La temperatura de l'aigua del Mediterrani registra valors màxims sense precedents en 83 anys

No només a terra se sent la calor sufocant. Les aigües de mars i oceans que envolten l’Estat espanyol registren els últims dies valors molt alts; en concret, la temperatura en zones costaneres ha arribat als 24,6 graus centígrads, una dada sense precedents -per a aquestes dates- des de 1940. Aquesta temperatura, segons dades de l’Agència de Meteorologia (Aemet), suposa 2,2 graus per sobre del normal per a aquesta època de l’any, tot i que, -incideixen des d’Aemet- " encara hi ha recorregut perquè el mar es continuï escalfant", a causa que el valor màxim se sol registrar a mitjans d’agost. Aquests 24,6 graus superen "àmpliament els registres dels dos anys prèviament més càlids", quan el 2015 es van registrar 24 graus i el 2022 es va arribar a 23,7 graus.

Com a exemple, es pot destacar que en les últimes hores en punts del Llevant i de les Illes Balears la Mediterrània ha superat els 28 graus, i a la zona d’Alborán, les aigües són entre 3 i 4 graus per sobre del normal.

Aquest escalfament també afecta el conjunt de l’oceà global, que al juny va experimentar les temperatures de la superfície més altes que qualsevol juny anterior, segons dades del sistema de vigilància europeu Copernicus, qui qualifica d’"extremes" les onades de calor marines registrades les últimes setmanes al voltant d’Irlanda, el Regne Unit i el Mar Bàltic. Però el problema de l’escalfament de les aigües marines podria allargar-se en el temps: Copernicus adverteix que les temperatures per al trimestre agost-setembre-octubre seran més càlides del normal a la pràctica totalitat de les terres emergides del planeta i a bona part dels oceans. L’oceà Antàrtic, amb el gruix de gel més baix mai vist, i l’Atlàntic, sobretot en la seua part nord, també pateixen aquest problema, un fenomen a escala global que suposa un alt risc d’impacte en els ecosistemes.

Per a Juan Jesús González, investigador en dinàmica atmosfèrica i meteoròleg de l’Aemet, unes aigües més càlides a l’Atlàntic Nord propicien una evaporació més fàcil i ràpida, el que contribueix que les tempestes oceàniques es converteixin en sistemes de "més mida i intensitat", amb pluges més intenses, més inundacions i ratxes fortes de vents, entre altres impactes, sobre la península.

Són diversos els factors que poden explicar aquest estrany fenomen d’escalfament marí a les aigües atlàntiques: d’una banda, els derivats del canvi climàtic, entre els quals ressalta una circulació atmosfèrica anòmala per a l’època, el debilitament de l’anticicló de les Açores i emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (...), i, per un altre, el fenomen d’El Niño. El Niño, declarat ja oficialment per la Organización Meteorológica Mundial (OMM), pot estar en part darrere de l’escalfament de l’Atlàntic -detalla l’expert- qui explica que es tracta d’un fenomen natural pel qual la superfície oceànica del Pacífic central i oriental assoleix temperatures superiors al normal a prop de l’equador, amb efectes més enllà de la zona d’ocurrència. A l’increment de les temperatures a l’Atlàntic Nord -matisa l’expert- se sumen altres circumstàncies, com diverses fonts d’escalfament irregular procedents de zones marines de l’oest de les Illes Britàniques, sud-est de Grenlàndia, Cantàbric i una àrea entre les Canàries i Madeira, tots associats a les mateixes rareses en el comportament de la circulació atmosfèrica. 

El meteoròleg també recorda que els oceans, l’embornal de carboni més gran del planeta, absorbeixen un terç de les emissions de diòxid de carboni humanes i un 90 per cent de l’excés de calor generada per l’augment de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEI). En aquest punt, lamenta que encara que es paressin les emissions de GEI, els oceans continuaran escalfant-se desenes d’anys, la qual cosa conduiria a un procés d’"augment de les temperatures encara major", per arribar a final d’aquest segle amb oceans molt més càlids.