Un estudi gallec sobre l'efecte de les "orgies" d'anxoves sobre el moviment del mar, premiat amb un IG Nobel

Un estudi científic fet a Bueu (Pontevedra) i basat en l’activitat sexual de les anxoves acaba de ser premiat amb un IG Nobel. Els IG Nobel —joc de paraules que, pronunciades conjuntament, es podria traduir per innoble— els concedeix Annals of Improbable Research (Annals d’investigacions improbables ) a estudis publicats i revisats per revistes de prestigi. Estan patrocinats per estudiants de la Universitat de Harvard i s'entreguen des de fa 33 anys. Busquen fer "riure i després pensar" i compten amb el suport de nombrosos científics de diferents països, alguns guanyadors del Nobel real.

L’estudi gallec aporta respostes a la influència dels éssers vius en els moviments del mar. Demostra que els peixos són capaços de barrejar les capes d’aigua i moure els nutrients. Els resultats van ser publicats l’any passat a la revista Nature Geoscience, i van captar l’interès dels mitjans anglosaxons. El titular que una orgia d’anxoves provocava marejada era molt cridaner. Ara aquest treball liderat per l’Instituto Español de Oceanografía (IEO) i la Universidade de Vigo ha rebut un dels deu premis IG Nobel en la categoria de Física.

També s’han reconegut altres investigacions sobre l’ús de cadàvers d’aranya com a eines robòtiques, la capacitat mental de les persones que poden parlar al revés o l’efecte de l’alopècia als pèls del nas.

Un altre dels estudis guardonats en la categoria de Nutrició ha estat l’equip japonès que va crear uns escuradents capaços de modificar el sabor salat del menjar a través d’estímuls elèctrics. En concret, els febles estímuls elèctrics, indetectables per al cos humà, reajusten els ions de compostos com el clorur sòdic (sal comuna) o el glutamat sòdic (relacionat amb el sabor dolç), causant canvis en el sabor del menjar, la qual cosa podria ser d’utilitat per promoure dietes més saludables.