Un estudi alerta de l'increment d'escombraries espacials i del risc de col·lisió en òrbita

Un estudi elaborat per investigadors de la Universidad de Màlaga alerta del continu increment de les escombraries espacials des del llançament del primer satèl·lit el 1957 i del risc de col·lisió en òrbita, així com del seu efecte a la Terra. L’Agència Europea de l’Espai (ESA) calcula que, actualment, hi ha més de 131 milions d’objectes de rebutjos espacials d’entre 1 mil·límetre i 10 centímetres sense utilitat orbitant a una mitjana de 36.000 quilòmetres per hora al voltant de la Terra.

Aquests rebutjos procedeixen de fonts diverses, com últimes etapes de coets, satèl·lits que han deixat de ser operatius i, fins i tot, eines perdudes per astronautes, ha informat aquest divendres la Universidad de Màlaga. "Qualsevol tros més gran d’un centímetre és potencialment letal en cas de col·lisió", ha afirmat el catedràtic de la Universidad de Màlaga José Luis Torres, que ha coordinat juntament amb la professora Anelí Bongers un projecte sobre Economia de l’Espai.

En aquest projecte, des d’un punt de vista quantitatiu, s’estableix un model teòric que determina la taxa òptima de llançaments de satèl·lits per maximitzar beneficis en funció de la quantitat d’escombraries espacials. A partir de dades de la NASA i de l'ESA, el model desenvolupat es basa en simulacions computacionals, que analitzen els efectes de proves antisatèl·lit sobre la quantitat d’escombraries espacials i sobre la probabilitat de col·lisió amb satèl·lits operatius, dels quals actualment hi ha uns 6.000 en òrbita.

Aquest model determina de forma dinàmica la quantitat d’escombraries espacials en funció del comportament òptim de les empreses que operen en l’espai, a l’hora d’establir la taxa de llançaments i el nombre de satèl·lits. Segons aquests experts, tant el nombre de llançaments com el de satèl·lits es veu afectat negativament per la quantitat d’escombraries espacials.

"Els càlculs realitzats mostren, a més, que les proves antisatèl·lit generen més de 102.000 nous trossos d’aquestes escombraries més grans d’1 centímetre i que els seus efectes negatius tarden a desaparèixer entorn de mil anys a causa de la gran altitud a les quals es realitzen", asseguren. Els investigadors han estudiat l’espai des del punt de vista econòmic, ja que, tal com assenyalen, es tracta d’un bé comú internacional que, igual com amb l’alta mar, "s’acabarà sobreexplotant". A més, al no comptar amb una regulació expressa, més enllà d’un tractat internacional de les Nacions Unides de no obligat compliment, és un exemple del que es denomina "error de mercat", perquè, al no existir drets de propietat, es tendeix a un mal ús d’aquest recurs i a la generació, per tant, d’"externalitats negatives".

També alerten de què, a causa que cada vegada es depèn més de les empreses que operen a l’espai, sobretot les relacionades amb la tecnologia, el volum d’escombraries espacials seguirà creixent i, per tant, també la probabilitat de col·lisió.  "Estem davant d’un mercat enorme no regulat, els problemes del qual només estan començant", assenyalen els investigadors. 

L’estudi, finalment, quantifica els efectes d’una hipotètica guerra en l’espai en la qual se simula la destrucció de 250 satèl·lits. Segons aquest model, s’estima que les escombraries espacials augmentarien en 25,5 milions de fragments majors d’un centímetre, incrementant, per tant, la probabilitat de col·lisió i el nombre de satèl·lits destruïts.

L’objectiu és alertar dels efectes que tenen les escombraries espacials sobre l’economia mundial i els possibles problemes físics que poden ocasionar a la Terra, així com sobre l’ús de l’espai per part de l’ésser humà. Segons adverteixen amb aquesta simulació, l’esmentat ús desapareixeria tant per a activitats comercials com científiques si continua el ritme actual de generació d’escombraries espacials.