat que es va mantenir en les últimes dècades sobretot per feines i intervencions a la televisió. Va ser la responsable d’acomiadar l’any des de la Puerta del Sol en diverses ocasions, entre aquestes el 1994 quan va desitjar a tots els espanyols un feliç 1964 davant de l’atònita mirada de José María Íñigo.

Després de 15 anys sense participar en cap pel·lícula, Antena 3 li va oferir tornar a la interpretació amb una sèrie titulada 'Ada Madrina', amb Jesús Puente i la model Mar Flores, encara que la cadena la va retirar després de quatre capítols.

Inoblidable va ser també la seua aparició diària al capdavant del 'Telecupón' de Telecinco des de finals de 1991 fins 1997, on va conquerir el públic amb la seua naturalitat i deixant expressions per a la memòria col·lectiva com les "ovejitas" i el seu "cuponsito", o a l’espai d’Antena 3 'Queridos presentadores’, amb Bertín Osborne.

Després de passar per diversos programes al Canal Sur i Canal 9, va recalar a TVE, on va conduir 'Cine de Barrio', que va presentar des de 2004 a 2010.

Ha estat reconeguda amb les Medalles del Cercle d’Escriptors Cinematogràfics com a millor actriu principal per 'La fierecilla domada', concedida el 1995, com a millor actriu a 'El techo de cristal', el 1970, i la Medalla d’Honor, que va rebre el 2003.

Entre els múltiples guardons que ha rebut figuren també la Medalla d’Or al Mèrit en el Treball (2001) o la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts (2003), així com un Fotogramas de Plata, un TP, una Antena i un Micròfon d’Or i la Medalla d’Andalusia o el premi a tota una vida de cine de la Comunitat de Madrid, entre els altres.

A més de Filla Predilecta de Sevilla, dona nom a avingudes de Roquetas de Mar (Cadis) i Marbella (Màlaga), a carrers a San Pedro de Alcántara (Màlaga) i Villafranca de Córdoba (Còrdova) i compta amb una estrella al Passeig de la fama de Madrid.