Descobreixen, a prop del Vaticà, el llegendari Teatre de Neró

El teatre on a l’emperador Neró li agradava exhibir-se ha sortit a la llum gràcies a excavacions que han aconseguit provar per primera vegada la ubicació del luxós edifici de l’època imperial, ubicat a pocs metres del Vaticà i del qual només es tenia constància en textos antics, han anunciat avui els arqueòlegs de la capital.

El descobriment es va produir després de l’inici de les obres per a la construcció de l’aparcament del nou hotel al pati del Palau de la Rovere, un edifici renaixentista construït al segle XV sobre construccions medievals, i una part del mateix Teatre de Neró que va quedar sepultat durant més de mil anys.

"Amb aquesta excavació vam poder plantejar una proposta d’identificació que es basa en una sèrie de pistes arqueològiques que són molt consistents entre si i que ens porten a identificar aquest espai com l’antic Teatre de Neró", ha explicat a EFE un dels arqueòlegs de l’ajuntament de Roma, Alessio de Cristofaro.

El Teatre va ser construït per l’emperador romà a l’àrea dels coneguts com "Horti de Agripina la Mayor", mare de Calígula, una gran propietat de la família imperial Julio Claudia, on es va construir un enorme circ per a curses de cavalls. Els textos d’autors de l’antiguitat com Plini, Svetoni i Tàcit comentaven l’existència del teatre a la zona que ara ocupa el Vaticà i els seus carrers limítrofs, però la gran quantitat d’edificacions que hi ha en aquest barri romà, moltes d'aquestes d’elevat valor artístic i cultural, dificultaven iniciar excavacions que en provessin la ubicació.

Les restes descobertes formen part de la part esquerra de la cávea, amb forma d’hemicicle, i l’escena, on es conservaven elements arquitectònics que testifiquen el luxe i la fastuositat del Teatre de Neró, com columnes i decoracions. "La riquíssima decoració arquitectònica, consistent en marbres blancs i marbres de colors de columnes estriades d’ordre jònic i els estucs recoberts de làmines d’or, i la presència d’un determinat tipus de maons ens permeten datar amb precisió l’edifici entre l’època de Calígula i la de Neró", ha detallat Cristofaro.

El "Theatrum Neronis", va ser un gran teatre amb capacitat per a milers d’espectadors, dels quals habitualment gaudia l’emperador Neró, gran aficionat a les arts i recordat per pujar-se a l’escenaris romans a recitar poesies, davant de la família imperial, els seus cercles més propers i, en ocasions especials, un públic més ampli.

Però a més les excavacions han permès descobrir rars exemplars de copes de vidre, gerres, materials ceràmics, insígnies de pelegrins, objectes ossis i matrius de rosaris de l’Edat Mitjana acumulats al llarg dels mil·lennis,  ja que aquest era el camí pel qual peregrins de mig món arribaven al lloc on la tradició cristiana indica que hi ha la tomba de Sant Pere, el primer papa, sota l’actual basílica homònima, i deixaven al seu pas objectes religiosos i records.

"L’Edat Mitjana no és fàcil de trobar en aquesta ciutat. Es coneix pels palaus, esglésies i certes fonts històriques, però des del punt de vista material no hi ha gaires restes com les que aquí tenim, que va del segle X al XV i que ens expliquen una part de la història econòmica i social de la ciutat", ha indicat a EFE el també arqueòleg Renato Sebastiani.

Després de gairebé tres anys d’excavacions i documentació arqueològica, els treballs segueixen amb l’objectiu que els elements descoberts puguin visitar-se en els propers anys gràcies a un espai museístic de l’Ordre Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem, propietària del Palau de la Rovere.