Més plagues urbanes a Lleida, Mollerussa i Balaguer per la pujada de temperatures amb el canvi climàtic

La pujada de la temperatura mitjana a causa del canvi climàtic està tenint múltiples efectes negatius, com l'increment de les plagues urbanes, especialment d'insectes. Les empreses de control ambiental asseguren que “cada vegada duren més mesos de l'any” i adverteixen de l'arribada de noves espècies que suposen un risc per a la salut.

Cada vegada hi ha més plagues urbanes, duren més temps i arriben noves espècies d’insectes que en un futur podrien convertir-se en un problema tant sanitari com econòmic. Així ho alerta l’Associació Catalana d’Empreses de Salut Ambiental (ADEPAP), que representa quaranta empreses de control de plagues que operen a les comarques lleidatanes i que aquest estiu preveu un augment de les colònies de paneroles, mosquits, rates i xinxes.

Les causes: la pujada de temperatures per la crisi climàtica fa que els cicles biològics de les espècies s’accelerin i es reprodueixin més− i la globalització. “L’estiu passat ja vam tenir una temporada de plagues molt llarga, però aquest any ha començat fins i tot abans per les condicions meteorològiques”, va explicar el president de l’entitat, Quim Sendra, que afegeix que “a causa del canvi climàtic, l’aparició de plagues tendeix a desestacionalitzar-se i cada vegada són més presents durant més mesos”. Tot això, sumat a la resistència als productes biocides, provoca que les plagues siguin cada vegada més abundants.

L’espècie protagonista aquest any és la panerola americana (Periplaneta americana), de color marró i la més habitual. Prové de la xarxa de clavegueram i apareix tant en habitatges com en tota mena d’edificis comercials

Els ajuntaments s’encarreguen de la gestió de plagues que suposen un risc per a la salut

La biblioteca pública està sense aire condicionat per l’acumulació d’excrements de coloms a la terrassa

La via d’entrada pot ser a través de productes infestats (caixes o bosses de comprar), els desaigües o altres connexions amb el clavegueram. Com que viuen i s’alimenten en llocs on hi ha brutícia, poden transportar bacteris com la salmonel·la i contaminar el menjar.

Les pluges de les últimes setmanes també fan que tornin amb força tant el mosquit comú com el tigre, que provocaran més molèsties pel gran nombre de picades als veïns, i a més són un vector de risc. “Les plagues generen aversió però també van acompanyades de danys econòmics i malalties. Per això el seu augment ens ha de preocupar”, diu Sendra, que insisteix que les mesures preventives són la millor carta per mantenir-les a ratlla.A Lleida ciutat, el confinament va afavorir la proliferació de plagues i va disparar el nombre de queixes veïnals, especialment per la presència de rates.

Des d’aleshores, la Paeria ha triplicat el pressupost per remeiar aquestes problemàtiques, passant dels 36.000 euros el 2019 als 104.000 que ha invertit aquest any. Les tasques de l’equip municipal de prevenció i control de plagues, sumades al de les empreses especialitzades contractades per l’ajuntament, s’ha traduït en una reducció considerable dels avisos dels ciutadans per paneroles, rates, coloms i mosquits. L’objectiu és limitar al màxim el nombre de plagues, encara que la pujada de temperatures i l’arribada de noves espècies com la cotorra argentina i el tudó no juguen al seu favor.

La sobrepoblació de coloms també s’ha convertit en un maldecap en altres poblacions lleidatanes com Balaguer o Organyà, on la presència d’aquestes aus deteriora i embruta els carrers i edificis. A Mollerussa, en canvi, durant els mesos de tardor causen estralls els estornells que, amb l’arribada del fred, busquen refugi en els arbres de les ciutats. Per fer front a aquesta plaga, el consistori del Pla d’Urgell va haver de contractar a finals de l’any passat una empresa especialitzada per foragitar les bandades amb pirotècnia.

Les onades de calor i el canvi climàtic també passen factura als boscos, que són cada vegada més febles i vulnerables davant de les plagues com la processionària del pi. Aquest insecte afecta milers d’hectàrees de boscos, especialment al Solsonès i l’Alt Urgell, i provoca doloroses i perilloses picades a persones i animals. L’any passat, el departament d’Acció Climàtica va haver de fumigar fins a 20.000 hectàrees, un 33 per cent més que el 2021. Investigacions del Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) alerten que l’escalfament global i la sequera dels últims anys generen plagues agressives que cada vegada maten més arbres.

Lleida triplica les actuacions

Després del pic històric del 2020, els avisos per la presència de rates, paneroles, coloms i mosquits a Lleida ciutat han baixat considerablement, encara que segueixen per sobre dels nivells previs a la pandèmia. “Des del confinament les rates es deixen intimidar menys pels humans i s’han atansat més a les zones residencials a la recerca de menjar.

Aquesta situació, sumada a la gran capacitat reproductiva d’aquests rosegadors, requereix una feina constant i prolongada en el temps per reduir la seua població”, explica el cap de serveis urbans de la Paeria, Jordi Domingo. El consistori, que ha triplicat el pressupost anual en control i prevenció de plagues fins als 104.000 euros, compta amb un equip municipal específic que coordina totes les actuacions en aquest àmbit. Per mantenir a ratlla les plagues tant de rates com de paneroles, es diposita verí al subsol.

“Utilitzem una espècie d’ham químic al clavegueram que les enverina, al mateix temps que bloquegem accessos o sortides a la superfície.” En aquesta línia, el cap municipal de serveis urbans subratlla que “els recursos que tenim els ajuntaments no deixen de ser limitats. El nostre màxim esforç també és fer pedagogia per intentar que la ciutadania no deixi menjar al carrer, ja que és un imant per a aquests rosegadors”. A més de donar resposta als avisos veïnals, “fem revisions periòdiques a tota la ciutat, incloent els edificis i piscines municipals”.

Afectats per picades de mosca negra a les firetes al maig.

Per controlar la població de coloms, l’ajuntament les captura mitjançant una trentena de gàbies. Tanmateix, l’au que genera més preocupació no és el colom comú, sinó el tudó (Columba palumbus). Des de fa tres anys s’han disparat els exemplars d’aquesta espècie, que nia en els arbres, són més difícils de capturar i els seus excrements provoquen més danys al mobiliari urbà.

També és motiu de preocupació la presència de la cotorra argentina, que ja s’ha convertit en una invasió en ciutats com Barcelona. Així mateix, s’estan començant a registrar a la ciutat exemplars de tórtora turca (Steptopelia decoacto), encara que en menor mesura. Pel que fa als mosquits, des de l’abril fins a l’octubre, operaris recorren periòdicament estanys, embornals i zones humides a la recerca de larves.

Quan detecten una gran concentració, aboquen un líquid que conté un bacteri que només ataca i destrueix les larves. Del tractament de la mosca negra, tanmateix, se n’encarrega la Generalitat. Després de les queixes per picades a començaments de maig al recinte de les firetes, en l’antiga hípica, la Paeria va sol·licitar al Consorci de Serveis Agroambientals que avancés la segona fumigació anual del riu per eliminar les larves d’aquests insectes, que necessiten consumir sang d’animals, ocells o humans per complir el seu cicle vital.

Més enllà d’aquell pic que hi va haver al maig, la directora del CUAP de Prat de la Riba, Sílvia Solís, explica que “a l’estiu sempre hi ha més picades d’insectes, però no hem notat un creixement anòmal de visites en comparació amb altres anys”. Per barris, el major nombre d’incidències −ja sigui per rates, paneroles, coloms o mosquits− es registren a Balàfia, Cappont, el Barri Antic, la Mariola i Universitat.

Balaguer contracta una empresa per posar límit als rosegadors

A Balaguer, la Paeria ha començat a fer gestions per combatre aquesta plaga, els excrements de la qual s’han acumulat a la terrassa de la biblioteca Margarida de Montferrat i han provocat que l’equipament s’hagi quedat sense aire condicionat. Com va publicar SEGRE, l’ajuntament ja ha encarregat la neteja i la desinfecció del pati i de les turbines dels climatitzadors, on també hi ha excrements d’aus. “Quan entrem en el govern municipal trobem un gran nombre de queixes veïnals per la plaga de rates i coloms”, va explicar a aquest diari el regidor d’Urbanisme de la ciutat, Guifré Ricart, que va apuntar que “ja hem contractat una empresa que es farà càrrec del control dels rosegadors i també estem fent gestions per posar fre a la sobrepoblació de coloms”.

Excrements de colom a la terrassa de la biblioteca de Balaguer.

A més a més del deteriorament en edificis i espais públics, l’exposició als seus excrements pot suposar un risc per a la salut. Podria haver estat el cas d’un veí de 45 anys de la capital de la Noguera que residia en les proximitats de la biblioteca pública i que va estar uns dies ingressat a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l’hospital Santa Maria de Lleida a causa d’una pneumònia atípica causada per un bacteri propi dels excrements de les aus, la chlamydia psittaci.

ELS ESTORNELLS EMBRUTEN CARRERS DE MOLLERUSSA AMB ELS EXCREMENTS

L’ajuntament va recórrer l’any passat a petards per foragitar aquestes aus, que embruten amb els excrements cotxes i mobiliari urbà.

Els estornells s’han convertit en un problema recurrent a Mollerussa i la brutícia que provoquen és motiu d’indignació entre els veïns de la localitat. Les inusuals altes temperatures que es van registrar la tardor de l’any passat van propiciar que una plaga d’aquestes aus s’establís en zones verdes i arbrats de tota la ciutat. L’ajuntament va haver de recórrer a petards i podes controlades per intentar foragitar aquests estornells, que cobreixen amb els seus excrements els cotxes, el terra i el mobiliari urbà, i causen una forta pudor. Segons van explicar fonts del consistori, aviat començaran a plantejar una nova campanya per intentar repel·lir pròximes bandades d’aquestes aus.

"CONSTITUEIXEN UN PROBLEMA SANITARI"

Quim Sendra. President d'Adepap.

A quins factors atribueixen aquests augments de plagues urbanes? Des de fa anys vivim en un món globalitzat, amb molt moviment de persones i mercaderies que afavoreixen el trasllat d’organismes. A això se suma la pujada de temperatures a Catalunya, que fa que plagues que abans només duraven uns mesos de l’any ara siguin desestacionals. També ha provocat l’aparició progressiva d’espècies que abans no vèiem perquè no els agradava el nostre clima com el mosquit tigre, la vespa asiàtica o el mosquit de la febre groga, que ja s’ha trobat en altres punts d’Espanya.

Ens ha de preocupar aquesta tendència a l’alça? Per descomptat. Combatem les plagues per tres motius: ens generen aversió, causen danys econòmics i suposen un problema sanitari perquè transmeten malalties que fins i tot poden provocar la mort. Cada vegada hi ha més plagues, d’espècies noves, duren més temps i són més transmissores de malalties, i això ens ha de preocupar.

Què cal fer si detectem una plaga a casa? És necessari contactar amb un professional que faci un diagnòstic de la situació i utilitzi els mètodes de control adequats en cada cas. La gent tendeix a comprar insecticides i, la majoria de vegades, l’únic que s’aconsegueix és escampar la plaga i gastar diners absurdament.

Quines són les reivindicacions del sector? És un contrasentit que no ens deixin utilitzar alguns rodenticides i, en canvi, estiguin a disposició dels particulars als supermercats. Nosaltres som professionals especialitzats en un control integrat de les plagues i sabem com aplicar-los de la manera més responsable i sostenible possible. A més, les administracions locals haurien de prioritzar la qualitat dels serveis, per sobre del preu. Els coloms s’han adaptat als ecosistemes urbans amb sorprenent facilitat i, quan la seua població augmenta de forma desproporcionada, són un focus de malalties i brutícia.