Els mol·luscos poden ser la clau per trobar l'avió del vol de Malaysia Airlines desaparegut el 2014 amb 239 passatgers a bord

Un geocientífic de la Universitat del Sud de Florida ha dirigit un equip internacional d’investigadors per crear un nou mètode que pugui reconstruir la trajectòria de deriva i l’origen de la runa de l'avió de Malaysia Airlines que va desaparèixer el 2014 en ple vol amb 239 passatgers a bord.

El professor associat Gregory Herbert es va inspirar en el moment en què va veure fotografies de les restes de l’avió que van arribar a la costa de l’illa Reunió, davant la costa de l’Àfrica, un any després de l’accident. "El flaper estava cobert de percebes i tan aviat com el vaig veure, immediatament vaig començar a enviar correus electrònics a diversos investigadors perquè sabia que la geoquímica de les closques podria proporcionar pistes sobre el lloc de l’accident", ha dit Herbert en un comunicat.

Com a biòleg evolutiu i conservacionista, Herbert estudia els sistemes marins amb especial atenció als invertebrats marins sense closca, com ostres, caragols i percebes. Durant les últimes dos dècades, Herbert ha creat i perfeccionat un mètode per extreure les temperatures de l’oceà emmagatzemades en la química de les closques dels invertebrats. Herbert ha utilitzat el mètode anteriorment per determinar les edats i el risc d’extinció dels cargols de mar de cavall gegants i investigar les circumstàncies ambientals que van envoltar la desaparició de la colònia de Jamestown.

Als percebes i altres invertebrats marins amb closca els creixen les closques diàriament, produint capes internes similars als anells dels arbres. La química de cada capa està determinada per la temperatura de l’aigua circumdant en el moment en què es va formar la capa. En aquest estudi, publicat a AGU Advances, l’equip d’investigació de Herbert ha realitzat un experiment de creixement amb percebes vius per llegir la seua química i, per primera vegada, va desbloquejar registres de temperatura de les closques dels percebes.

Després de l’experiment, van aplicar l’exitós mètode a petits percebes del MH370. Amb l’ajuda d’experts en percebes i oceanògrafs de la Universitat Nacional d’Irlanda a Galway, van combinar els registres de temperatura de l’aigua dels percebes amb models oceanogràfics i van generar amb èxit una reconstrucció parcial de la deriva. "Lamentablement, els percebes més grans i antics encara no estan disponibles per a la investigació, però amb aquest estudi, hem demostrat que aquest mètode es pot aplicar a un percebe que va colonitzar la runa poc després de l’accident per reconstruir un camí complet de deriva de tornada de l’origen de l’accident", va dir Herbert.

Fins ara, la recerca del MH370 s’ha estès per diversos milers de quilòmetres al llarg d’un corredor nord-sud denominat "El Setè Arc", on els investigadors creuen que l’avió podria haver caigut després de quedar-se sense combustible. A causa que les temperatures de l’oceà poden canviar ràpidament al llarg de l’arc, Herbert diu que aquest mètode podria revelar amb precisió on és l’avió.

"El científic francès Joseph Poupin, que va ser un dels primers biòlegs en examinar el flaper, va concloure que els percebes més grans possiblement tenien prou edat per haver colonitzat les restes poc després de l’accident i molt a prop del lloc real de l’accident on es va estavellar l’avió", va dir Herbert. "Si és així, les temperatures registrades en aquests projectils podrien ajudar els investigadors a limitar la seua recerca". Fins i tot si l’avió no es troba en aquest arc, Herbert diu que estudiar els percebes més antics i més grans encara pot reduir les àrees per buscar a l’Oceà Índic.