S'enlaira amb èxit Euclid, el telescopi de l'ESA que explorarà com era l'univers fa 10.000 milions d'anys

L'Agència Espacial Europea (ESA) ha llançat aquest dissabte amb èxit a l’espai el telescopi Euclid des de l’estació de Cap Canaveral en Florida (EUA), que tindrà la missió de crear un mapa 3D més gran i precís de l’Univers i conèixer com eren les galàxies fa 10.000 milions d’anys.

A les 11.12 hores (17.12 hora peninsular espanyola), el telescopi s'ha enlairat de la Terra a bord d’un coet Falcon 9 d'Space X i ja es dirigeix a la seua destinació a l’espai. Euclid observarà milers de milions de galàxies fins distàncies de 10.000 milions d’anys llum, mesurant de forma precisa la posició i les formes de les galàxies en llum visible i inferint en les seues distàncies, segons ha indicat l’Institut d’Astrofísica (IAC) en un comunicat.

"Euclid ens ajudarà a explorar com s’ha expandit l’univers i com s’ha format la seua estructura al llarg de la història còsmica, la qual cosa pot revelar més sobre el paper de la gravetat i la naturalesa de l’energia fosca i la matèria fosca," va explicar en declaracions als mitjans l’investigador de l’HISSI-CSIC, IEEC i membre del consell de direcció del Consorci Euclid, Francisco Castander.

Segons els models actuals, aquests components foscos representen al voltant del 95% del contingut de matèria i energia de l’Univers, i afecten el moviment i la distribució de les fonts visibles, com les galàxies, encara que no emeten o absorbeixen llum. Per ESA raó, la ciència encara no ha pogut determinar què són.

Espanya ha format part del Consorci que ha impulsat la missió des del seu origen i ha participat en el desenvolupament instrumental del projecte i contribuirà a l’explotació científica. Així, diverses institucions espanyoles, entre les quals es troba l’IAC, han treballat durant més d’onze anys en ESA missió. L’Institut ha col·laborat en el disseny, construcció i validació de l’electrònica de control d’un dels seus dos instruments a bord. La combinació de sensibilitat, resolució espacial, homogeneïtat de dades i informació espectral d’Euclid pretén ser d’utilitat per a moltes àrees de l’astrofísica.

"Les dades de la missió proporcionaran un extraordinari llegat que permetrà ampliar el nostre coneixement sobre la formació i evolució de les galàxies i, en particular, dels astres menys lluminosos de la Via Láctea", assenyala el director de l’IAC i també membre del consell de direcció del Consorci Euclid, Rafael Rebolo.

Després d’un mes de viatge per l’espai, el telescopi arribarà al seu destí per orbitar en el segon punt de Lagrange (L2) del sistema Sol-Terra, a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra en direcció oposada al Sol. Allà, Euclid captarà l’energia solar per proveir-se d’energia i alhora apuntarà el seu telescopi cap a l’espai profund. A continuació, durant prop de dos mesos realitzarà diferents proves per comprovar que tots els seus components i instruments funcionen correctament. Finalment, tres mesos després del seu enlairament, Euclid començarà a cartografiar l’univers fosc durant els sis anys que s’espera que duri la missió.