Assessors d'Arantxa Sánchez Vicario diuen que l'extennista tenia coneixement de les operacions patrimonials
Testaferros i administradors asseguren al judici que el pare i l'exmarit de l'extennista lideraven les negociacions
Arantxa Sánchez Vicario culpa el seu exmarit d'amagar tot el seu patrimoni perquè no li embarguessin
Alguns dels assessors, administradors i testaferros de les societats de l'extennista Arantxa Sánchez Vicario han assegurat aquest dimecres que l'exesportista coneixia els moviments del seu patrimoni, tot i que el lideratge i la gestió diàries les duien el seu pare fins el 2009 i el seu exmarit, Josep Santacana, des d'aleshores. Ho han dit en la segona jornada del judici contra la parella i quatre testaferros més per alçament de béns. Mentre alguns han dit que pràcticament només parlaven amb Emilio Sánchez o Josep Santacana, altre sí que han revelat que Arantxa també assistia a algunes reunions amb assessors, tenia coneixement de les operacions i fins i tot n'havia vetat alguna.
Segons la fiscalia, l'extennista i la seva exparella van amagar patrimoni per no haver de retornar 5,2 milions d'euros de deute al Banc de Luxemburg, que havia avalat la jugadora de tennis per un pagament a l'Agència Tributària.
El deute d'Arantxa Sánchez Vicario amb l'Agencia Tributària va ser avalat i pagat per un banc espanyol, que alhora va rebre, l'abril i l'octubre del 2010, un total de 5,2 milions d'euros d'un banc de Luxemburg, que alhora li va demanar els diners a l'extennista. En no cobrar, aquest segon banc va interposar una demanda civil el març del 2011 contra l'esportista, que va acabar amb una sentència d'un jutjat d'Esplugues de Llobregat, el setembre del 2013, que condemnava Sánchez Vicario a pagar el deute. La jugadora no va pagar i una interlocutòria del gener del 2014 va fer executar la sentència per valor de 7,5 milions d'euros, tenint en compte els interessos.
Segons la fiscalia, per evitar l'embargament de comptes i propietats, Sánchez Vicario i el seu aleshores marit, Josep Santacana, juntament amb altres cinc persones, van idear un pla per descapitalitzar-se i frustrar l'execució de la sentència. Van buidar tots els comptes bancaris, van desaparèixer totes les quantitats que havia cobrat en procediments judicials contra els seus pares i altres persones, i fins i tot els diners cobrats, alguns de forma opaca, de part de mitjans de comunicació o en concepte de drets d'autor d'un llibre del 2010.
Santacana administrava diverses societats propietat de l'extennista, empreses que bàsicament gestionaven patrimoni immobiliari. El matrimoni va decidir traspassar una vintena d'habitatges, places d'aparcament, terrenys i locals situats a diversos punts de Catalunya com Bellver de Cerdanya, Sant Feliu de Guíxols, Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Sitges, Sant Cugat del Vallès, Barcelona o Premià de Mar, i també Formentera. Les propietats van passar a una societat uruguaiana.
Els altres cinc acusats, un dels quals ja està mort, van actuar com a testaferros o mitjancers en aquestes societats i van facilitar el traspàs de les propietats a altres empreses fora d'Espanya.
Per tot això, la fiscalia demana inicialment quatre anys de presó i 8.640 euros de multa per a l'extennista i el seu exmarit per alçament de béns i insolvència punible, tres anys i mig de presó i 7.560 euros de multa per a uns altres quatre investigats com a cooperadors necessaris, i dos anys i nou mesos de presó i 7.200 euros de multa per al cinquè investigat. A més, Sánchez Vicario i la seva parella haurien d'indemnitzar conjuntament el banc amb 6,1 milions d'euros. Els altres quatre acusats haurien d'indemnitzar l'entitat bancària amb un total de 12,3 milions d'euros. També les set empreses relacionades amb els fets haurien d'indemnitzar el banc, com a responsables civils subsidiàries, amb un total de prop d'11 milions d'euros. No obstant, arran del pacte de Sánchez Vicario amb el banc i el reconeixement dels fets, la fiscalia i el propi banc podrien rebaixar les seves peticions de pena.
