Ajuts per a víctimes de la talidomida

El Consell de Ministres preveu aprovar avui un decret d’ajuts econòmics per a 130 persones víctimes de la talidomida, un fàrmac que es va comercialitzar als anys cinquanta i seixanta del segle passat com a calmant de les nàusees en els primers mesos d’embaràs i que va provocar milers de casos de malformacions als fetus. Segons van explicar fonts del ministeri de Drets Socials, aquesta mesura busca “fer justícia” amb els afectats a Espanya, “un dels països que més ha tardat a donar-los suport, i regula per a això una sèrie d’ajuts econòmics”. Així, estableix una sèrie d’ajuts que rebran 130 persones, després de l’avaluació duta a terme per part de l’Instituto Carlos III de Madrid, l’entitat sanitària que s’ha encarregat d’analitzar els casos i calcular els imports a percebre en funció del grau de discapacitat sofert com a conseqüència de l’exposició al medicament.

Per exemple, per a una persona amb un trenta-tres per cent de discapacitat, la prestació ascendirà a 396.000 euros en un pagament únic, a raó de 12.000 euros per cada punt fixat en el protocol, i segons va ser establert en una disposició addicional de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat del 2018. En aquest sentit, els ajuts podran sol·licitar-se des de la publicació del Reial Decret al BOE i la gestió anirà a càrrec de l’Imserso, dependent del ministeri de Drets Socials.

«El més important és un perdó públic»

L’Associació de Víctimes de la Talidomida d’Espanya (AVITE), de la qual formen part dos lleidatans, reclama que els ajuts no hagin de tributar a Hisenda per fins la meitat de l’import.

L’associació, que feia dècades que reclamava una compensació, va realitzar al·legacions al decret dins del període de consulta pública, però no ha rebut confirmació per part de Drets Socials de si s’inclouran les seues reclamacions finalment en el text final. Per aquest motiu, ahir van evitar realitzar una valoració formal sobre el decret, fins que tingui més informació una vegada sigui publicat al BOE. Tot i així, reconeixenque el text seria insatisfactori si no recull, almenys, dos qüestions: el perdó públic del Govern de l’Estat a les víctimes per les dècades de retard i l’eliminació de l’obligació de tributar els ajuts, ja que suposaria pagar a Hisenda el cinquanta per cent del rebut.