La tortura amb biaix de gènere

Un total de 22 dones han trencat el silenci per denunciar les tortures que van patir a la comissaria barcelonina de Via Laietana, situada al número 43 d’aquest cèntric carrer de la capital catalana. Ho fan a Torturades (Comanegra) de l’escriptora Gemma Pasqual, que dimecres va presentar el llibre a Lleida al costat de dos dones que aporten el seu testimoni, Pilar Rebaque i la lleidatana Montserrat Tarragó. Una investigació de gairebé dos anys que tracta per primera vegada les tortures amb biaix de gènere.

“Sempre dic que és més una denúncia que un llibre. Moltes de les dones expliquen la seua experiència per primera vegada i suposen una petita mostra, encara que molt significativa, de les milers de persones que van ser torturades a Via Laietana”, diu a SEGRE l’autora. Pasqual assenyala que el llibre vol deixar clar que aquestes tortures no són només cosa de la dictadura, ja que inclou testimonis des del 1941, amb Soledad Real, una barcelonina condemnada a trenta anys de presó per actes contra la seguretat de l’Estat, fins al 2019, amb la detenció de Xènia Garcia durant una manifestació arran de la sentència del procés.

En aquest últim cas, recorda que els joves que van acabar a Via Laietana van relatar “que a les parets de la comissaria hi havia sang”. “La tortura no és igual en homes que en dones, que no vol dir que sigui més o menys”, assenyala l’autora, que afegeix que en aquestes tortures “hi ha molts cops al baix ventre, amb electroxocs als genitals, amenaces de violació o obligar-les a anar al bany amb la porta oberta”. Així mateix, en els seus testimonis, les 22 dones expliquen les seqüeles que van patir després del seu pas per Via Laietana.

“Moltes van estar un any en què no els baixava la menstruació”, afirma Pasqual. Així mateix, la intenció de l’autora és recollir no només les dones polítiques sinó també “gitanes, trans, prostitutes, immigrants, totes les víctimes”. Un d’aquests testimonis és el de Montserrat Tarragó, que va estar detinguda a Via Laietana en dos ocasions, el 1977 i el 1985.La Comissió de la Dignitat i altres entitats lluiten per aconseguir el tancament de Via Laietana i convertir-la en un edifici memorialista contra la tortura. “Estic convençuda que la força del poble ho aconseguirà”, assenyala l’autora.

“Estar un minut a Via Laietana és un trauma per a tota la vida”

“Molts lectors se sorprendran de llegir testimonis” que denuncien tortures en plena democràcia perquè un demòcrata no pot pensar que en una comissaria es tortura, assenyala Gemma Pasqual. “La gent ha de saber que estar un minut a Via Laietana és un trauma per a tota la vida”, afegeix, per la qual cosa agraeix que les dones hagin trencat el seu silenci per lluitar contra “la impunitat”. Ara l’autora està immersa en una novel·la. “Ho necessitava perquè ha estat molt dur. M’ha empoderat però també m’ha afectat personalment”, remarca.