Qui connecta millor amb els gossos? Homes o dones?

Un estudi elaborat a partir de ressonàncies magnètiques funcionals en gossos entrenats, publicat a Communications Biology per investigadors hongaresos de la Universitat Eötvös Loránd, ha revelat semblances entre els cervells de nadons i gossos pel que fa al processament de la parla amb prosòdia exagerada.

Quan ens comuniquem amb destinataris que tenen competència lingüística limitada (com nadons i gossos), per captar i mantenir la seua atenció, parlem amb un estil de parla específic caracteritzat per una prosòdia exagerada. La parla dirigida als nadons és molt important ja que ajuda el desenvolupament cognitiu, social i del llenguatge saludable dels nens. Llavors, no sorprèn que els cervells dels nadons estiguin sintonitzats amb aquest estil de parla, però els cervells dels gossos també són sensibles a la forma en què els parlem?

Per respondre a aquesta pregunta, els investigadors van mesurar l’activitat cerebral del gos mitjançant imatges de ressonància magnètica funcional (fMRI). En la ressonància magnètica, gossos familiars entrenats i conscients van escoltar la parla dirigida per gossos, nadons i adults gravada per 12 dones i 12 homes en interaccions de la vida real.

"Estudiar com els cervells dels gossos processen la parla dirigida per gossos és emocionant, perquè pot ajudar-nos a comprendre com la prosòdia exagerada contribueix al processament eficient de la parla en una espècie no humana experta a dependre de diferents senyals de la parla (per exemple, seguir ordres verbals)", explica Anna Gergely, coprimera autora de l’estudi

L’estudi mostra que les regions auditives del cervell dels gossos van respondre més a la parla dirigida a gossos i nadons que a la parla dirigida a adults, la qual cosa és la primera evidència neuronal que els cervells dels gossos estan sintonitzats amb la parla dirigida específicament a ells. Curiosament, la sensibilitat de la parla del cervell dels gossos dirigida a gossos i nadons va ser més pronunciada quan els parlants eren dones i es va veure afectada pel to de la veu i la seua variació. Aquests resultats suggereixen que la forma en què parlem amb els nostres gossos sí que importa i que el seu cervell és específicament sensible a la prosòdia exagerada típica de la veu femenina.

"El que fa que aquest resultat sigui particularment interessant és que en els gossos, a diferència dels nadons, aquesta sensibilitat no pot explicar-se ni per una antiga capacitat de resposta a senyals conespecífiques ni per l’exposició intrauterina a la veu de les dones. Sorprenentment, els patrons de to de veu que caracteritzen la parla dirigida als gossos per part de les dones "no s’utilitza normalment en la comunicació entre gossos; per tant, els nostres resultats poden servir com a evidència d’una preferència neuronal que els gossos van desenvolupar durant la seua domesticació".  "La sensibilitat més important del cervell dels gossos a la parla dirigida per gossos pronunciada específicament per dones pot deure’s al fet que les dones parlen amb els gossos amb més freqüència que els homes amb una prosòdia exagerada", explica Anna Gábor, coprimera autora de l’estudi.