La falsa mort de Perales a les xarxes adverteix de nou del perill de les informacions sense verificar

La circulació de falòrnies com el de la falsa mort de José Luis Perales, desmentida pel mateix cantautor, o la de Fernando Savater, ambdues aquest dilluns, demostren una proliferació de "fake news" davant de la qual experts consultats per EFE veuen necessari l’augment de mètodes de verificació i l’alfabetització mediàtica de la població. "No s’han de llançar les mans al capdavant, les xarxes funcionen així, i hem d’acostumar-nos a això", recorda a EFE Myriam Redondo, periodista especialitzada en Comunicació Internacional i Desinformació Digital, en assenyalar que plataformes com  Twitter, en les quals les falòrnies emergeixen amb facilitat des de comptes anònims, són les que "ens habituen a l’impuls" i a publicar "mecànicament i sense pensar". Això va ser el que va passar en la nit d’aquest dilluns, quan va començar a circular per Twitter una informació d’origen desconegut que anunciava la mort de José Luis Perales i que va inundar la xarxa amb rèpliques d’una dada no contrastada.

Tant que el cantant, de viatge a Londres amb la seua família –com havien confirmat a EFE fonts del seu entorn–, es va gravar un vídeo en el qual assegurava ser "més viu que mai" i lamentava que algú amb "molt mala idea" s’hagués inventat la notícia de la seua mort.

Segons Redondo, el principal problema d’aquest tipus d’informació rau en "que els mitjans també se sumin a la desinformació", quan "aquestes són oportunitats increïbles perquè els mitjans recuperin la seua identitat d’entitats necessàries i fiables" enfosquides per una dinàmica en la qual "has d’aconseguir publicar ràpid". S’hi afegeix, segons l’opinió de Noemí Morejón, professora de Periodisme en la Universidad Loyola Andalucía, el fet que aquest tipus de notícies abundin a l’estiu, "un moment en què existeixen menys notícies, més temps per a l’entreteniment i molta morbositat."

Exemple d’això són, a més de les dos falòrnies desmentides dilluns, l’anunci a Twitter de la suposada mort de Felipe González el març passat, al que va seguir la de l’exvicepresidenta socialista Elena Salgado o, el juny passat, la de l’escriptor Arturo Pérez-Reverte, a les quals, en els últims anys, n’han acompanyat altres falses necrològiques com les d’Alberto Chicote, María Teresa Campos, Mario Vargas Llosa o Shakira. Si bé aquesta forma de desinformació ha augmentat considerablement des de la irrupció del digital, la difusió de falses morts de famosos ha estat una pràctica freqüent que ha donat lloc a falòrnies prèvies, com la mort inventada de Miguel Bosé, Ana Torroja, Fidel Castro o, com assenyala Morejón, la invenció d’"un fals accident que acabava amb la vida de la llavors parella del moment, Britney Spears i Justin Timberlake".

El mètode actual seguit pels creadors de falòrnies és sovint el mateix: l’anunci es produeix per comptes de Twitter que imiten a les de figures d’autoritat, com el delegat del govern gallec José Ramón Gómez Besteiro en el cas de Salgado, o institucions com l’Editorial Ariel, el compte fals que va anunciar la mort de Savater. Aquesta pràctica ha fet saltar a la fama a alguns dels seus artífexs més destacats, com a l’experiodista i professor italià Tommaso Debenedetti, que, a més de vendre entrevistes falses amb personatges il·lustres, ha estat responsable d’algunes morts inventades com les de J.K. Rowling, Vargas Llosa, Benet XVI o els mateixos Felipe González i Savater. Davant això, es plantegen eines de verificació encarregades de desmentir aquestes falòrnies, com les que utilitza EFE Verifica, el departament de l’Agència EFE dedicat a localitzar i explicar aquestes notícies falses.

El protocol seguit comença pel constant monitoratge de les xarxes i la identificació d’informacions sospitoses que pugui suposar un risc per a la societat i siguin manifestament virals, ja que donar més difusió a falòrnies, encara que desmentits, podria augmentar el seu radi d’expansió. Després d’això, l’anàlisi i l’aclariment de la informació, brindant un context més gran o simplement desmentint les "fake news", finalitzen un procés que, segons Sergio Hernández, responsable d’EFE Verifica, és útil però insuficient i hauria d’anar acompanyat d’una alfabetització mediàtica.