Aquests són els radars que més multen a Catalunya
A Lleida, el primer al rànquing és el situat a l'AP-2 a L'Albi
Aquests són els radars que més multen a Catalunya
El Servei Català de Trànsit (SCT) va interposar 758.659 multes per excés de velocitat arreu del país l'any passat, és a dir, una mitjana d'una sanció cada 42 segons. L'import reclamat per l'autoritat als infractors en total va arribar als 83 milions d'euros. Les xifres són similars a la mitjana dels deu últims anys, segons dades del SCT obtingudes per l'ACN. En declaracions a l'agència, l'autoritat nega un afany recaptatori i justifica els 200 radars en funcionament, 40 dels quals, de tram, amb una reducció d'accidents amb morts o ferits greus "d'entre el 65% i el 80%" a les zones on hi ha cinemòmetres. El de tram de l'AP-7 entre Ulldecona i Amposta (Montsià) i el de la C-31 a Castell d'Aro (Baix Empordà) són els que més multen a Catalunya.
El radar de tram de l'autopista a les Terres de l'Ebre és, de fet, el que més va multar de tot Catalunya. Situat en sentit nord, va posar fins a 59.036 sancions durant el 2022, que traduïdes en xifres sumen un import de 6,6 milions d'euros.
Per darrere d'aquest, l'altre radar que més multa ja s'ha convertit en tot un clàssic. És el que es troba a la C-31 en sentit nord, just després de la sortida que porta cap a s'Agaró i Castell d'Aro. Aquí, el límit de velocitat és de 80 km/h i, durant el 2022, va posar 57.927 sancions (que traslladades en euros sumen 6,52 milions d'euros). I, de fet, si es mira l'històric, les multes de velocitat en aquest punt del Baix Empordà no han parat de créixer en els últims cinc anys. El 2021, amb aquest radar es van interposar 44.293 sancions. El 2020, en plena pandèmia, la xifra va ser de 27.349; el 2019, de 22.434; i el 2018, de 16.401.
Molts conductors ocasionals passen pels radars més sancionadors
El de l'AP-7, en direcció Barcelona, i el de la C-31, en direcció a Palamós, són els que han detectat més infractors en el conjunt dels últims deu anys, entre el 2013 i el 2022, amb 469.281 i 368.490 sancions, respectivament. El coordinador de Seguretat Viària i Mobilitat del Servei Català de Trànsit, Òscar Llatje, justifica la incidència especialment alta en els dos punts, i particularment en el de l'AP-7, explicant que el percentatge de conductors habituals que ja coneixen on són els cinemòmetres comparat amb la gent de pas "és molt petit" comparat amb altres zones amb menys multes registrades. El de la C-31, una zona turística, també té un alt component de conductors ocasionals.
A més, són "autopistes, vies molt rectes", amb una "conducció molt còmode", cosa que fa que baixi la sensació d'estar conduint a molta velocitat. En el cas del de l'AP-7, entre els quilòmetres 343 i 325, s'hi afegeix que hi ha un cartell d'inici de radar tram, però no un de final. Aquesta circumstància, que està "feta expressament", segons Llatje, provoca un "cert component de relaxació" al cap d'uns quilòmetres d'entrar, cosa que porta a la infracció a alguns conductors.
A banda d'aquests radars, n'hi ha quatre més a Catalunya que l'any passat van superar la ratlla de les 20.000 multes. Són els de l'AP-2 a l'Albi (Les Garrigues) amb 22.994 sancions per import de 2,68 milions d'euros; el de la C-31 a Calonge (Baix Empordà), situat precisament a pocs quilòmetres del de Castell d'Aro en el mateix sentit, que va sumar 22.948 multes per valor de 2,6 milions, el de l'autopista AP-7 a l'Ametlla de Mar (Baix Ebre), amb 20.822 sancions de velocitat i 2,49 milions d'import global, i el de la C-31 a Badalona (Barcelonès), en sentit nord, amb 20.636 multes i 2,32 milions d'euros exigits.
