L'insomni crònic s'ha duplicat en els últims 20 anys

L’insomni crònic ha passat d’afectar el 6,4% de la població a fer-ho sobre el 14% dels espanyols en els últims 20 anys. És la principal conclusió de l’estudi liderat per membres de la Sociedad Española del Sueño (SES), que indiquen que el 2023 aquesta afecció del son s’ha més que duplicat des que es realitzés l’últim estudi sobre el tema l’any 1999. Així ho ha explicat aquest divendres a Toledo el neurofisiòleg expert en medicina del son de l’Hospital Clínic de València i autor principal de l’estudi, Manuel de Entrambasaguas, en el marc del XXXI Congrés de la SES que s’està celebrant des d’aquest dijous i fins dissabte a la ciutat.

Entrambasaguas ha extrapolat les dades de l’estudi, que ha explicat amb la col·laboració d’Exeltis España, amb el total de població del país, afirmant que les xifres indiquen que fins 5,4 milions d’espanyols compleixen els requisits per considerar que pateixen insomni crònic. El treball es va realitzar amb 2.243 entrevistes fetes entre juliol de 2018 i juliol de 2019, de les quals finalment es van considerar vàlides un total de 2.115, ja que la resta corresponien a persones que tenien horaris laborals nocturns i comptaven per tant amb patrons del son no extrapolables a la població general.

ELS ADULTS JOVES, ELS MÉS AFECTATS

Aquest estudi indica que fins al 43,4% de la població té en alguna ocasió símptomes d’insomni, amb una afecció més elevada entre els adults joves d’entre 18 i 34 anys. El símptoma més freqüent d’aquest insomni és aixecar-se molt aviat, afectant molt més homes que dones, mentre que la dificultat per agafar el son era menor en aquest grup d’adults joves. Si es comparen aquestes dades amb els de 1999, hi ha un augment "brutal" a nivell síndrome, ha dit Entrambasaguas, en els adults joves, a un nivell "que abans no existia".

A més, ha afegit, a aquest 14% de la població afectada per l’insomni crònic caldria afegir un altre 4,8% més que no s’han comptabilitzat perquè no tenen símptomes ja que estan prenent medicació. En aquest cas les dones són més consumidores d’aquest tipus de fàrmacs, que a més s’utilitzen més segons avança l’edat. Els medicaments més fets servir per agafar el son són el lorazepam i el diazepam, ha detallat De Entrambasaguas.

D’altra banda, l’estudi recull que un 25% dels entrevistats que prenien medicació per dormir continuaven tenint problemes per agafar el son malgrat això i sorprèn que un altre 18% d’aquest subgrup pensava que no tindria problemes per dormir si abandonés la medicació però, tot i així, la continuava prenent. Això fa pensar, ha assenyalat el líder de l’estudi, que "no hi ha gaire control i seguiment" sobre aquest tractament farmacològic que a més, ha afegit, té "preocupants" efectes secundaris sobre la població més gran, que és qui més consumeix aquests fàrmacs.

EL RITME DE VIDA I L’ESTRÈS, POSSIBLES CAUSANTS

Preguntat per les raons que poguessin explicar un augment tan gran de l’insomni crònic, Manuel de Entrambasaguas ha comentat que "està clar que hi ha un problema amb el son" i que existeix un retard de fase i un son insuficient en la població. A més, ha dit, hi ha hagut canvis socials i els joves actuals poden estar més estressats que els de fa 20 anys. En aquest sentit, ha aprofundit en qüestions que influeixen en el son com els horaris laborals, les feines en torns disruptius i la conciliació familiar. "Tot això està influint en el son i són coses que hem d’investigar", ha apuntat.

En tot cas, aquesta és una tendència que s’està desenvolupant a tots els països industrialitzats, unida a l’ús de dispositius mòbils abans de dormir. "Veient l’estil de vida que estem tenint, accelerats i hiperconnectats, segurament té molt a veure", ha postil·lat.

LA TERÀPIA, PRINCIPAL RESPOSTA

Quant a les possibles solucions a la qüestió, De Entrambasaguas ha comentat que des de la Sociedad Española del Sueño (SES) recomanen que la teràpia cognitivaconductual sigui la primera resposta per sobre dels fàrmacs, unida a l’adopció de diferents costums que augmentin la higiene del son. Entre aquestes recomanacions hi ha que hi hagi un entorn adequat per dormir i uns bons costums per regular el ritme circadiari, amb horaris regulars per ajeure’s i aixecar-se i fent servir a més algun temps abans d’anar a dormir per calmar-se després del ritme de tot el dia i tenir conversa amb les persones de l’entorn.

La teràpia també té la missió d’ensenyar quin és el son fisiològic i de proposar conductes com associar el llit amb el fet de dormir i no per realitzar altres activitats i limitar el temps que passem en ella al temps real de son, així com fer exercicis de relaxació i meditació.

L’estudi que s’ha presentat aquest divendres a Toledo serà publicat el mes de desembre per la revista Sleep Epidemiology, encara que ja es pot consultar online.