El millor dia per veure el cometa Nishimura, que no tornarà fins d'aquí a 434 anys

El cometa Nishimura, que va ser descobert el passat 12 d’agost per un astrònom aficionat, ja es pot veure des de la Terra, encara que el millor dia per apreciar tota la seua esplendor serà durant el vespre del diumenge 17, després passarà de llarg i no tornarà fins d’aquí a 434 anys. "En els últims dies, el cometa ha estat visible a trenc d’alba, però a molt poca altura sobre l’horitzó aquest abans de sortir el Sol", ha dit en declaracions a EFE l’astrònom del Observatorio Astronómico Nacional (OAN) Miguel Querejeta. Però a partir d’avui "el cometa començarà a ser visible al capvespre, a poca elevació sobre l’horitzó oest, entre la constel·lació de Lleó i la de Verge", apunta l’investigador.

El cometa, que es coneix tècnicament com a C/2023 P1 i que va ser batejat Nishimura, en honor a l’astrònom aficionat que el va descobrir (el japonès Hideo Nishimura), es troba a uns 125 milions de quilòmetres i continua atansant-se al Sol, per això, al llarg d’aquesta setmana, la seua brillantor creixerà progressivament. Segons els càlculs del Jet Propulsion Laboratory de la NASA, diumenge, 17 de setembre, Nishimura estarà a només 34 milions de quilòmetres del Sol. Aquell dia estarà en el seu periheli, quan arribarà a la seua distància mínima amb el Sol.

"En aquests moments és notablement difícil o gairebé impossible observar-lo a simple vista, ja que la seua tènue brillantor es perd davant de la resplendor de l’alba", però "és possible que el cometa arribi a veure’s a simple vista, encara que amb molta dificultat, a finals d’aquesta setmana", explica Querejeta. Per assegurar-se l’espectacle, l’astrònom aconsella col·locar-se en un lloc espaiós, sense muntanyes ni obstacles perquè el cometa passarà "a poca altura sobre l’horitzó oest", i observar-lo amb l’ajuda d’uns prismàtics o d’un petit telescopi.

I encara que és molt difícil predir exactament com evolucionarà la seua brillantor en els propers dies, ja que en atansar-se al Sol podria desintegrar-se parcialment, Querejeta dona pistes: "En fotografies de llarga exposició el cometa té tons verdosos, però a simple vista (fins i tot amb prismàtics) apareix com una taca blanquinosa al cel".

Nishimura és un cometa de llarg període, és a dir, amb una òrbita molt llarga. L’última vegada que va visitar la Terra va ser al segle XVI i, segons les estimacions dels astrònoms, no tornarà fins d’aquí a 434 anys. 

Els cometes són amalgames de petites partícules de pols fina (minerals residuals de la formació del sistema solar) més una proporció de gel, no només d’aigua sinó també de metà i amoníac, entre altres compostos, a més de matèria orgànica. Aquesta amalgama feblement unida, en passar a prop del Sol s’escalfa, perd gran quantitat de gas i bona part de l’aigua pot quedar líquida, pel que l’interior del cometa es debilita i pot acabar fragmentant-se.

Aquests cometes de llarg període procedeixen del núvol d’Oort, una estructura que envolta el Sistema Solar formada per milers de milions de cossos gelats, situada (en el seu punt més proper) a una distància d’unes 2.000 vegades la distància entre la Terra i el Sol.