Confirmen la condemna als pares de Nadia per estafa amb els donatius a la seua filla malalta

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència que va condemnar a cinc i tres anys i mig de presó a Fernando Blanco i Margarita Garau per estafar 402.000 euros en donatius en campanyes de solidaritat per lucrar-se amb la malaltia rara que tenia la seua filla Nadia quan era menor d’edat.

En una sentència l’alt tribunal rebutja el recurs del pare que va ser condemnat untament amb la mare -que no va recórrer- per l’Audiència Provincial de Lleida per delicte continuat d’estafa agreujada per aprofitar-se de la malaltia de la seua filla per enriquir-se de donatius rebuts per sufragar tractaments mèdics de la menor.

D’aquesta forma el Suprem confirma la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que al seu torn va ratificar les penes de cinc i tres anys i mig de presó respectivament per al pare i la mare de Nadia -que l’abril d’aquest any va complir 18 anys- que els va imposar l’Audiència de Lleida per ordir el pla.

L’alt tribunal considera que els fets declarats provats per l’Audiència recullen amb total claredat que els pares van constituir l’Associació N.N. per a la tricotiodistrofia i malalties rares de les Balears -la seua filla va nàixer a Palma de Mallorca-, que tenia com a objecte social recaptar fons per a la investigació i ajudar famílies amb nens que tinguessin aquest problema.

Afegeix que tanmateix "en realitat la finalitat era obtenir l’enriquiment personal dels acusats". El pare figurava als estatuts de l’associació com president i la mare com tresorera. La resolució detalla els freqüents i importants reintegraments dels comptes bancaris de les associació per pagar les despeses privades dels acusats, "que van arribar a rebre 402.000 euros de diners il·lícitament obtinguts per al seu enriquiment personal".

La sentència del Suprem, de la qual ha estat ponent el magistrat Juan Ramón Berdugo, explica la simulació generada pels acusats en mitjans de comunicació durant anys, amb la seua filla de poca edat, "apel·lant a la generositat davant de la urgència de costoses atencions metgesses irreals i anunciant un desenllaç de compromís vital imminent de no rebre tals cures". Afegeix que facilitaven un número|nombre de compte bancari com a canal recaptador dels donatius buscats.

El Suprem comenta que això "constitueix un marc objectiu perfectament idoni per suscitar humans sentiments de solidaritat amb la nena i els seus pares i en conseqüència també moure a realitzar les aportacions buscades pels acusats". Agrega que "van aconseguir d’aquesta manera sorprendre la bona fe i la millor voluntat de diverses persones que pensaven que contribuïen a la curació de la menor sense que tinguessin al seu abast cap possibilitat de desemmascarar els defraudadors".

Per a la Sala "la ficció generada pels acusats es basava en una relació de confiança derivada de l’aclaparadora situació que presentaven". I recorda la seua doctrina sobre la consideració de la salut com un bé d’utilitat social que ha de tenir un rellevant camp de protecció en el dret penal, "suposant un plus d’agreujament".

El Suprem manté el decomís dels béns intervinguts als acusats i respecte a les al·legacions sobre les responsabilitats civils la sentència recorda que està en tramitació un altre recurs.

L’esmentat recurs ha de resoldre les qüestions relatives a les indemnitzacions que els condemnats han de pagar als perjudicats una vegada que el Tribunal Superior de Justícia va ordenar remuntar les actuacions perquè l’Audiència redactés de forma individualitzada els imports de les donacions que han de ser restituïts a cada un.