Descobreixen a Bolívia un peix que sobreviu fora de l'aigua i que canvia la seua manera de respirar

Una nova espècie de peix ha estat descoberta a Bolívia per l’investigador Heinz Arno Drawert i és considerada molt "especial" per la seua capacitat de sortir voluntàriament de l’aigua, passar hores en la intempèrie i canviar la seua manera de respirar per una de dèrmica com la dels amfibis.

Es tracta de Moema juanderibaensis, la nova espècie de peix per a la ciència que és part de la família Rivulidae, que Drawert va veure per primera vegada als anys noranta a la localitat de Santa Rosa del Sara, a la regió oriental de Santa Cruz, i que gairebé dos dècades després ha aconseguit investigar.

Drawert ha explicat a EFE que el 2018 va començar una extensa investigació sobre els peixos Rivulidae al país com a investigador associat del Museu d’Història Natural "Noel Kempff Mercado" i després d’un intensa feina de diversos anys el 2022 es va publicar la seua investigació sobre aquest peix a la revista Neotropical Ichthyology, una de les més reconegudes d’investigació de peixos.

Aquest peculiar peix fa uns cinc centímetres de llarg; el seu cos és plom verdós i té un patró de punts de colors; les aletes, principalment de la cua, és vistosa i gran, i viu en bassals o certs ecosistemes d’aigua temporals que són coneguts com "curichis", que "és dins de la muntanya", ha assenyalat Drawert.

CARACTERÍSTIQUES

Una de les principals característiques d’aquest peix és "l’adaptació dels seus ous", ja que queden enterrats en el fang i poden estar "llargs períodes" sense aigua, ja que els bassals s’assequen en dies o setmanes, i els mateixos poden "sobreviure" fins a uns dos a tres anys en aquest estat. "Els ous poden resistir a la sequera: els enterren al fons del bassal d’aigua, dins del llot o la terra, i els deixen allà i el bassal es pot assecar, però als ous no els passa res", ha comentat l’investigador que també és membre de la fundació Killifish, dedicada a la investigació de peixos.

A més, Drawert ha observat que quan aquests peixos són adults surten "voluntàriament fora de l’aigua" i s'agafen de fulles o es posen sobre de plantes i poden estar-hi diverses hores, usualment passa quan se senten amenaçats per la presència d'altres peixos. L’investigador va aconseguir observar-ho en aquesta situació durant quatre hores. També va notar que aquests peixos "canvien el tipus de respiració", la qual cosa explica la seua resistència fora de l’aigua, ja que passen d’utilitzar les brànquies a la "respiració dèrmica", que és característica dels amfibis.

Aquests petits peixos són "molt sensibles al canvi del seu hàbitat" que són "muntanyes ben conservades" i quan hi ha algun tipus d’intervenció del lloc, com desboscaments o soroll de maquinària, els peixos desapareixen, a més els ous no suporten llocs gaire calents sense ombra. "Els últims 20 i 30 anys hi ha hagut una enorme expansió dels desboscaments, gran part d’hàbitat ja no existeix, podem parlar fàcilment que del 60 al 70 % del seu hàbitat natural ha desaparegut", ha emfatitzat Drawert, que ha assenyalat que s'ha de crear "microàrees protegides" per a la seua preservació.