Descobreixen que una substància present al cafè redueix l'envelliment muscular

L’harmol, un compost present en aliments com el cafè, millora paràmetres metabòlics associats amb la qualitat de vida durant l’envelliment, segons reflecteix un estudi en què ha participat l’Instituto de Investigación Sanitaria Incliva de València, liderat pel Instituto Imdea Alimentación.

L’estudi, publicat recentment a Nature Communications, conclou que l’harmol, un compost de la família de les betacarbolines, conegudes pels seus efectes neurològics, i que és present a molts aliments incloent-hi els grans de cafè, carns, peixos o cereals, així com a les fulles de tabac, millora la funció del múscul esquelètic.

En les dosis utilitzades en l’estudi, l’harmol no va mostrar cap toxicitat i molt escassos efectes sobre el sistema nerviós central, en concordança amb la seua escassa capacitat per creuar la barrera hematoencefàlica i, per tant, arribar al cervell, segons informen aquest dimarts fonts de l’Incliva. Segons l’estudi, el tractament amb harmol va allargar significativament l’esperança de vida en dos models d’invertebrats; va millorar la tolerància a la glucosa, la sensibilitat a la insulina i l’acumulació de lípids hepàtics en un model de prediabetis; i entre els canvis a nivell neuromuscular es va observar una reducció molt significativa en la fragilitat en animals vells.

L’envelliment muscular està associat a un col·lapse energètic que s’explica per una alteració al mitocondri, un dels components cel·lulars més rellevants, ja que és el responsable de la producció d’energia de les cèl·lules. La disfunció mitocondrial ocasiona l’aparició i progressió del deteriorament funcional associat a la sarcopènia (pèrdua de massa i potència muscular que es produeix durant l’envelliment) i a la síndrome geriàtrica de la fragilitat, que afecta més del 33 % de la població major de 80 anys.

La fragilitat es caracteritza per una capacitat reduïda per respondre a situacions d'estrès menors que afecta a les activitats de la vida diària i disminueix l’autonomia dels qui la pateixen, la qual cosa es tradueix en un risc més elevat de discapacitat, hospitalització i mort. D’aquesta forma, segons fonts de l’Incliva, un ancià fràgil, davant d'un de robust, té més probabilitats d’acabar sent dependent i es fatiga amb més facilitat que una persona jove, entre altres coses, perquè els seus mitocondris deixen de ser funcionals, perden la capacitat de produir energia.

La disfunció mitocondrial associada a l’edat pot modular-se a través de diferents intervencions dirigides a mantenir els mitocondris en bones condicions i l’harmol activa a les cèl·lules unes vies de senyalització que, en última instància, són capaces de millorar els mitocondris i paràmetres metabòlics associats amb la qualitat de vida durant l’envelliment.

Segons investigadors d’Imdea Alimentació, "és un mecanisme molt semblant a aquells que activen la restricció calòrica o l’exercici: fan treballar al mitocondri d’una manera controlada, i això els fa més forts", indica en un comunicat l’investigador Luis Filipe Costa-Machado, primer autor de l’article.  El doctor Pablo J. Fernández-Marcos, principal responsable del projecte, destaca a més que amb l’harmol han descobert que aquest efecte de millora mitocondrial el porten a cap les cèl·lules "amb mecanismes semblants als que ens fan sentir més feliços, ja que comparteixen les mateixes proteïnes diana. Això obre un camp d’investigació molt interessant sobre l’associació entre l’estat psicològic i l’envelliment".

La doctora Gómez Cabrera, d’Incliva, destaca la transcendència d’aquest tipus d’investigacions dirigides a contribuir a un envelliment saludable, ja que s’ha aconseguit augmentar l’expectativa de vida més en els últims 100 anys que en els 2.000 anys previs, especialment a Espanya, que se situa juntament amb Japó i Suïssa com el tercer país amb una longevitat més elevada. "No obstant, l’envelliment de la població és també un gran repte perquè no hem estat capaços d’allargar l’expectativa de vida amb bona salut: es calcula que actualment passem un 20 % de la nostra vida malalts, i de fet el principal factor de risc per a gairebé totes les malalties cròniques és l’envelliment", destaca. 

En la investigació, dirigida pel Grup de síndrome metabòlica Biopromet del Instituto Imdea Alimentación de Madrid, hi han intervingut diferents grups d’investigació internacionals.