Les proves genètiques demostren que fumar pot fer-nos envellir més ràpid

Un estudi realitzat amb gairebé 500.000 persones ha demostrat que fumar escurça els fragments finals dels cromosomes dels glòbuls blancs del sistema immunitari. La longitud d’aquests fragments finals, anomenats telòmers, és un indicador de la rapidesa amb què envellim i de la capacitat de les nostres cèl·lules per reparar-se i regenerar-se.

En la seua presentació en el Congrés Internacional de la Societa Respiratòria Europea, celebrat a Milà (Itàlia), la doctora Siyu Dai, professora adjunta de la Facultat de Medicina Clínica de la Universitat Normal de Hangzhou i investigadora postdoctoral honorària del Departament de Pediatria de la Universitat Xinesa de Hong Kong, ha destacat que l’estudi demostra que l’hàbit de fumar i la longitud dels telòmers són factors determinants en l’envelliment de les cèl·lules.

"El nostre estudi demostra que l’hàbit de fumar i la quantitat de cigarros poden provocar l’escurçament de la longitud dels telòmers dels leucòcits, que és un indicador de l’autoreparació, regeneració i envelliment dels teixits --assenyala. En altres paraules, fumar pot accelerar el procés d’envelliment, mentre que deixar de fumar pot disminuir considerablement el risc relacionat". Els telòmers són com les fundes de plàstic o metall al final dels cordons de les sabates, que impedeixen que aquests s’esfilagarsin. Són longituds de seqüències repetitives de l’ADN que protegeixen els extrems dels cromosomes. Cada vegada que una cèl·lula es divideix, els telòmers s’escurcen lleugerament, fins arribar a ser tan curts que la cèl·lula ja no pot dividir-se amb èxit i mor. Això forma part del procés d’envelliment.

La longitud dels telòmers als glòbuls blancs (anomenats leucòcits) s’ha relacionat anteriorment amb el tabaquisme, però, fins ara, només s’havia investigat si l’hàbit de fumar i la quantitat de cigarros fumats causaven realment l’escurçament de la longitud dels telòmers. La doctora Dai i el seu col·lega el doctor Feng Chen, de la Universitat Xinesa de Hong Kong, van analitzar les dades del Biobanc del Regne Unit, que conté informació genètica i sanitària de mig milió de participants britànics.

Es va analitzar si una persona era fumadora, si havia fumat abans o si mai no havia fumat, el seu nivell d’addicció al tabac, quants cigarros fumava (el nombre d’anys de consum de cigarros per paquet), així com informació sobre la longitud dels telòmers leucocitaris extreta d’anàlisi de sang. Van utilitzar un mètode anomenat aleatorització mendeliana, que utilitza les variacions als gens (conegudes com a polimorfismes d’un sol nucleòtid o SNP) que s’hereten dels nostres pares, per inferir com l’exposició a un factor ambiental modificable (com el tabaquisme) està causalment relacionada amb una malaltia o condició de salut (com telòmers leucocitaris més curts).

L’aleatorització mendeliana evita el problema que altres factors, sovint desconeguts, afectin els resultats, la qual cosa permet als investigadors estudiar si un factor concret és la causa d’una afecció, en lloc d’estar simplement associat a ella. Els investigadors van utilitzar dades de 472.174 participants del Biobanc del Regne Unit i 113 SNP relacionats amb l’hàbit de fumar (15 SNP per a fumadors actuals, 78 SNP per a no fumadors i 20 SNP per a persones que havien fumat anteriorment).

"Vam descobrir que l’estat de fumador actual s’associava de forma estadísticament significativa amb una menor longitud dels telòmers leucocitaris, mentre que els fumadors anteriors i les persones que mai no havien fumat no mostraven una longitud dels telòmers leucocitaris significativament menor", destaca el doctor Dai. Entre les persones que solien fumar, es va observar una tendència cap a una menor longitud dels telòmers, però no va ser estadísticament significativa. Les persones que fumaven un major nombre de cigarros presentaven una longitud dels telòmers leucocitaris significativament més curta. "En resum --assenyala Dai--, fumar pot causar l’escurçament de la longitud dels telòmers leucocitaris, i com més cigarros es fumen, més fort és l’efecte d’escurçament".

Segons recorda, "en els últims anys, estudis observacionals han relacionat l’escurçament de la longitud dels telòmers leucocitaris amb moltes malalties, com les cardiovasculars, la diabetis i la pèrdua de massa muscular. Això significa que l’efecte del tabac sobre la longitud dels telòmers probablement exerceix un paper fonamental en aquestes malalties --explica--, encara que es necessita més investigació per comprendre els mecanismes subjacents".

Per això, destaca que l’estudi se suma a les proves que fumar causa envelliment. "Atès que deixar de fumar té clars beneficis per a la salut, és hora d’incloure el suport per deixar de fumar, així com el tractament, en la gestió clínica diària per ajudar-nos a crear un entorn lliure de fum per a la pròxima generació", suggereix. Els doctors Dai i Chen continuaran investigant per validar els resultats actuals. També estan interessats en explorar més a fons l’efecte de l’exposició passiva al fum en l’autoreparació, regeneració i envelliment dels teixits, sobretot en la forma en què podria afectar els nens.

El professor Jonathan Grigg, president del Comitè de Control del Tabac de la Sociedad Respiratoria Europea, que no va participar en aquesta investigació, destaca que l’estudi "mostra una clara associació entre el tabaquisme i la reducció de la longitud dels telòmers i (...) serà interessant veure què han trobat els investigadors en relació amb els efectes del tabaquisme passiu sobre la longitud dels telòmers".