L'atreviment de l'Àfrica inexplorada

Viatjar al Sudan del Sud no és a l’abast de tothom. Ni per a totes les butxaques, ni per a tots els gustos. És un viatge car i incòmode. I aquesta incomoditat es dona no sols per l’absència de confort. No hi ha bons hotels, ni bon menjar, ni transport que sigui fàcil. Però a més és un país amb molta inseguretat, amb armes repartides per tot el territori i unes injustícies que fan que el viatger sigui conscient d’una realitat molt ingrata. Tot i això, és una experiència única en un dels països més joves i inexplorats del món.

El Sudan del Sud es va independitzar el juliol del 2011 després d’un llarg conflicte (que va durar cinquanta anys) amb el govern del nord (el Sudan, que precisament ara està en plena guerra). Amb la independència, les dues principals tribus (dinka i nuer) es van repartir el poder i les armes. Només dos anys després, els seus dos líders, el president Salva Kiir i el vicepresident Riek Machar es van embrancar en un enfrontament que va tornar a posar el país cap per avall.

Després de cinc anys i moltes negociacions, Machar va ser nomenat de nou primer vicepresident com a part d’un govern de transició, fent camí a unes eleccions que s’han anat ajornant repetidament. La nova data prevista per a la primera cita electoral després de la independència és ara el desembre del 2024.

El ministeri d’Exteriors del Govern espanyol desaconsella qualsevol viatge a aquest país, sobretot per la seva perillositat. I és que el llarg conflicte del Sudan del Sud ha fet que moltíssimes persones i grups incontrolats estiguin armats per tot el territori i el risc d’atacs, sabotatges i robatoris sigui notablement alt. Visitar el Sudan del Sud és una autèntica aventura. No sols per haver d’assumir aquest risc, sinó per un clima i una logística que normalment no acompanyen. I d’aquí la seva riquesa. En tots els seus sentits.Un viatge d’uns deu dies pel país està valorat, per la majoria d’agències turístiques, entre 3.000 i 4.000 euros per persona (sense comptar els bitllets d’avió).

Els seus guies garanteixen la màxima seguretat, triant les destinacions i les rutes amb menys perillositat, però adverteixen que els riscos sempre hi són. Al final, les conseqüències de qualsevol imprevist les hauran d’assumir els mateixos viatgers. Gana, set, estrès i hotels poc confortables poden arribar a ser habituals. Quina és, doncs, la recompensa? Una experiència acarnissadament autèntica.

Al país hi ha centenars de grups ètnics diferents i amb costums ancestrals encara persistents. Visitar-ne alguns, la majoria hospitalaris i encara poc acostumats al turisme, aporta una vivència fascinant. Els toposa, els boya, els shilluk o, sobretot, els mundari, seran gent que faran que el viatge sigui del tot inoblidable. I, en aquesta proposta, destaca sobretot la convivència amb els habitants d’un campament ramader. Es tracta dels populars cattle camp sud-sudanesos. La tradició del país basa la riquesa de les tribus i les famílies no en els diners ni en les terres o les cases. Un sud-sudanès és ric quan té moltes vaques en propietat. La vaca esdevé la moneda de canvi de les transaccions comercials i, fins i tot, en els malaurats dots matrimonials.

Pobles sencers viatgen d’un lloc a l’altre de la regió a la recerca de recursos per a les seves vaques, que es converteixen en el seu bé més preuat i, fins i tot, més ben cuidat. Nens que beuen directament de les seves popes, banyar-se en la seva orina o, fins i tot, fer rituals amb la seva sang són costums que, presenciats, resulten fascinants. A les particularitats d’una vida ancestral que retorna a segles enrere, s’afegeix la pràctica de la lluita lliure, l’esport nacional de tradició mil·lenària. Els joves més forts de cada tribu mesuren les seves forces en tornejos en què predomina la més sana competitivitat.

Gairebé cada cap de setmana els aficionats coregen consignes i toquen els tambors per recordar una cultura ininterrompuda. La pols que els lluitadors aixequen, barrejada amb la suor, origina un embolic de múscul i tensió, alimentada per la ululació de les multituds.

TERRA VERGE

Els recursos naturals del Sudan del Sud, al ser un país encara poc explotat, fan que el país sigui visualment espectacular. El Sudan del Sud és en gran part una terra verge, plena d’aventures que esperen els més atrevits per experimentar la seva veritable bellesa. El país consta de tres ecosistemes bàsics: muntanyes, sabana arbustiva i la zona d’aiguamolls del Nil Blanc. Més de la meitat de la seva terra està dedicada a la vida salvatge i la natura. Hi ha onze parcs nacionals catalogats.

El més conegut, el de Boma, és un dels més importants del continent africà, i s’hi concentra la migració anual més gran de vida salvatge.Fer un safari al Sudan del Sud és una experiència propera i personal amb tota mena d’animals, com lleons, lleopards, guepards, gaseles, girafes, elefants i aus de tota mena. Aquests animals amb prou feines estan familiaritzats amb la interacció humana. Els arbustos d’acàcia, el popular arbre autòcton, ofereixen un camuflatge perfecte.

Hi ha dues estacions principals: la humida i la seca. La temporada humida comença aproximadament a finals d’abril i acaba a finals de novembre, seguida de l’estació seca. El millor moment per visitar el Sudan del Sud és durant l’estació seca, quan el terreny està ben drenat.

Però entre el març i l’abril és possiblement el moment més oportú per viure l’espectacle migratori. El viatge serà inoblidable, però cal recordar sempre que al Sudan del Sud hi ha una pobresa extrema, amb moltíssimes persones (sobretot nens i dones) sofrint les conseqüències de la gana i de la violència. La millor manera és practicar un turisme responsable que protegeixi no sols la identitat dels sud-sudanesos, sinó la seva dignitat.