MEDI AMBIENT
Per què el canvi climàtic està canviant el color de l'oceà?
Encara que a simple vista els nostres ulls no ho percebin, en els últims vint anys el color de l’oceà ha canviat significativament i, segons un estudi publicat a Nature, aquesta alteració és conseqüència del canvi climàtic provocat per l’home.
L’estudi, liderat per científics de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i del Centre Nacional d’Oceanografia del Regne Unit, apunta que aquest canvi s’ha detectat al 56% dels oceans del món, una extensió més gran que la superfície terrestre total de la Terra. L’article explica que les regions oceàniques tropicals properes a l’Equador són cada vegada més verdes, la qual cosa indica que els ecosistemes de la superfície també estan canviant, ja que el color de l’oceà és un reflex "literal" de l’estat dels organismes i materials de les seues aigües.
Els investigadors encara no poden dir exactament com estan canviant els ecosistemes marins, però estan segurs que estan causats pel canvi climàtic. "Fa anys que realitzo simulacions que m’indiquen que es produiran aquests canvis en el color de l’oceà. Veure que està passant ja no és sorprenent, és aterridor", va afirmar Stephanie Dutkiewicz, coautora de l’estudi i investigadora científica del MIT.
FITOPLÀNCTON, L’ALIMENT DE LA VIDA
El color de l’oceà reflecteix el que hi ha a les capes superiors: les aigües de color blau intens reflecteixen molt poca vida, i les aigües més verdes indiquen la presència d’ecosistemes, principalment de fitoplàncton -microbis semblants a les plantes que abunden a les capes superiors de l’oceà-. El fitoplàncton és la base de la xarxa tròfica marina que sustenta organismes progressivament més complexos, fins arribar al krill, els peixos i les aus i mamífers marins, i és també un poderós múscul en la capacitat de l’oceà per capturar i emmagatzemar diòxid de carboni.
Per això, fa dècades els científics que vigilen el fitoplàncton a la superfície dels oceans i estudien com respondre aquestes comunitats essencials al canvi climàtic, un control que es realitza des de l’espai.
IMATGES DE SATÈL·LIT
Cael i el seu equip van analitzar els mesuraments del color de l’oceà realitzats per l’espectreradiòmetre d’imatges de resolució moderada (MODIS) del satèl·lit Aqua, que fa 21 anys que vigila el color de l’oceà i que realitza mesuraments en set longituds d’ona visibles. I és que, encara que gran part de l’oceà sembli blau als nostres ulls, el color real pot contenir una barreja de longituds d’ona més subtils, del blau al verd i fins i tot al roig.
Cael va fer una anàlisi estadística utilitzant conjuntament els set colors oceànics mesurats pel satèl·lit entre 2002 i 2022. Primer va observar quant canviaven els set colors d’una regió a una altra durant un any, i després, va ampliar l’anàlisi a dos dècades. L’anàlisi va revelar una tendència clara, per sobre de la variabilitat anual normal. Per veure si la tendència està relacionada amb el canvi climàtic, va recórrer al model de Dutkiewicz de 2019, que simula els oceans de la Terra a dos escenaris: un amb l’addició de gasos amb efecte d’hivernacle i un altre sense.
El model de gasos amb efecte d’hivernacle va predir que una tendència significativa hauria d’aparèixer en 20 anys i que aquesta tendència hauria de causar canvis en el color dels oceans en al voltant del 50 per cent dels oceans superficials del món (exactament el que Cael va trobar en la seua anàlisi de les dades satel·litàries del món real). "El color dels oceans ha canviat, perquè reflecteix els canvis en les comunitats de plàncton, que afectaran tot el que s’alimenta de plàncton."
"Aquests canvis també canviarà la quantitat de carboni que absorbirà l’oceà, perquè els diferents tipus de plàncton tenen diferents capacitats per fer-ho. Així que esperem que la gent s’ho prengui seriosament. No només els models prediuen aquests canvis. Ara podem veure-ho, i l’oceà està canviant", va advertir Dutkiewicz.