Les joves, més allunyades del feminisme a les xarxes socials

Les dones joves incorporen la praxi i el discurs feminista a la seua vida quotidiana però, en canvi, s’allunyen dels seus valors a l’hora d’autorepresentar-se a les xarxes socials, especialment respecte a la manera de mostrar el propi cos. Així ho revela l’informe Activismes en femení: el discurs feminista de dones joves en grups culturals i en la seva quotidianitat, en el qual han participat investigadores de la Universitat de Lleida (UdL), així com de les universitats Pompeu Fabra, Girona, Internacional de Catalunya i Politècnica de València. La investigació conclou que les autorepresentacions a Instagram són “postfeministes”, no plantegen canviar el sistema polític i inconscientment remeten al patriarcat.

Segons indiquen, “les joves entenen el feminisme des de la lliure elecció i la llibertat d’expressió, però precisament això els porta a assumir la contradicció d’autorepresentar-se de forma cosificada”. Una altra de les conclusions a les quals han arribat les investigadores és que l’auge de l’activisme i dels referents feministes dels últims anys ha influït sobre les dones entrevistades. La seua narrativa audiovisual mostra com ha crescut la seua consciència crítica quant a la necessitat d’impulsar canvis cap a una societat més igualitària, sobretot a partir de la seua praxi quotidiana davant de les desigualtats i micromasclismes que els afecten diàriament.

Independentment de com s’autodefineixin, solen adoptar una actitud contrària i proactiva contra les discriminacions.

S’ha entrevistat onze dones de dos grups culturals que incorporen el discurs feminista

L’informe s’emmarca en el projecte ActiFem (Activistes en femení), finançat per l’Agència Catalana de la Joventut de la Generalitat, que té per objectiu analitzar com les joves de diferents perfils socioeconòmics i que participen en grups culturals incorporen el discurs feminista a les seues accions.La mostra ha estat formada per dos grups culturals diferents: una colla castellera i una agrupació socioeducativa musical. “Encara que aquests grups no siguin expressivament feministes, mostren pràctiques i accions reivindicatives que contribueixen de forma clara a l’empoderament feminista de les dones”, va destacar la investigadora principal de l’estudi, Mònica Figueras. En total s’ha entrevistat onze dones i històries de vida i càpsules audiovisuals de quatre d’elles. També s’han fet 31 qüestionaris socioeconòmics per conèixer el perfil general dels grups.