23-J
Aquests són els partits que han obtingut més representació femenina al nou Congrés
Un total de 153 dones ocuparan un escó al Congrés en la nova legislatura, dos més que a l’inici de l’anterior
Un total de 153 dones ocuparan un escó en el Congrés en la nova legislatura, dos més que a l’inici de l’anterior, quan se'n van elegir 151, el que suposa un increment de l’1,3%. Respecte al total de 350 diputats, les dones suposen el 43,7% de la Cambra Baixa, és a dir, compleix el criteri paritari que cap sexe no copi més del 60% ni menys del 40% dels escons.
En concret, seran 153 dones davant 197 homes, dos més que al començament de la XIV legislatura que ara acaba i que tenia un 43,1% de representació femenina. Això sí, són 13 menys que en la XIII legislatura, que tenia un 47% de dones i ha estat fins ara el Congrés més paritari de la història.
Dels grups parlamentaris que formaran els quatre partits d’àmbit nacional el de Sumar serà el que tingui proporcionalment més representació femenina i el que queda més a prop del 50%. En concret són dones 15 de les 31 persones que l’integraran, el 48,4%. El segueix el PSOE, amb 58 dones entre els seus 122 representants, el 47,5%. Després figura el PP, amb un total de 59 dones dels seus 136 diputats, el 43,4%.
Per la seua part, VOX comptarà amb la representació de vuit dones al Congrés dels Diputats, un 24,2% dels seus 33 representants, un percentatge lleugerament inferior al de la passada legislatura, en la qual eren 13 de 57 representants, un 25% del seu grup parlamentari. A més, ERC compta amb quatre dones entre els seus set diputats; Junts, amb tres dones de set representants; EH Bildu, amb tres dones, la meitat dels seus escons, el que el convertirà en l’únic grup estrictament paritari; PNB, amb dos dones dels seus cinc representants, i Coalició Canària, amb un sol escó ocupat per una dona.
DIVERSITAT AL CONGRÉS
D’altra banda, en aquesta legislatura ja no hi haurà els diputats gitanos Beatriz Micaela Carrillo dels Reis, del PSOE, que ja no competia; Sara Giménez de Ciudadanos, el partit del qual no s’ha presentat a les eleccions, i Ismael Cortés de En Comú, que no repetia en les llistes. Per la seua part, sí que continuarà el diputat de color Luc Andre Diouf Rioh, representant del PSOE a la Cambra per la província de Las Palmas, on va arribar el 1992 des del Senegal; mentre que surt de l’hemicicle el diputat de Vox Ignacio Garriga, un barceloní amb avantpassats guineans.
La primera persona negra que va ocupar un escó en el Congrés va ser Rita Bosaho, de Podemos, que va entrar el desembre de 2015 i que ja en l’anterior legislatura no va poder revalidar la seua acta. Tampoc no ha aconseguit escó en aquest nou Congrés María Carvalho Dantas, representant d’Esquerra Republicana (ERC), que es va convertir en la primera dona d’origen brasiler que entrava a la Cambra baixa.
FALTA D’ACCESSIBILITAT
Igualment, Pablo Echenique, d’Unidas Podemos, que pateix atròfia muscular espinal, abandona la Cambra Baixa sense haver aconseguit que s’adaptin les seues instal·lacions a les persones amb discapacitat i sense haver pogut accedir mai a la tribuna del Congrés per a les seues intervencions.
El setembre de 2022, Echenique va reclamar a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que reactivés el projecte de reforma de l’hemicicle per poder ocupar el seu escó. Malgrat que les instal·lacions s’han anat modificant en els últims anys per la presència de diversos diputats amb discapacitat física, l’hemicicle encara no s’ha adaptat plenament a les necessitats d’aquestes persones, en part pel seu valor patrimonial i artístic.
El 2020 ja es va estudiar l’opció de licitar obres per avançar en aquesta parcel·la i fins i tot es va preveure des de la Taula l’opció que el diputat pogués accedir al seu escó mitjançant un sistema mecànic, homologat i ocult, que permet elevar una plataforma fins un nivell d’altura de tres esglaons. Tanmateix, la pandèmia va retardar l’abordatge de la qüestió.
Echenique va ser el tercer diputat de la democràcia que havia d’anar al Congrés en cadira de rodes. Abans que ell hi va haver els representants populars Francisco Vañó (VIII, IX i X legislatures), que va obligar el Congrés a adaptar les seues instal·lacions, i Ignacio Tremiño, diputat en la XII legislatura.