Mantenen la condemna a un pare que va pegar un home que va tocar el pit a la seua filla
El Suprem confirma la multa de 1.080 euros imposada així com la indemnització pels dies que van tardar a curar les lesions
El Tribunal Suprem ha rebutjat rebaixar la condemna a un pare que va donar un cop de puny a un altre home per tocar-li el pit a la seua filla en ple carrer. Els magistrats han descartat aplicar-li l’atenuant d’estat passional en considerar que en la sentència d’instància ja es va considerar que la seua conducta va ser una "acció colèrica, sobtada, breu i notablement desproporcionada que no pot tenir empara ni tan sols per la via d’atenuació".
Els fets es remunten a octubre de 2016, quan l’acusat es va atansar en ple carrer a la menor i a la seua mare i els va dir: "ties bones, jo us cardava". Tot seguit, i "amb ànim libidinós", l’home "va tocar amb la mà oberta el pit esquerre" de la jove "sense el seu consentiment". El pare de la menor, "alertat pels crits de la seua filla i la seua dona", es va atansar a l’acusat i li va recriminar la seua actitud. L’home va respondre amb un "jo faig el que em surt dels collons", el que va derivar en un "forcejament entre ambdós" en el qual el pare en qüestió li va llançar un cop de puny al rostre que va deixar a l’altre al terra, amb un trauma costal, fractura i ferides. El jutjat d’instància que va resoldre el cas va condemnar l’home com a autor responsable d’un delicte d’abusos sexuals a multa de 3.600 euros i li va imposar una ordre d’allunyament, així com prohibició de comunicar-se amb la menor. Al pare, per la seua part, el va condemnar a multa de 1.080 euros per un delicte de lesions.
FETS PROVATS
Ambdós van presentar recursos davant de l’Audiència Provincial de Madrid, que va acordar modificar la pena del pare per afegir també una indemnització pels dies que van tardar a curar les seues lesions. Disconformes amb la resolució, els dos acusats van acudir davant del Suprem. El condemnat per abús sexual va al·legar que s’havia vulnerat la seua presumpció d’innocència en imposar-li una pena comptant amb la declaració de la víctima –al seu judici ni persistent ni coherent– com a única prova.
El pare, condemnat per lesions, va assegurar que en el seu cas s’havia aplicat malament la llei, perquè se li va imposar una responsabilitat civil sense que existís document vàlid que determini quant havia d’abonar per les lesions suposadament causades perquè l’home no va acudir a les cites mèdiques. El Suprem ha desestimat ambdues al·legacions. En els dos casos, ha incidit que es qüestionen els propis fets i no l’actuació del tribunal, mentre ha recalcat que s’ha declarat provat que un va tocar el pit de la menor i l’altre va clavar un cop de puny que va causar lesions.