Guissona, cada cop més romana

El Mercat Romà de Guissona va atreure ahir més de 5.000 visitants en la seua 26a edició, la majoria dels participants vestits amb detallats abillaments d’època romana. Segons l’alcalde, Jaume Ars, és la consolidació d’un projecte en el qual tota la població participa per fer realitat que Guissona torni a ser com era fa vint segles. Així, organitzen múltiples activitats inspirades en com va ser Iesso.

Des de la coral a l’associació de dones Nèvia, els geganters, l’escola de dansa Montse Esteve, el Museu i la totalitat dels comerços locals, tots dissenyen un muntatge en clau local que agrada als visitants, va comentar Ars. De la mateixa manera, la majoria dels veïns i molts visitants surten al carrer amb laborioses vestimentes inspirades en l’antiguitat. Durant dotze hores, de les 10 del matí a les 10 de la nit, el Mercat Romà va presentar una trentena d’activitats a la zona històrica.

Des de desfilades de les tropes romanes, discursos de Cèsar i Cleòpatra, venda d’esclaus, banys a les termes, lluita de gladiadors, entre altres activitats, que es van anar succeint durant la jornada amb el nexe comú del mercat d’artesania que va reunir mig centenar de paradistes als carrers per als vianants de la zona històrica. S’ha de destacar que els termòmetres van arribar als 35 graus, cosa que va fer que els petits no descartessin els banys a les Fonts de la Vida, decorades com si es tractés d’unes termes de l’època romana.La celebració havia de culminar a la nit, després del tancament d’aquesta edició de SEGRE, amb l’espectacle de dansa de l’escola Montse Esteve, aquest any dedicat a la música de Vivaldi. Després de l’espectacle de dansa, al punt de la mitjanit, 700 participants de més de divuit anys estaven convocats al Portal de l’Àngel per traslladar-se fins al parc de L’Estany, que havia d’acollir la vint-i-vuitena edició de la Bacanal, que cada any posa el punt final a les celebracions.Les festes romanes van començar dilluns passat amb els Capvespres a la romana, una iniciativa que dedica cada nit de la setmana a una de les arts clàssiques.

Així, dilluns es va centrar en el teatre, dimarts en la música, dimecres en el cine i dijous en la gastronomia. Una de les entitats més actives són els geganters, que llueixen cada any els gegants creats per a aquesta festa inspirats en persones reals de la població, com són Nardus, l’històric taverner de la localitat Jaume Ribalta; Parra, inspirat en Miquel Parramon, creador de la Bacanal fa vint-i-vuit anys, i el Piteu i la Llúcia, personatges dels contes infantils de Guissona. La festa romana va sorgir com a homenatge als veïns i arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona que fa 38 anys que excaven al jaciment arqueològic de l’antiga ciutat de Iesso.