Un mètode químic aclareix les causes de la mort dels habitants de Pompeia

L’erupció del Vesubi en el 79 d. C. és possiblement un dels desastres naturals més ben estudiats de la història gràcies a les figures de guix que han ajudat a reconstruir els últims i agònics instants de vida dels que intentaven fugir del volcà. Avui, un estudi internacional i multidisciplinari presenta un nou mètode no invasiu d’anàlisis de restes humanes i materials que afina les causes darrere de les víctimes de Pompeia: la majoria, apunta el treball, hauria mort per l’asfíxia causada per les cendres i els gasos del volcà.

Pompeia, la ciutat més afectada per l’erupció del volcà italià, va quedar sepultada per diverses capes de cendra volcànica que durant gairebé 2.000 anys va ocultar els cossos dels habitants de la ciutat. Amb el temps, es van descompondre deixant uns buits la cendra calcificada. Però durant la dècada de 1870, l’arqueòleg Giusepe Fiorelli va omplir alguns d’aquests buits amb una barreja de guix i aigua, i el resultat va ser sorprenent: commovedores i realistes escultures que reflectien com les víctimes havien mort atrapades per l’erupció, els anomenats 'calcs’.

Des d’aleshores, molts estudis científics els han utilitzat per intentar esbrinar si la causa de mort dels pompeians va ser l’asfíxia (pels gasos del volcà) o la deshidratació corporal per les altes temperatures, un controvertit i abrupte debat que continua viu entre els experts. El nou estudi publicat aquest dimecres a la revista Plos One ha analitzat les causes de la mort de set individus que fugien de la ciutat i conclou que van morir asfixiats quan intentaven sortir de Pompeia.

Sis es van trobar a Porta Nola (una de les portes d’entrada a Pompeia) i un altre a les termes Suburbane, fora de la ciutat, i encara que les seues restes ja havien estat estudiades abans des del punt de vista antropològic, el nou treball ha permès als investigadors obtenir nova informació per determinar la causa de la mort d’aquestes set víctimes del volcà.

Els investigadors van fer, per primera vegada, una anàlisi química no invasiva (van utilitzar fluorescència de rajos X portàtil) als guixos dels set individus. L’objectiu era determinar la composició elemental dels ossos i la del guix utilitzat per fer el motllo. "I és que, dins dels buits de la cendra volcànica calcificada també hi ha algunes teles i els ossos de la víctima, que poden estar contaminats per la calç". De fet, "en la fugida, alguns portaven sacs amb els seus estris", explica a EFE Gianni Gallello, investigador de la Universidad de Valencia i autor principal de l’estudi.

Els investigadors van examinar la calç i els ossos d’aquests set individus i els van comparar amb altres ossos cremats de la Pompeia i de la necròpolis Ostiense de Roma (del mateix període) i amb ossos no cremats de la necròpolis islàmica de Colata (a Montaverner, València). "Aquesta comparació, creuada amb dades antropològiques i d’estratigrafia volcànica, ens va permetre desenvolupar hipòtesi sobre el que els havia succeït aquests set individus que s’escapaven de Pompeia durant l’última fase de l’erupció: van morir per asfíxia i després van quedar coberts amb material piroplástico a temperatures molt elevades", comenta Gallello.

"Quan els seus ossos van patir els efectes de les altes temperatures per les onades piroclàstiques i els corrents de magma, les víctimes ja havien mort, probablement per la inhalació de gasos tòxics", apunta Llorenç Alapont, arqueòleg de la Universidad de Valencia i primer signant del treball. A més, la posició de les víctimes, relaxades o estirades, i alguns cobrint-se amb peces de roba, reforça la hipòtesi que les cendres i els gasos volcànics els van causar la mort en segons, no com a la població d’Herculà, més pròxima al Vesubi, on els habitants van morir abrasats per ones piroclàstiques de més de 500 graus, conclou l’estudi.

Però més enllà de com van poder morir aquestes persones, apunta Gianni, "l’avantatge d’aquesta metodologia és que ha permès controlar la contaminació dels guixos als calcs i identificar quins havien estat sotmesos a temperatures elevades". "Aquesta és l’avantatge de la tècnica, que es tracta d’un equip portàtil que, amb l’ajuda d’un model estadístic basat en col·leccions de referència, podria servir per saber si una mostra està afectada per contaminació o temperatura, i això és molt important perquè no s’ha fet mai i perquè dona les bases d’un protocol d’actuació que es podria aplicar en aquests jaciments", conclou l’investigador italià.