Un estudi liderat per la UdL i l'IRBLleida demostra que el paper de l'estrès oxidatiu en la progressió de l'Alzheimer afecta només a nivell cel·lular

Personal investigador de la Universitat de Lleida (UdL) i l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) ha liderat una recerca, en col·laboració amb la Universidad Pablo de Olavide de Sevilla, en què s'ha demostrat que el paper de l'estrès oxidatiu en la progressió de la malaltia d'Alzheimer afecta només a nivell cel·lular i en canvi, es descarta el dany en fluids extracel·lulars, com el plasma i el líquid cefaloraquidi. Aquesta manca d'associació pot suggerir que l'estrès oxidatiu és probablement ben tolerat per les proteïnes d'aquests líquids circulants al cos. L'estudi permet avançar en conèixer la malaltia neurodegenerativa i la seva progressió.

La primera autora de l'article, Farida Dakterzada, de la Unitat de Trastorns Cognitius de l'Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida i investigadora del grup de la Cognició i la conducta de l'IRBLleida, ha explicat que la recerca permet avançar en conèixer el paper de l'estrès oxidatiu en el desenvolupament i progressió de l'Alzheimer. Els estudis que s'han fet fins ara al respecte demostren "resultats inconsistents" degut a la diversitat en la metodologia i poca mida mostral, entre d'altres, i per això el nivell de dany oxidatiu circulant a nivell sistèmic i central en pacients amb la malaltia queda poc clar.

L'estrès oxidatiu, l'excés d'oxigen que genera una presència descontrolada de molècules inestables a l'organisme que poden atacar la cèl·lula i provocar malalties, desenvolupa un paper important en el desenvolupament de l'Alzheimer. Alguns estudis han observat que aquest estrès oxidatiu contribueix a la pèrdua de capacitat per a processar informació i a la progressió de l'Alzheimer. L'objectiu d'aquesta investigació era determinar si aquest dany que es produeix a nivell cerebral també es podia observar en els diferents líquids biològics. Les troballes demostren la necessitat d'estudiar directament el cervell per poder avaluar l'impacte de l'estrès oxidatiu en la malaltia.

La recerca que s'ha publicar recentment a la revista 'Redox Biology', s'ha realitzat en una mostra de 289 persones amb Alzheimer (103 persones), deteriorament cognitiu lleu (92 persones) i també persones sens aquestes malalties (94 persones) per a fer un anàlisi comparatiu. La investigació ha intentat desxifrar l'associació que pot existir entre el contingut de dany oxidatiu en el plasma i el líquid cefaloraquidi i el diagnòstic i la progressió de la malaltia d'Alzheimer utilitzant un mètode molt precís, l'espectrometria de masses. A més, per esbrinar el paper de l'estrès oxidatiu en la progressió de l'Alzheimer s'ha fet un seguiment dels pacients durant cinc anys.

La investigadora ha confirmat que els resultats van demostrar que no hi havia cap associació entre els nivells de dany oxidatiu en el líquid cefaloraquidi o plasma i el diagnòstic de la malaltia d'Alzheimer o la seva progressió.

La malaltia d'Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa progressiva caracteritzada per un deteriorament inicial de la memòria que, en última instància, pot afectar altres capacitats cognitives i de la conducta. Les causes de la seva aparició són desconegudes, però hi poden tenir en compte factors genètics, metabòlics, d'estil de vida i ambientals. Una etapa predemència de la malaltia és el deteriorament cognitiu lleu, en què les persones conserven la seva funcionalitat i independència en la realització de tasques rutinàries diàries.