INVESTIGACIÓ
Un estudi tomba el mite que els homes eren caçadors i les dones recol·lectores
El treball assenyala que més del 70 % de la caça femenina sembla ser intencionada
Homes dedicats a la caça i dones a la recol·lecció, com a divisió del treball en les societats farratgeres, és una imatge que no s’ajusta a la realitat, ja que un 79 % d’elles també realitzen tasques de caça, indica un estudi que publica Plos One. La investigació, liderada per Abigail Anderson de la Universitat Seattle Pacific (EUA), ha analitzat dades dels últims cent anys sobre 63 societats de caçadors-recol·lectors d’Amèrica del Nord i del Sud, l’Àfrica, Austràlia, Àsia i la regió oceànica.
L’anàlisi d’aquests les dades mostra que en, almenys, el 79 % d’aquestes societats les dones cacen, independentment de la seua condició de mares, el que contradiu la creença generalitzada de què els homes cacen exclusivament i les dones recullen exclusivament. Al llarg del temps s’han anat acumulant proves arqueològiques que qüestionen el paradigma d’home caçador, dona recol·lectora, amb el descobriment de dones enterrades amb eines de caça major.
Tanmateix, alguns investigadors han suggerit que el paper de la dona com a caçadora es limitava al passat i que en les societats de farratjo més recents elles eren només recol·lectores. Anderson i el seu equip van decidir estudiar aquesta possibilitat i els resultats la van contradir, ja que no només les dones es dediquen també a la caça en la gran majoria d’aquestes societats, sinó que a més solen aconseguir grans peces amb destresa, indica la publicació. L’estudi assenyala que més del 70 % de la caça femenina sembla ser intencionada, en contraposició a la matança oportunista d’animals que es troben mentre realitzen altres activitats.
A més, la caça intencionada per part de les dones sembla estar dirigida a animals de totes les mides, amb més freqüència de caça major. L’anàlisi també va revelar que les dones participen activament en l’ensenyament de les pràctiques de caça i que solen fer servir una varietat més important d’elecció d’armes i estratègies que els homes.
Els resultats suggereixen que, en moltes societats caçadores-recol·lectores, les dones són caçadores expertes i exerceixen un paper instrumental a la pràctica, la qual cosa se suma a les proves que s’oposen a les percepcions llargament sostingudes sobre els rols de gènere.
Els autors assenyalen que aquests estereotips han influït en estudis arqueològics anteriors i que, per exemple, alguns investigadors s’han mostrat reticents a interpretar els objectes enterrats per dones com eines de caça, assenyala Plos One. Per això, demanen que es reavaluïn aquestes proves i adverteixen del perill d’aplicar erròniament la idea dels homes com a caçadors i les dones com a recol·lectores en futures investigacions.