«A Lleida hem liderat la investigació de la covid»

Podem considerar que la covid està controlada?

Ja forma part de les nostres malalties. Hem passat una situació d’epidèmia que s’ha acabat, ara està controlat i amb la freqüència esperable, és a dir, que no suposa un risc per a la societat ni posa en tensió el sistema sanitari.

Es pot comparar amb la grip?

La grip també té pics, ens hem d’acostumar a conviure amb ambdós malalties. És poc probable arribar als zero casos perquè hi ha persones que no estan vacunades o venen d’altres països amb un control diferent. També hi ha persones més susceptibles a encomanar-se, fins i tot estant vacunades.

Com valora la decisió d’eliminar les mascaretes obligatòries en centres sanitaris i farmàcies?

Els qui ho decideixen han estudiat la covid i ho coneixen millor que jo. Accepto les decisions dels experts, però crec que hi haurà entorns on abans no portàvem mascaretes i ara no deixarem d’utilitzar-les. L’UCI és un exemple, però també les mantindrem a les consultes de malalties respiratòries i aconsellarem a tots els nostres pacients que quan vinguin a l’hospital es posin mascareta.

Quines lliçons hem de treure de les malalties respiratòries?

Hem de prendre consciència de la nostra vulnerabilitat com a espècie. Si la covid hagués arribat fa cinquanta anys, s’hauria emportat més de la meitat de la humanitat. Si no ha passat ha estat gràcies a la ciència i la investigació per desenvolupar un tractament preventiu al més ràpid possible. Hem d’extreure la necessitat de ser solidaris entre nosaltres i amb els països menys afavorits.

Estem en perill davant de nous virus que puguin originar futures pandèmies?

Sempre ho hem estat i mai deixarem d’estar-ho. 

Com podem evitar-ho?

Amb mesures de prevenció i protecció, a banda del coneixement i la cultura. Tenim el problema que internet dona veu i visibilitat als terroristes científics i les persones sense criteri. Molts d’ells són persones populars que fan molt de mal amb el seu negacionisme.

Estem preparats per a una futura pandèmia?

Depèn de la seua magnitud. Estem més preparats que abans tecnològicament i en experiència i sensibilitat, però poden venir situacions més greus. El canvi climàtic ens afectarà molt. De fet, una de les prioritats d’investigació és el seu impacte en la salut, perquè comencem a veure aquí malalties que eren pròpies d’altres latituds.

En quina posició està Lleida respecte a la investigació de malalties respiratòries?

Tenim un institut d’investigació, l’IRBLleida, que està fent una tasca molt important. Des de Lleida hem liderat les iniciatives d’investigació més importants a nivell estatal respecte a la covid.

S’hauria d’invertir més en la investigació?

Encara estem lluny dels estàndards europeus, però la meua preocupació principal és la falta d’interès per la investigació en l’entorn sanitari. Menys de l’1,5% són investigadors.

A què es deu?

Té poc reconeixement institucional, no hi ha carreres cientificoacadèmiques. Si formes part d’aquest 1,5% ets una “bèstia rara”. A més, és una trajectòria de molt esforç i constància perquè els resultats solen tardar anys a arribar.

Com afecta, la falta de personal sanitari?

El sistema està mal muntat des del principi. No hi ha cap mesura encaminada a augmentar la nostra productivitat. Dediquem moltes hores de la nostra jornada a tasques administratives. Hi ha molta burocràcia i renovació de tractaments que podrien ser automàtics.

Considera que l’IRBLleida està infrafinançat?

El més greu és que no hi ha una política de cohesió territorial. Hi ha investigadors singulars, com els ICREA, que són molt qualificats i capaços d’atreure molts recursos. En algunes universitats n’hi ha desenes, però a la UdL tradicionalment només n’hi ha hagut dos, i cap a Ciències de la Salut. Tenim un problema greu al territori que només es pot solucionar si s’afronta de forma conjunta.

Quins són els principals àmbits d’investigació de les malalties respiratòries a Lleida?

Històricament, ens hem dedicat a la respiració durant el son. Amb l’arribada de la covid vam obrir una altra línia: els problemes que queden com a conseqüència de les malalties respiratòries greus. Estudiem les persones que han passat per l’UCI amb covid per investigar les seqüeles. També afrontem com incorporar la tecnologia en el maneig de pacients crònics.  La majoria són més grans, així que la tecnologia ha de ser intuïtiva.