Els europeus estan més disposats a ajudar refugiats ucraïnesos que sirians o somalis, segons un estudi

Els europeus presenten una actitud més positiva i són més proclius a ajudar els sol·licitants d’asil ucraïnesos que els refugiats de Síria i Somàlia, segons un estudi publicat a la revista Plos One.

A partir de les respostes de 287 persones del Regne Unit i Malta, Sharon Xuereb, investigadora de l’Open University (Regne Unit), ha analitzat si els europeus fan diferències entre els sol·licitants d’asil d’Europa, l’Orient Mitjà i l’Àfrica, i si aquests immigrants els desperten emocions positives, negatives o si són percebuts com una amenaça. 

Segons la Convenció de Ginebra, un refugiat és algú que "per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social o opinions polítiques" no troba protecció al seu país. D’acord amb les dades de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats, al desembre de 2020 hi havia dotze milions de refugiats, desplaçats interns o sol·licitants d’asil a Europa. 

Només des de 2014, Europa ha estat el destí d’un gran nombre de persones de Síria, l’Afganistan i l’Iraq, i es calcula que al voltant de 110.000 sol·licitadors d’asil van arribar per la Mediterrània en els vuit primers mesos de 2022. A més, des de febrer de 2022, la guerra de Rússia contra Ucraïna ha desplaçat milions de persones: a l’octubre de 2022 hi havia 7,7 milions d’ucraïnesos buscant refugi a tot Europa. Tanmateix, les polítiques d’asil i de visats són diferents segons el país en què es demani l’ajuda.

Per exemple, a l’abril de 2022, el Regne Unit va començar a oferir visats als ciutadans ucraïnesos i a pagar a les famílies britàniques que els acollissin a casa, la qual cosa ha fet que molts sol·licitants d’asil sirians hagin vist revocats els seus permisos. A això cal sumar-hi els missatges dels polítics i els mitjans de comunicació que denuncien que el país està "envaït" pels sol·licitants d’asil, la qual cosa eleva el rebuig de la població i la percepció d’amenaça dels immigrants.

Després d’analitzar totes aquestes variables i les respostes dels enquestats, Xuereb conclou que els europeus senten més emocions positives, més predisposició a ajudar, i menys emocions negatives i prejudicis pels sol·licitants d’asil ucraïnesos que pels sirians o somalis. I segons l’autora, això demostra que a Europa els refugiats, sol·licitants d’asil i immigrants indocumentats musulmans o no blancs són vistos com una càrrega per a la societat mentre que els immigrants generalment blancs (com canadencs o britànics) són percebuts com un avantatge. Xuereb adverteix que per millorar la predisposició de la gent a ajudar als sol·licitants d’asil és necessari reduir la percepció que aquest col·lectiu és una amenaça.

Per a la catedràtica de Ciència Política de l’UNED i investigadora principal del Real Instituto Elcano, Carmen González Enríquez, l’estudi "mostra de forma fefaent una cosa que estava implícita en la reacció de les societats europees cap a l’acollida dels refugiats ucraïnesos", que són percebuts pels europeus "de forma més favorable" que els d’altres parts del món. 

En declaracions al Science Media Centre d’Espanya, González Enríquez diu que "mai s’ha produït a Espanya una mobilització espontània d’ajuda als refugiats sirians o somalis tan intensa com la que es va produir el 2022 a favor dels ucraïnesos, el que permet suposar que també al nostre país els sentiments que desperten uns i d’altres són diferents". Però segons el seu parer l’estudi té una limitació important: no indaga en la percepció dels europeus sobre la guerra a Ucraïna i sobre les causes que motiven la sortida des de Síria o Somàlia.

Per això, l’estudi "no pot identificar un element clau per entendre la resposta especial de les societats europees cap als refugiats ucraïnesos: el temor dels europeus occidentals a l’agressivitat i a l’expansionisme russos, que no només amenacen Ucraïna, sinó tot Europa". "Suggerir, com fa l’estudi, que se’ls acull millor essencialment perquè són blancs i d’herència cristiana és oblidar el component més important: que participem de manera indirecta però indubtable en la guerra a favor de la sobirania ucraïnesa i, per tant, aquests refugiats són aliats davant un enemic comú", conclou.