Els científics descobreixen que l'electricitat estàtica atreu les paparres cap als seus hostes

Investigadors de la Universitat de Bristol (Regne Unit) han descobert que les paparres poden ser atretes per l’electricitat estàtica que els seus hostes acumulen de forma natural a través d’espais d’aire diverses vegades més grans que elles mateixes.

És probable que això augmenti enormement la seua eficàcia a l’hora de trobar hostes per parasitar, ja que les paparres no són capaces de saltar i, per tant, aquest és l’únic mecanisme pel que podrien entrar en contacte amb hostes que estan fora de l’abast de les seues diminutes potes. Les troballes, publicades a la revista 'Current Biology', són el primer exemple conegut d’implicació de l’electricitat estàtica en l’adhesió d’un animal a l’altre.

Les paparres són portadores de moltes malalties desagradables, entre elles la malaltia de Lyme, que amarguen la vida a moltes persones i animals, i fins i tot poden causar-los la mort. Per tant, intentar reduir la capacitat de les paparres d’adherir-se a les persones i als animals de què depenen els humans suposa un enorme benefici social i econòmic.

L’autor principal, Sam England, de la Facultat de Ciències Biològiques de Bristol, explica: "Sabíem que molts animals, inclosos els humans, poden acumular càrregues electroestàtiques bastant importants". "Ho veiem quan rebem una descàrrega estàtica després de rebotar en un llit elàstic o quan ens freguem els cabells amb un globus, per exemple --prossegueix-. Però aquesta càrrega electroestàtica també els passa als animals en la naturalesa quan es freguen contra objectes del seu entorn com l’herba, la sorra o altres animals".

Indica que "aquestes càrregues són sorprenentment altes i poden equivaler a centenars, si no milers, de volts, més dels quals es produeixen als endolls de casa! I el que és més important, les càrregues estàtiques exerceixen forces sobre altres càrregues estàtiques, ja siguin atractives o repulsives, depenent de si són positives o negatives".

"Ens preguntem si les càrregues estàtiques que els mamífers, les aus i els rèptils acumulen de forma natural podrien ser prou altes com perquè les paparres paràsites poguessin elevar-se per l’aire mitjançant l’atracció electroestàtica sobre aquests animals, millorant així la seua eficàcia a l’hora de trobar hostes de qui alimentar-se", afegeix.

L’equip va provar inicialment la idea atansant pells de conill i altres materials carregats estàticament a les paparres i observant si se sentien atretes per ells. Van observar que aquestes superfícies carregades arrossegaven a les paparres per l’aire a través d’entreferros de diversos mil·límetres o centímetres (l’equivalent a un ésser humà saltant diversos trams d’escales), pel que van investigar més a fons.

"En primer lloc --prossegueix Sam--, utilitzem mesuraments anteriors de la càrrega típica que porten els animals per predir matemàticament la intensitat del camp elèctric que es genera entre un animal carregat i l’herba en la qual a les paparres els agrada posar-se i esperar a què passin els hostes".

"A continuació, vam col·locar paparres sota d’un elèctrode, amb un espai d’aire entre elles, i vam augmentar la càrrega de l’elèctrode fins que les paparres van ser atretes cap a ell. Així vam poder determinar la intensitat mínima del camp elèctric que atreia a les paparres --continua-. Aquest camp elèctric mínim era dins de l’ordre de magnitud previst pels càlculs matemàtics del camp elèctric entre un animal carregat i l’herba, pel que és probable que les paparres en la naturalesa siguin atretes cap als seus hostes per l’electricitat estàtica."

Aquests resultats tenen diverses implicacions i aplicacions potencials. En primer lloc, és probable que el fenomen s’apliqui a moltes altres espècies paràsites que volen entrar en contacte i adherir-se als seus hostes, com els àcars, les puces o els polls, pel que podria ser un mecanisme universal perquè els animals entrin en contacte i s’adhereixin uns a altres.

Més enllà de les implicacions purament científiques, el descobriment obre la porta al desenvolupament de noves tecnologies per minimitzar les picadures de paparres en humans, mascotes i animals de granja, com el desenvolupament d’esprais antiestàtics.  "Ara hem descobert que les paparres poden ser elevades a través d’espais d’aire diverses vegades més grans que elles mateixes per l’electricitat estàtica que altres animals acumulen de forma natural --conclou Sam--. Això els facilita trobar i adherir-se als animals a què volen agafar-se i de què volen alimentar-se. Fins ara, no teníem ni idea de què un animal pogués beneficiar-se de l’electricitat estàtica d’aquesta manera, i realment obre la imaginació sobre quantes forces invisibles com a aquesta podrien estar ajudant animals i plantes a viure les seues vides".

Ara l’equip planeja investigar si les paparres són capaces de percebre la càrrega electroestàtica que s’aproxima als seus possibles hostes.