Rebaixen en un any la condemna a un dels condemnats de la Manada per la llei de 'només sí és sí'

El Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN) ha rebaixat en un any –de 15 a 14 anys– la pena de presó imposada pel Tribunal Suprem a un dels cinc condemnats de la Manada per la violació grupal dels Sanfermines de 2016 en aplicació de la Llei Orgànica 10/2022, de Garantia Integral de la Llibertat Sexual (llei de 'només sí és sí). La Sala Civil i Penal del TSJN sosté que la condemna s’ha de reduir ja que el propi Tribunal Suprem va assenyalar en la seua sentència que imposava una condemna de 15 anys, "pròxima" o "propera" al mínim legal, uns mínims que l’esmentada llei va rebaixar "sensiblement", segons ha informat el TSJN.

Així, segons explica la Sala, la pena màxima continua inalterada, però la mínima descendeix 1 any i 3 mesos, passant de 14 anys, 3 mesos i 1 dia a 13 anys. "En conseqüència, els 15 anys de presó imposats queden 2 anys per sobre del mínim possible que, efectivament, són dins de l’arc penològic possible, però que, segons el parer de la majoria d’aquesta Sala, ja no compleix el paràmetre fixat pel Tribunal Suprem en la seua sentència quan qualificava la pena imposada com a 'molt pròxima al mínim legal’, o com 'pena superior al mínim legalment previst, encara que molt propera al mateix", argumenta. La resolució, que pot ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, ha estat adoptada pels magistrats Joaquín Galve Sauras, president del TSJN i ponent de la mateixa, i Francisco Javier Fernández Urzainqui. La tercera integrant de la Sala, la magistrada Esther Erice Martínez, ha formulat un vot particular en el qual advoca per desestimar la revisió de condemna. La Secció Segona de l’Audiència Provincial va rebutjar el febrer passat la sol·licitud de revisió plantejada per la defensa d’aquest condemnat. Sol·licitava que la pena de 15 anys es rebaixés a 13 anys i 9 mesos.

Contra aquesta denegació va interposar recurs d’apel·lació davant de la Sala Civil i Penal del TSJN. Totes les acusacions –la fiscal, la denunciant, el Govern de Navarra i l’Ajuntament de Pamplona– van sol·licitar la seua desestimació. En la resolució judicial, els dos magistrats expliquen que la reforma operada en l’esmentada llei "és més favorable" per al condemnat en haver rebaixat sensiblement l’esmentada Llei Orgànica la pena mínima corresponent al delicte comès. D’aquesta manera, consideren "raonable així com la legalitat, respectuós amb les regles legals bàsiques de determinació de la pena i acomodat als criteris de proporcionalitat" subministrats pel propi Tribunal Suprem en la sentència que es revisa, rebaixar la pena imposada de 15 anys de presó a 14 anys de presó.

DE 9 MESOS A 2 ANYS PER SOBRE DE LA PENA MÍNIMA

"El manteniment de la pena de 15 anys imposada en la sentència deixaria de guardar la proximitat o proximitat al mínim legal de l’arc penològic previst, que la Sala sentenciadora (el Tribunal Suprem) va considerar i va fixar com a paràmetre o referent en la seua individualització. Dit d’una altra manera, l’allunyaria d’ell, agreujant la situació relativa del penat que de 9 mesos de presó per sobre de la mínima llavors prevista passaria a suportar una pena 2 anys superior a la mínima que li correspondria conforme a la Llei Orgànica 10/2022", expliquen els jutges. Sobre la procedència de la revisió de penes imposades per aplicació de la Llei posterior més favorable, afegeixen els magistrats que la jurisprudència del Tribunal Suprem ha vingut considerant menys costoses o més favorables o beneficioses les noves penes que, fins i tot mantenint el límit superior de la forquilla aplicable, redueixen el llindar o límit inferior de la seua extensió temporal.

En la sentència de 4 de juliol de 2019, la pena de la qual es revisa, el Tribunal Suprem va declarar que "l’extensió de la pena legalment prevista, conforme al disposat en els arts. 180.1 i 2 i 74 del Codi Penal, és des de 14 anys, 3 mesos i 1 dia de presó fins 18 anys de presó", que, partint de la continuïtat delictiva, permet arribar en la imposició de la pena establerta "fins la meitat inferior de la pena superior en grau". El Tribunal Superior detalla que, després de la reforma operada per la Llei Orgànica 10/2022 i la redacció donada als articles 179 i 180.1, la pena aplicable seria de 7 a 15 anys de presó. Però en aplicació de l’article 180.2, en presentar-se les mateixes dos circumstàncies agravatorias reproduïdes a l’article 180.1.1ª i 2a, s’imposaria en la seua meitat superior (d’11 a 15 anys), i per la concurrència de la continuïtat delictiva (art. 74 del CP) hauria de ser-ho en la seua meitat superior podent arribar a la meitat inferior de la pena superior en grau. És a dir, seguint la dosimetria prevista per la sentència que s’executa, la forquilla després de la reforma hauria d’anar des dels 13 anys i 1 dia als 18 anys que assenyala com a límit màxim el Tribunal Suprem en la seua sentència.

RESULTA "CLAR" QUE LA NOVA LLEI ÉS MÉS FAVORABLE PER AL REU

Els jutges ressalten que resulta "clar que la forquilla de condemnes derivada de la Llei Orgànica 10/2022 és més favorable o beneficiosa per al reu que la resultant de la legalitat derogada per ella". Expliquen que la sentència del Suprem justificava aquesta limitada ampliació de la pena sobre el mínim legal amb l’argument que era proporcionada a les circumstàncies personals dels acusats i a la gravetat dels fets; però també que el seu resultat (la durada de la pena imposada) "es troba molt pròxima al mínim legal" per reiterar a continuació que la consideració d’aquestes circumstàncies "justifica la imposició d’una pena superior al mínim legalment previst, encara que molt propera al mateix". En concret, afegeixen, en una forquilla de 3 anys i 9 mesos, incrementa la pena en 9 mesos. "La durada de la pena imposada es vincula al 'mínim legal’ fent de la seua 'proximitat’ o 'proximitat’ a ell un paràmetre o criteri de referència de què no es pot prescindir en la revisió de la pena, sent com ha de ser respectuosa amb els criteris d’individualització de la pena aplicats en la sentència condemnatòria," reiteren els magistrats. Aquesta resolució judicial compta amb el vot particular discrepant de la magistrada Esther Erice, que assenyala que, "segons l’exposat pel Tribunal Suprem, la pena imposable resultant de l’operació de revisió no pot determinar-se atenent a mers criteris de proporcionalitat aritmètica".

S’HA D’ATENDRE TAMBÉ LA GRAVETAT DELS FETS

Per a la magistrada, en cap cas no procedeix la sol·licitud efectuada per la part recurrent, ja que ni tan sols en una aplicació merament aritmètica no resulta procedent, ja que dins de la forquilla de penes que la sentència estableix de 14 anys, 3 mesos i 1 dia a 18 anys, "sent innecessària en el moment del dictat de la sentència major precisió en el màxim previst, ja que es va imposar la pena en la seua meitat superior." Sobre això, destaca que amb idèntic criteri aritmètic s’hauria d’afegir al nou mínim legal –13 anys i 1 dia– una cinquena part de la punició resultant de l’aplicació de l’EL 10/2022 –de 13 anys i un dia a 18 anys i 9 mesos–, "per la qual cosa no resulta procedent la imposició de la pena de 13 anys i 9 mesos de presó sol·licitada en el recurs, ja que afegint una cinquena part d’aquesta forquilla al mínim legalment previst resulta una pena de 14 anys, 1 mes i 25 dies, superior a la interessada per la defensa". Així les coses, per a aquesta jutgessa, "tenint en compte que la pena de 15 anys de presó continua resultant 'una pena superior al mínim legalment previst, encara que molt propera al mateix', vista l’amplitud de l’extensió de la pena imposable i sense que sigui pertinent una mera proporcionalitat aritmètica, no és procedent acollir la pretensió exposada en el recurs, ja que s’ha d’atendre no només la proximitat de la pena de 15 anys al nou mínim possible, sinó també la gravetat dels fets, segons es valora en la sentència que s’executa".