Les perruqueres, esteticistes i comptables poden córrer un risc més elevat de tenir càncer d'ovari

Les perruqueres, esteticistes i comptables són algunes de les professions que poden estar associades amb un risc més elevat de contraure càncer d’ovari, segons un estudi de casos i controls publicat a la revista 'Occupational and Environmental Medicine'.

Les persones que treballen en els sectors de la venda, el comerç minorista, la confecció i la construcció també poden ser vulnerables, mentre que l’elevada exposició acumulada a determinats agents, com les pólvores de talc, l’amoníac, els gasos propulsors, la gasolina i els lleixius, hi pot exercir un paper important, suggereixen les conclusions.

S’han identificat pocs factors de risc modificables del càncer d’ovari. Els factors ambientals, inclosos els relacionats amb el lloc de treball, poden augmentar el risc, però són relativament pocs els estudis que han avaluat els riscos laborals a què s’enfronten les dones, assenyalen els investigadors. I els que ho han fet, sovint no han tingut en compte factors potencialment influents, com els antecedents laborals, o han inclòs relativament poques participants, la qual cosa limita els resultats.

Per provar d’evitar aquests problemes, els investigadors es van basar en l’historial laboral de tota la vida d’un estudi de casos i controls basat en la població, per dur a terme una anàlisi exploratòria en la qual s’analitzaven dos dimensions de l’entorn laboral: l’ocupació en una funció o indústria concretes, i les exposicions laborals específiques. Van incloure participants en l’estudi PRevention of OVArian Cancer in Quebec (PROVAQ), tots ells amb edats compreses entre els 18 i els 79 anys, i que havien estat reclutats a set hospitals de Mont-real (Canadà) entre 2010 i 2016 després d’haver estat diagnosticats de càncer d’ovari epitelial.

En total, 491 d’aquestes dones que complien els criteris d’inclusió per a l’estudi actual es van aparellar per edat i districte del cens electoral amb 897 dones que no tenien càncer d’ovari. Es va recopilar informació de totes les participants sobre antecedents sociodemogràfics, historial mèdic, medicació prescrita, historial reproductiu, pes i altura, factors d’estil de vida i historial laboral al llarg de la vida.

Un major nombre de dones amb càncer d’ovari tenien un menor nivell educatiu, un menor ús d’anticonceptius orals i no tenien fills o tenien menys fills que les dones del grup de comparació. Tots ells són factors de risc potencials de la malaltia. Per a cada ocupació mantinguda durant almenys 6 mesos, les participants van indicar el càrrec, les dates d’inici i acabament, les hores de feina, inclosos els torns, i les principals tasques realitzades. La durada acumulada de l’ocupació en una feina o sector es va classificar com mai, menys de 10 anys i 10 anys o més. Es va utilitzar la matriu canadenca d’exposició laboral (CANJEM) per calcular l’exposició de les participants a agents específics en el lloc de treball, i a continuació es va avaluar la relació entre l’exposició a cadascun dels 29 agents més comuns i el risc de càncer d’ovari.

Després de tenir en compte els factors potencialment influents, els càlculs van indicar que diverses funcions laborals poden estar relacionades amb un risc més elevat de patir la malaltia. En concret, treballar durant 10 o més anys com a perruquera, barbera, esteticista i en funcions afins es va associar amb un risc tres vegades més gran, mentre que l’ocupació durant 10 o més anys en comptabilitat es va associar amb un risc dos vegades més gran, i treballar en la construcció amb un risc gairebé tres vegades major.

De la mateixa manera, el treball de llarga durada en la indústria de la confecció, inclòs el brodat, es va associar amb un risc un 85% major de desenvolupar la malaltia, mentre que treballar en vendes o al comerç minorista es va associar amb riscos majors, respectivament, del 45% i el 59%.

Es va observar un augment del risc de més del 40% per a l’exposició acumulada elevada (8 anys o més) --en comparació amb cap-- a 18 agents diferents. Entre ells es trobaven les pólvores de talc, l’amoníac, el peròxid d’hidrogen, la pols del cabell, les fibres sintètiques, les fibres de polièster, els tints i pigments orgànics, la cel·lulosa, el formaldehid, els gasos propulsors, les substàncies químiques naturals de la gasolina i els lleixius. Les perruqueres, esteticistes i afins van ser els llocs de treball més freqüentment exposats a 13 agents, entre ells l’amoníac, el peròxid d’hidrogen, els tints i pigments orgànics i els lleixius, i la segona ocupació més freqüentment exposada a la pólvora de talc.  No obstant, els investigadors afirmen que no està clar si aquestes associacions es deuen a un únic agent, a una combinació d’agents o a altres factors relacionats amb el lloc de treball.

El nombre de dones empleades en determinades ocupacions --paper, impremta, producció tèxtil, neteja en sec, fabricació-- o que havien estat exposades a agents específics, inclosos els assenyalats anteriorment com a possibles factors de risc de càncer d’ovari --asbest i pesticides--, era petit, reconeixen els investigadors. I afegeixen que és probable que algunes de les associacions estadísticament significatives observades es deguessin a l’atzar, atès el nombre d’anàlisis realitzades. Es necessitaran més estudis per replicar els resultats, subratllen.

No obstant, conclouen que els seus resultats "suggereixen que l’ocupació en determinades ocupacions i exposicions ocupacionals específiques poden estar associades a un risc més elevat de càncer d’ovari". L’estudi actual "ens recorda que, encara que fa temps que es reconeix la falta de representació de les dones en els estudis sobre el càncer ocupacional --i fins i tot les possibles estratègies per abordar aquesta qüestió--, continua sent necessari millorar l’estudi dels riscos ocupacionals de les dones", escriuen les doctores Melissa Friesen i Laura Beane Freeman, de l’Institut Nacional del Càncer dels Estats Units, en un comentari vinculat. "En excloure les dones, perdem l’oportunitat d’identificar factors de risc de càncers específics de la dona, d’avaluar si existeixen diferències de risc en funció del sexe i d’estudiar les exposicions que es produeixen en ocupacions exercides principalment per dones", conclouen.