Un estudi relaciona el consum d'ultraprocessats a la depressió i canvis de volum al cervell

Un estudi liderat pel CIBER (Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa) i l'Institut de Recerca Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) ha vinculat directament el menjar ultraprocessat amb la depressió, el volum de substància grisa del circuit cerebral mesocorticolímbic i paràmetres d'inflamació.

Els trastorns depressius són un dels trastorns psiquiàtrics més comuns a tot el món, amb una estimació de 300 milions de persones que viuen amb depressió. Es calcula que serà la causa principal de malaltia l'any 2030.

La majoria dels ultraprocessats tenen una densitat de nutrients més baixa, però una concentració energètica més alta en comparació dels aliments no processats. A més, són rics en àcids grassos saturats i trans, sucres afegits i sal, i són pobres en proteïnes, fibra dietètica i micronutrients. Aquest tipus de productes solen contenir additius per intensificar les seves qualitats sensorials i imitar l'aparença dels aliments mínimament processats, fet que els fa comestibles, saborosos, altament atractius i potencialment addictius.

Aquest estudi tenia com a objectiu determinar la relació entre el consum d‟ultraprocessats i els símptomes depressius, així com proporcionar noves dades sobre l‟associació entre el consum d‟aquests productes i els volums de matèria gris cerebral en 152 persones adultes.

Els investigadors també van buscar explorar els efectes d'interacció amb l'obesitat, així com avaluar si els biomarcadors inflamatoris utilitzen aquestes associacions prèvies.

Un dels resultats principals és l'associació entre un consum més gran d'ultraprocessats i una major presència de símptomes depressius, així com un menor volum en regions cerebrals implicades en processar la recompensa i monitoritzar el conflicte, aspectes essencials en la presa de decisions, incloent-hi les alimentàries. També va destacar la mediació la quantitat de glòbuls blancs a l'associació entre el consum d'ultraprocessats i els símptomes depressius.

L'associació entre el consum d'aquests productes i els símptomes depressius va ser especialment notable al grup amb obesitat (58,6% dels participants), que partien d'una presència més gran de símptomes depressius en comparació del grup sense obesitat.

En conclusió, la investigació dóna suport a l'evidència prèvia que vincula el consum d'ultraprocessats al risc de patir un trastorn depressiu, i proporciona noves dades que l'associen amb canvis a l'estructura de xarxes cerebrals concretes. A més, mostra que aquestes associacions podrien ser dependents de la presència d'obesitat i els nivells d'inflamació perifèrica.

Els investigadors van reclutar 233 persones per formar part d'aquest estudi transversal. Després de descartar aquells amb imatges de ressonància magnètica (IRM) defectuoses o faltants i aquells que no van completar el qüestionari de freqüència alimentària, es va obtenir una mostra final de 152 participants.

Focalitzant en el consum d'ultraprocessats, es va recopilar informació sobre la dieta durant el darrer any mitjançant qüestionaris de freqüència alimentària validats. Es va utilitzar el sistema de classificació d'aliments NOVA per identificar els aliments i begudes ultraprocessats en funció del grau de processament. Finalment, també es va calcular el percentatge de consum d'ultraprocessats a la dieta global.

D'altra banda, es van avaluar els símptomes depressius i es van fer imatges de ressonància magnètica estructural. Finalment, es van mesurar diversos paràmetres metabòlics i biomarcadors inflamatoris, com ara el recompte de glòbuls blancs, la proteïna d'unió a lipopolisacàrid i la proteïna C reactiva. Per fer l'estudi també hi han col·laborat investigadors de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i de l'Institut de Recerca de Sant Pau.