21 destinacions 'secretes' per descobrir aquest estiu sense sortir d'Espanya

El Colegio Oficial de Geólogos (ICOG) (ICOG) proposa 21 destinacions secretes, recomanades per les seues delegacions territorials, per descobrir les meravelles naturals de l’orografia d’Espanya.

EXTREMADURA

1. Playa del Cancho del Fresno, Cañamero (Cáceres). Aquesta platja es localitza en ple Geoparc Villuercas-Ibores-Jara. Aquest Geoparc, declarat el 2011 per la UNESCO Geoparc mundial, és al sud-est de la província de Càceres. Mostra la història de la Terra i crea una experiència inoblidable de turisme geològic.

Extremadura, amb deu banderes, lidera el rànquing de comunitats autònomes amb més nombre de platges d’interior amb bandera blava. El seu alt interès geològic es justifica per l’espectacularitat i àmplia varietat d’estructures geològiques que comprenen des d'skarts, erms calcaris, relleus estructurals, gorges fluvials, grans estructures de plegament alpí, camps petrolífers o falles entre altres.

2. Playa Costa Dulce, Orellana la Vieja (Badajoz). És al costat de l’embassament d’Orellana, inaugurada el 1961 per retenir les aigües del riu Guadiana, produir energia hidroelèctrica i proporcionar aiguar als regadius de les Hortes Altes de l’esmentada conca hidrogràfica.

GALÍCIA

3. Cascada del Xallas a Ézaro (Coruña). Es va formar durant l’inici del Cenozoic, fa 64 milions d’anys per la col·lisió entre i la Placa Euroasiàtica i la Placa Ibèrica. Però hi va haver un altre esdeveniment que va donar a la cascada del Xallas el seu aspecte actual. Va ser un violent moviment sísmic que va tenir lloc el 1217. Els despreniments causats pel terratrèmol es van produir al lloc on avui hi ha la cascada.

4. Reserva de la Biosfera Transfronterera Gerês Xurés (Ourense). La serra del Xurés, al sud de la província d’Ourense i limitant amb Portugal, és una zona amb abundant patrimoni natural. Geològicament dominen les roques granítiques. Com que es tracta d’una zona amb terres poc profundes els cursos d’aigua són estacionals i generen les espectaculars "corgas", barrancs de fort pendent.

ARAGÓ

5. Grutas de Cristal de Molinos (Terol). Las Grutas de Cristal de Molinos són una meravella geològica situada a la província de Terol. Aquestes grutes es van formar al llarg de milions d’anys a causa d’un procés geològic conegut com a espeleotema, en què l’aigua subterrània rica en minerals dissol lentament la roca calcària circumdant.

6. Pitó volcànic d’Anayet (Osca). El pitó volcànic d’Anayet és una impressionant estructura geològica situada al Pirineu. Es va formar fa milions d’anys a causa de l’activitat volcànica que va donar lloc a l’acumulació de lava i materials piroclàstics a la regió. Aquest majestuós pitó s’eleva sobre el paisatge circumdant, mostrant capes de roca volcànica que revelen la història geològica de la zona. La seua forma característica és el resultat de la solidificació i erosió diferencial de les diferents capes volcàniques.

7. Galacho de Juslibol (Saragossa). El Galacho de Juslibol és una reserva natural a Saragossa, formada per meandres abandonats del riu Ebre. Destaca per la diversitat de fauna i flora autòctona, especialment ocells migradors com agrons i ànecs. Ofereix rutes i senders per disfrutar la bellesa natural i és un lloc ideal per a l’observació d’aus i esbarjo proper a la ciutat.

NAVARRA

8. Foz de Arbayún. És una gorja excavada pel riu Salazar a les calcàries de la Serra de Leyre, al nord-est de Navarra, amb parets verticals de més de 300 metres d’altura i gairebé 6 km de longitud. Les vistes des del Mirador de Iso són immillorables, on s’observa el coll esculpit pel riu a més del vol de grans rapaços.

9. Mallos de Codés. Encara que poden observar-se afloraments rocosos calcaris d’origen marí del Cretaci Superior, predominen argiles, gresos i conglomerats més moderns, Oligocè-Miocè. Conglomerats calcaris que voregen la Serra de Cantàbria, on s’han llaurat aquests impressionants mallos, en forma de torrasses. A 15 km hi ha el brollador de Genevilla-La Celagua on es pot observar un important aflorament de travertins de calcària associada al brollador.

CASTELLA I LLEÓ

10. Arribes del Duero (Zamora i Salamanca). La comarca d’Arribes del Duero es localitza al límit oest de les províncies de Zamora i Salamanca, on el riu Duero fa frontera amb Portugal formant les gorges més extenses i profundes de la Península Ibèrica.

11. Museo de la Falla de Juzbado (Salamanca). El Museo de la Falla de Juzbado és un centre d’interpretació sobre geologia i paisatge de l’oest de la província de Salamanca. Es tracta d’una falla geològica descoberta a finals de la dècada dels 60 i que es pot conèixer de prop visitant els continguts repartits entre les dos plantes del Museu i gràcies a un aflorament situat als voltants.

12. Llac de Sanabria (Zamora). El Llac de Sanabria és el llac natural més gran de la Península Ibèrica i en un dels més grans de tot Europa (el més gran d’origen glacial).

CASTELLA-LA MANXA

13. Las Torcas de Palancares (Conca). Es tracta d’un itinerari geològic de característiques molt especials en què es poden observar els efectes en superfície de processos de karstificació en un itinerari amb plafons explicatius en una ruta còmoda per a totes les edats envoltats de naturalesa.

14. Parque Minero de Almadén (Ciutat Real). Localizada la mina a Almadén es tracta de mineralitzacions de cinabri que constitueixen disseminacions en horitzons determinats de la formació "Quarsita de Viver": no tota la quarsita està mineralitzada, sinó que existeixen una sèrie de 6 capes o trams de quarsites que estan mineralitzades.

PAÍS BASC

15. Polje de Olatz (Guipúscoa). Les aigües d’Olatz flueixen cap al sistema subterrani al beneficiar les dolines i l’impressionant embornal de Kobalde.

16. Calcita espàtica de la falla de Valnera (Biscaia). Les calcàries del Massís de Jorrios formen part de l’acabament oriental de la gran Plataforma carbonatada de Ramals, el marge dels quals es localitzava entre Soba (Cantàbria), Karrantza-Turtzioz (Biscaia) i Castre-Urdiales/Santoña (Cantàbria).

17. Aiguamolls de Salburua (Àlaba). Salburua és una zona periurbana a la vora est de Vitòria, que inclou més de 200 hectàrees i es compon de dos aiguamolls (basses de Betoño i Zurbano), boscos humits, prades, pollancredes i altres ambients associats.

ASTÚRIES

18. Depressió càrstica i platja de Gulpiyuri, Llanes. És una platja interior, envoltada de penya-segats i roques, que es forma gràcies a la filtració de l’aigua del mar a través de coves i esquerdes subterrànies. El que la fa extraordinària és que es troba a terra ferma, a uns 100 metres de la línia de costa del mar Cantàbric.

19. Estructures associades a la platja del Silencio. El que la fa especial són les estructures associades presents als seus penya-segats. Són formacions geològiques de roca sedimentària que s’han erosionat de manera diferencial, creant interessants pilars i columnes naturals al penya-segat.

LA RIOJA

20. Dolina en Serradero. El Serradero (1.495 m) és un pic situat a la Sierra de Moncalvillo, al nord-oest de la serra de Cameros, en el Sistema Ibèric riojà. Aquest sistema de cims arrodonits, pelats en temps passats per obtenir pastures durant la transhumància. Està situat al costat del pic Neveras a l’est i al sud al costat del Monte de Roñas, encara que és molt difícil marcar exactament el límit entre l'un l'altre.

21. Sinclinal de Brieva. El sinclinal del Najerilla o sinclinal de Brieva constitueix l’estructura varisca més característica i important del Macizo de la Demanda. Aquesta és una estructura relativament senzilla de direcció E-O i amb cabussaments molt verticalitzats.