Les onades de calor aniran a més: Com aconseguir que no es tradueixin en més mortalitat?

Onades de calor com l'actual cada vegada seran més freqüents, intenses i extenses, i l’impacte que estan deixant en la salut de les persones, física i també mental, plantegen un nou repte: que el seu augment, ja irreversible, no es tradueixi també en un increment de la mortalitat.  Amb mitjanes d’1,5 graus  per sobre dels valors preindustrials, les altes temperatures d’aquest estiu i les successives onades de calor, "han de ser una important crida d’atenció sobre la urgència de la posada en marxa de mesures d’adaptació que minimitzin els impactes que tenen sobre la salut", subratlla a EFE Cristina Linares.

La codirectora de la Unitat de Referència en Canvi Climàtic, Salut i Medi Ambient Urbà del Instituto de Salud Carlos III explica que els efectes en la salut d’aquests episodis de calor extrema "passen a molt curt termini, des del mateix dia que comença l’onada de calor fins 4 o 5 després". Però el seu impacte més elevat no és tant el més directe que provoquen els "cops de calor", sinó l’agreujament de patologies ja existents, fonamentalment cardiovasculars i respiratòries, encara que també de les renals, gastrointestinals i fins i tot neurològiques.

MAJORS DE 65, EMBARASSADES I POBLACIÓ URBANA

Els grups especialment susceptibles a la calor són els més grans de 65 anys, en especial les dones de més de 75, però també les embarassades -per l’associació entre l’increment de les temperatures i el nombre de parts, de nascuts amb baix pes i prematurs-, i persones que treballen o fan esport durant les hores més caloroses a l’exterior.

No obstant, un dels camps amb més interès científic és el de la influència en la salut mental, i ja s’acumula evidència científica que vincula onades de calor i l’augment de desordres emocionals i del comportament (increment de la violència i abús de substàncies tòxiques), així com un augment de la taxa de suïcidis durant episodis de temperatures extremes i sequera.

L’efecte d’illa de calor urbana -el fenomen que fa que la calor acumulada durant el dia a les ciutats s’alliberi lentament a la nit- fa que les mínimes siguin entre 0,4 i 12è superiors a les zones rurals. La ruralitat actua així com un factor protector: d’acord amb un estudi recent de l’ISCIII, les persones que viuen en zones urbanes són fins 6 vegades més vulnerables a la calor. I això pot ser perquè a les ciutats hi ha "més diferències socioeconòmiques, inadequades condicions de l’habitatge i l’exposició més gran als contaminants atmosfèrics, a més de tenir més nombre de persones que viuen soles", que generalment no poden afrontar despeses com el de l’aire condicionat.

NO ÉS REVERSIBLE

Davant de l’evidència que les onades de calor seran més freqüents, intenses i extenses, el repte està que no comportin un increment de la mortalitat atribuïble a la calor extrema. Des de 2004, Espanya, i gran part dels països europeus, explica amb plans de prevenció en salut pública per minimitzar l’impacte de les altes temperatures, que han aconseguit que "les morts atribuïbles a la calor a Europa en persones majors de 65 anys no es vegin incrementades en els últims anys". I pocs, tranquil·litza, són "tan complets com l’espanyol en aquest moment".

Però són necessaris plans de prevenció locals adaptats a cada àrea geogràfica partint de les seues característiques sociodemogràfiques, refugis climàtics públics, redissenyar les ciutats per disminuir l’efecte illa tèrmica amb més albedo, teulades o cobertes verdes als edificis, augmentar les zones verdes i crear àrees blaves com llacs, fonts o estanys.

I des del punt de vista de la salut caldria dissenyar plans nacionals d’adaptació al canvi climàtic en funció de les característiques sociodemogràfiques de la població i altres d’integrats que abordin els efectes sinèrgics de factors com la contaminació atmosfèrica, intrusions de pols, sequeres o incendis forestals, entre altres. "La situació no és reversible", diu, però això "no vol dir que calgui abandonar-se a la inactivitat a l’acció climàtica, sinó tot el contrari". Aquesta crisi climàtica ho és també de salut pública, i són les administracions les competents per aconseguir mitigar la seua empremta.

Amb aquest panorama, les mesures no només s’han de dirigir a reduir les emissions, sinó en aconseguir una adaptació més important que minimitzi la vulnerabilitat de les persones perquè estem davant "del repte ambiental i social més gran al qual s’enfronta la humanitat".