Els suïcidis d'adolescents s'han disparat un 32 % de 2019 a 2021, però no per la covid

El nombre de suïcidis entre els adolescents d’entre 12 i 17 anys s’ha disparat un 32,35 % entre 2019 i 2021 i, mentre en la resta de grups de població hi ha una immensa majoria d’homes, aquest és l’únic en el qual les xifres s’han igualat pràcticament per sexes.

Són les conclousions de l'"Informe sobre la Evolución del suicidio en España en población infantojuvenil (2000-2021)" elaborat per Alejandro de la Torre, investigador principal del Grupo de Investigación en Epidemiología Psiquiátrica y Salud Mental de la Universidad Complutense de Madrid, juntament amb investigadors del CIBERSAM, a partir de les dades de mortalitat de l’INE.

La investigació no inclou les últimes dades respecte a mortalitat per suïcidi de 2022, atès el seu caràcter provisional; no obstant, ja apunten a una recrudescència de les xifres, amb 4.097 persones que es van treure la vida a Espanya aquell any, un 2,3 % més que un any abans, una proporció que va ser encara més gran en els menors de 20 anys, en el cas dels quals l’augment va ser del 12 %.

LA COVID-19, DESCARTADA COM A CAUSA EXCLUSIVA

Aquesta tendència creixent, de fins a un 5,5 % des de 2018, s’ha donat en tots els grups de població, amb la qual cosa l’estudi publicat exclou la pandèmia de covid-19 com a causa exclusiva. "La pandèmia de covid-19 ha suposat, en molts sentits, un canvi important a nivell de salut mental a Espanya. El nombre de casos de suïcidi en la població general es va veure incrementat, encara que en la població de joves i adolescents aquest impacte no ha estat tan significatiu ni s’observen canvis en les comparacions per sexe, nacionalitat i lloc de residència", conclou el document.

Encara que afegeix que "l’absència d’impacte després de la pandèmia en les taxes de suïcidi de joves i adolescents pot deure’s al fet que encara no hagi passat prou temps, i que sorgeixi un possible efecte retardat més endavant, ja que en les dades recollides s’observa únicament la tendència des de 2020 a 2021, i no posteriorment".

Però encara que els augments s’han donat en totes les edats, de l’estudi es desprèn un increment significatiu del nombre de suïcidis de xavals de 12 a 17 anys en el bienni 2019-2021 de fins al 32,35 %, passant de 34 a 45 morts. Només el 2021 es van registrar 336 morts per suïcidi en joves de 12 a 29 anys, unes "xifres alarmants" segons l’estudi, que recorda que ja és la primera causa de mort en aquest grup: d’ells, 173 tenien entre 24 i 29 anys; 118 eren a la franja 18-23; 45 tenien entre 12 i 17 anys i dos estaven per sota dels 12 anys.

MÉS EN ELS MESOS ANTERIORS I POSTERIORS A L’ESTIU

De manera general, acaba l’estudi, "hi ha un important desequilibri entre en el nombre de morts per suïcidi en relació amb el sexe", ja que 3 de cada 4 morts són en homes, de tots els grups d’edat. La diferència és més gran a la forquilla de 25 a 29 anys (81,5 % en homes i 18,5 % dones), però passa el contrari en els adolescents de 12 a 17, en els quals la proporció ha evolucionat des de principis de segle de 3:1 a 1:1, de manera que ara se situa en el 55,6 % en el cas dels nois i en el 44,4 % de les noies.

També hi ha distincions quant a l’època de l’any en què ho fan: si el patró estacionari en els joves i joves adults reflecteix un increment de les morts en els mesos d’estiu i, posteriors, en el cas dels adolescents es dona en els anteriors i posteriors, és a dir, el març, l’abril, el maig i l’octubre.

Finalment, l’informe revela la distribució geogràfica dels suïcidis de joves i adolescents: la mitjana nacional és de 3,69 per cada 100.000 habitants però fins cinc províncies superen els 7: Àvila (11.67), Melilla (9.24), Palència (8.24), Navarra (7.12) i, la Corunya (7.05). No consten registres de casos de suïcidi en joves i adolescents a les províncies de Conca, Guadalajara, La Rioja, Salamanca, Sòria, Zamora i, Ceuta.