Aprendre a programar des de zero

Parlar de pàgines web, videojocs, aplicacions, xarxes socials o intel·ligència artificial és parlar de programadors. La seua feina consisteix a donar instruccions a les màquines mitjançant un llenguatge informàtic (codi), la qual cosa permet el desenvolupament de totes les aplicacions i dispositius que utilitzem diàriament. En una societat cada vegada més dependent de la tecnologia, aquesta és una de les professions més requerides, encara que falten professionals que s’hi dediquin.

De fet, l’Associació Espanyola per a la Digitalització estima que a 15 de maig del 2022 hi havia uns 40.000 llocs sense cobrir en desenvolupament de software. Per revertir aquesta bretxa de talent digital, la Fundació Telefónica, en col·laboració amb la Generalitat i l’ajuntament de Barcelona, va impulsar el campus 42 Barcelona, un espai de 1.600 metres quadrats al Parc Tecnològic que, des de fa dos anys, permet aprendre programació des de zero, a qualsevol edat i de forma totalment gratuïta. “És una escola de programació presencial que està oberta 24/7 i que trenca els models d’educació tradicional, ja que cada estudiant es marca lliurement el seu ritme d’aprenentatge”, explica el director del centre, el lleidatà Humbert Ruiz.

I és que aquest particular campus no té professors ni llibres, els participants aprenen per nivells i reptes i són els seus companys els qui avaluen cada projecte. Per accedir a aquest sistema de formació no “es necessiten coneixements previs en informàtica ni cap tipus de titulació, només tenir més de divuit anys i ganes d’aprendre. Ni tan sols t’han d’agradar les matemàtiques!”, destaca Ruiz, que apunta que el campus té actualment més de 360 estudiants, el més gran dels quals té 69 anys i el 25 per cent són dones.

Els interessats han de superar un test d’inscripció online i un període de selecció presencial de 26 dies que es coneix com a piscina’ “Les empreses tenen una necessitat imperant i urgent de reclutar talent i cobrir vacants al sector digital”, explica el responsable de 42 Barcelona, que remarca que el projecte compta amb un cent per cent d’inserció laboral.

«M’agrada resoldre problemes amb l’ordinador»

Nil Biescas. Lleida . 19 anys

“Soc estudiant d’un grau en Intel·ligència Artificial a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la carrera no feia tanta programació com m’hauria agradat. Per aquest motiu el mes de desembre de l’any passat vaig decidir apuntar-me a 42 Barcelona amb un amic. Al matí vaig al campus –li dedico unes vint-i-cinc hores setmanals– i a les tardes, a la universitat. M’agrada resoldre problemes amb l’ordinador i, si saps programar, pots fer de tot. Estic aprenent moltíssim i coneixent gent nova. És una experiència que recomanaria a tot aquell que tingui interès en programació”.

«Falten referents femenins al món tecnològic»

Marta Díez. Lleida . 20 anys

“Vaig fer el període de selecció el mes d’abril passat i, encara que porto uns quants mesos al campus, estic molt contenta. Sempre he estat molt inquieta i busco coses noves per aprendre. Ja havia estudiat una mica de programació pel meu compte, per aquest motiu el mètode d’aprenentatge no em va venir de nou. Durant el curs he anat compaginant la carrera universitària amb els estudis al campus. Sempre m’ha interessat el camp de les tecnologies, però és cert que tots els meus referents eren homes. Hem d’eliminar els estereotips de gènere i apostar per referents femenins”.