La Mediterrània, entre les zones de més risc per plàstics per a les aus marines amenaçades

La Mediterrània i el Mar Negre són les zones del planeta on les aus marines estan més exposades als residus plàstics, amb les baldrigues mediterrània i balear encapçalant la llista de l’espècies potencialment amenaçades per la ingestió d’aquest material. Entre les zones més perilloses per a les aus també hi ha el Pacífic Nord-Occidental i Nord-Oriental, l’Atlàntic Sud i l'Oceà Índic Sudoccidental, segons un estudi en el qual han participat més de 200 investigadors i que publica avui Nature Communications.

Les aus marines són un dels grups més amenaçats a escala mundial, amb al voltant d’un terç de les espècies classificades com a "vulnerables", "en perill" o "en perill crític" en la llista roja de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa. L’estudi aprofundeix en l’amenaça creixent per a la vida marina de la contaminació dels oceans per plàstics, per a la qual cosa es van analitzar dades de 77 espècies d’aus marines, més de 7000 individus i 1,7 milions de posicions registrades mitjançant dispositius de seguiment remot.

L’estudi es va centrar en els petrells i baldrigues, un dels grups d’aus més amenaçades del planeta i que es distribueixen per tots els mars, per la qual cosa són excel·lents indicadors de l’estat de conservació del medi marí. Aquesta la primera vegada que es combinen dades de seguiment de tantes espècies d’aus marines i se superposen a mapes mundials de distribució de plàstics als oceans, per veure on existeix més solapament i, per tant, més risc d’interacció.

Els investigadors, encapçalats per Bethany Clak de BirdLife International, van identificar així les zones on les aus estan més exposades als residus plàstics, i quines espècies i poblacions es veuen més afectades. Les dades indiquen que la Mediterrània i el mar Negre "destaquen com a zones de més risc identificades per l’estudi", destaca Seo BirdLife en un comunicat.

Això implica que les espècies pròpies d’aquesta conca són les més exposades al problema dels plàstics, amb les baldrigues mediterrània (Puffinus yelkouan) i balear (P. mauretanicus) al capdavant, ambdues amenaçades a nivell global (Vulnerable i Críticamente Amenazada, respectivament). Els resultats mostren la rellevància del problema dels plàstics "per a espècies de la nostra competència directa, especialment l’endèmica baldriga balear", diu Pep Arcos, coordinador del Programa Marí de SEO/BirdLife i un dels coautors de l’article.

"Fins ara sabem que hi ha una elevada incidència de plàstics en les tres espècies de baldrigues pròpies de la Mediterrània, però en vista dels resultats d’aquest article -afegeix- hem d’intensificar esforços per entendre el seu impacte real". Els resultats mostren que la contaminació per plàstics amenaça la vida marina a una escala que transcendeix les fronteres nacionals, ja que una quarta part de tot el risc d’exposició als plàstics es produeix en alta mar, destaca la Universitat de Cambridge (Regne Unit), una de les participants en l’estudi.

La majoria de les espècies corren un risc més important de trobar plàstic en aigües allunyades de la seua jurisdicció de cria i en aigües internacionals. "Això significa que la cooperació internacional és essencial per resoldre aquest problema, imposant el diàleg entre diversos actors i augmentant la complexitat de les respostes", destaca la coordinadora de l’estudi, Maria Dias, de la Universitat de Lisboa.

Els corrents oceànics fan que s’acumulin grans remolins d’escombraries plàstiques lluny de terra, fora de la vista i més enllà de la jurisdicció de qualsevol país, recorda la Universitat de Cambridge. Les aus marines sovint confonen petits fragments de plàstic amb menjar, o ingereixen el que ja ha estat menjat per les seues preses. Aquest material també poden contenir substàncies químiques tòxiques perjudicials per a les aus marines. Els petrells són especialment vulnerables perquè no poden regurgitar fàcilment el plàstic i en l’època de cria, sovint donen menjar plàstic als seus pollets sense adonar-se’n.

L’estudi també mostra que les espècies que ja estan en perill d’extinció (a causa de la introducció d’espècies exòtiques invasores a les illes on crien, a les captures accidentals o al canvi climàtic), són també les més exposades al plàstic. Així doncs, "si el problema del plàstic continua agreujant-se, el ja fràgil estat d’aquestes espècies podria empitjorar encara més", agrega Dias.

Els resultats poden ara ser interpretats i utilitzats com a eina per a la gestió i conservació del medi marí per països de tot el món En l’estudi van participar també entitats espanyoles, entre elles, la Universitat de Barcelona; el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC); la Iniciativa d’Investigació de la Biodiversitat de les Illes Balears (IRBI) i l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, Imedea.