'Dama amb ventall' de Klimt es converteix en obra més cara subhastada a Europa

L’obra 'Dama amb ventall’ de l’austríac Gustav Klimt ha establert un rècord per a una obra d’art europea en vendre’s aquest dimarts per 85 milions de lliures (98 milions d’euros), segons ha anunciat la casa de subhastes Sotheby’s de Londres.

A més, aquest preu de compra s’ha convertit en el segon més alt mai assolit en una subhasta per un retrat de qualsevol època. Després d’una subhasta de deu minuts entre quatre postors, 'Dama amb ventall’ ha estat adquirit per Patti Wong (fundadora de Patti Wong and Associates), que licitava a la sala per un col·leccionista de Hong Kong.

Aquest preu eclipsa els 65 milions de lliures (75 milions d’euros) aconseguits per 'L’home que camina I', d’Alberto Giacometti, venut a Sotheby’s Londres el 2010. També supera l’anterior rècord de subhasta de Klimt (104,6 milions de dòlars) per 'Bedollar' de la Colecció Paul G. Allen, venut l’any passat a Nova York. 'Dama amb ventall’ es va posar a la venda per última vegada fa gairebé trenta anys a Sotheby’s de Nova York el 1994, quan es va adquirir per 7,8 milions de lliures, establint llavors un nou rècord de subhasta per a l’artista.

La casa de subhastes detalla que l’obra va ser creada quan Klimt encara estava en la seua plenitud artística, i en un moment en què la "formalitat" dels seus primers encàrrecs dona pas a una nova expressivitat, una immersió cada vegada més profunda i joiosa en el dibuix, el color i la forma, que, encara que clarament influïda pels seus contemporanis Van Gogh, Matisse i Gauguin, es va convertir en una cosa totalment diferent a les seues mans.

El retrat, en el qual apareix una dona el nom de la qual mai no ha transcendit, encara estava sobre un cavallet en l’estudi de Klimt quan l’artista va morir, amb 55 anys, a Viena. Per als especialistes de la casa de subhastes, l’obra uneix "tota la destresa tècnica i l’exuberància creativa" que Klimt havia conreat fins 1918, quan estava encara en un dels seus moments creatius més elevats.

La tela, que formava part d’una col·lecció privada des de 1994, segons la informació facilitada per Sotheby’s, va pertànyer a l’industrial vienès Erwin Bohler, després al seu germà i a la viuda d’aquest últim fins la dècada de 1940. Molt més tard, el 1988, va ser propietat de l’empresari i mecenes nord-americà Wendell Cherry.