L'estimulació cerebral profunda millora a pacients amb esquizofrènia i trastorn bipolar

L’estimulació cerebral profunda millora els símptomes de pacients amb esquizofrènia i trastorn bipolar resistents al tractament, segons un estudi liderat per investigadors de l’Hospital Clínic-Idibaps que ha demostrat que aquesta tècnica pot ser una alternativa segura i eficaç per a casos complexos que no responen a les teràpies.

L’estimulació cerebral profunda és un procediment neuroquirúrgic que implica col·locar un dispositiu mèdic anomenat neuroestimulador, que envia impulsos elèctrics a zones específiques del cervell, a través d’elèctrodes.

A tot el món, més de 160.000 pacients han estat tractats amb aquesta tècnica de diferents patologies cerebrals, principalment per trastorns neurològics com trastorns del moviment o epilèpsia. "En pacients amb depressió o trastorns obsessivocompulsius, que no responen a tractaments, també s’han obtingut resultats encoratjadors", ha ressaltat l’investigador de l'Idibaps Miquel Bioque.  

Com que al voltant d’un 30% de les persones amb esquizofrènia i un 15% de les persones amb trastorn bipolar no responen adequadament als fàrmacs, l’equip de psiquiatria de l’Hospital Clínic-Idibaps ha dut a terme un estudi pilot per avaluar els efectes de l’estimulació cerebral profunda com a estratègia terapèutica. En l’estudi, liderat per Bioque i que publica la 'Revista Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental’, hi han participat quatre pacients amb esquizofrènia i trastorn bipolar resistents al tractament.

"Els elèctrodes es van col·locar en àrees del cervell diferents, segons els símptomes, afectius o psicòtics, que presentava cada cas i la seua evolució, i les característiques de l’estímul elèctric també es van adaptar a cada pacient", ha detallat el cap del grup Idibaps Transtorns bipolars i depressius del Servei de Psiquiatria i Psicologia del Clínic Barcelona, Eduard Vieta. A més de fer un seguiment psiquiàtric i quirúrgic intensiu durant un any per avaluar l’eficàcia i la seguretat de la tècnica, els investigadors van monitorar els pacients a través d’una aplicació mòbil i un dispositiu portàtil. L’aplicació va recollir els símptomes de l’estat d’ànim, mentre que el dispositiu registrava l’activitat física i els patrons del son.

"Transcorregut aquest temps, hem observat una resposta terapèutica notable i estable en dos dels quatre pacients. El tercer va mostrar un alleujament rellevant dels símptomes clínics. En canvi, el quart no va respondre significativament", ha revelat Bioque. "Per tant, va ser possible interrompre les sessions de teràpia electroconvulsiva de manteniment en els tres casos amb resposta i els bons resultats també van permetre reduir part del tractament farmacològic", ha conclòs. Per a l’equip de neurocirurgia del Clínic, que té més de 20 anys d’experiència en estimulació cerebral profunda, l’estudi constitueix una evidència inicial que la tècnica pot ser una alternativa "eficaç i segura" per tractar formes complexes i resistents als tractaments d’esquizofrènia i trastorn bipolar.

Vieta ha admès que l’estudi presenta algunes limitacions, com el nombre reduït de pacients inclosos, els diferents diagnòstics d’aquests o la curta durada del seguiment, per la qual cosa hauran de continuar amb la línia d’investigació.