Forners i pastissers de Lleida alerten de la falta de personal i relleu generacional

Els gremis de fleca i pastisseria de Lleida denuncien que tenen moltes dificultats per trobar personal “motivat” per treballar en aquests sectors, com passa amb altres oficis tradicionals, com fusters o electricistes. Remarquen que no hi ha relleu generacional, malgrat que molts han modificat horaris i condicions.

Fa temps que els oficis tradicionals, com electricistes o fusters, acusen la falta de mà d’obra i ara són els forners i pastissers els que també posen de manifest les dificultats per trobar personal. “És una odissea”, afirma Pilar Marqués, presidenta del Gremi de Forners de les Terres de Lleida.

Assegura que “és molt difícil trobar personal motivat, entre el jovent i en general”, tant per a l’obrador com per atendre els clients. Subratlla que en l’actualitat molts establiments han modificat els horaris “i ja no comencen a les cinc del matí”, però tot i així no els resulta fàcil contractar treballadors. Apunta que per aquesta raó al sector “no hi ha relleu generacional” i afegeix que l’increment del cost de l’electricitat i les matèries primeres tampoc ajuda.

“Els fills veuen les dificultats per arribar a final de mes i no volen dedicar-se a això”, indica. Per la seua part, Carles Ribes, vicepresident del Gremi de Pastisseria de Lleida, subratlla també la “falta de relleu generacional” al seu sector i alerta que “en els propers deu anys a Lleida podrien tancar molts negocis” per aquest motiu. Remarca que les pastisseries que ja han tancat “mai tornaren a obrir perquè falta gent” que vulgui dedicar-se a aquest ofici.

“Muntar una pastisseria des de zero, amb totes les instal·lacions, costa molt, i trobar personal, també.” Ribes apunta que “es treballa en festius, però és un treball molt bonic” i afegeix que en el seu cas, a la Pastisseria Forn Germans Ribes de Torrefarrera, han modificat l’horari i les condicions de treball. “Abans començàvem a treballar a les quatre de la matinada i ara, a les sis o a quarts de set, i a dos quarts de dos acabem tots”, assenyala. Afegeix que ha contractat una jove prodecent de formació dual, que al juny va acabar les pràctiques, “i vam veure que servia”.

Destaca que “els sous no són dolents”, però també creu que “la gent no està motivada per treballar”. “No és qüestió que no tinguin experiència, ja l’adquiriran, el que sembla és que tothom vulgui ser funcionari”, assevera.

No es cobreixen les places

Manel Llaràs, que també forma part de la junta del Gremi de Forners, assenyala que la falta de personal els impedeix també en ocasions ampliar el negoci i apunta que molts dels alumnes que acaben el cicle de grau mitjà de Formació Professional en Fleca, Pastisseria i Confiteria que imparteix l’Escola d’Hostaleria de la Caparrella prefereixen continuar formant-se en un altre cicle del centre, en lloc de treballar. Aquest curs 2023-2024, de les 63 places del cicle de Fleca, Pastisseria i Confiteria, se n’han cobert únicament 33, segons dades del departament d’Educació.

«Vaig canviar la manera de treballar per tenir més qualitat de vida»

Fa cinc anys, quan en tenia 33, Jordi Martí Llaràs va agafar les regnes de l’Antic Forn i Pastisseria J. Martí que regentava el seu pare al barri del Secà de Sant Pere, a la ciutat de Lleida. És la quarta generació al capdavant del negoci, però als sis mesos va decidir canviar la manera tradicional de treballar “per poder tenir una vida més còmoda i conciliar el treball amb la família, tant jo com els meus empleats”.

“Pel meu pare, sabia que la vida de forner és un sacrifici. Jo a ell el veia poc. Així que vaig fer canvis per guanyar en qualitat de vida”, assenyala.

Explica que “vaig pensar que si jo no volia treballar de nit, tampoc no trobaria ningú que volgués fer-ho, així que vaig començar a fer el pa al matí, el deixem fermentar tot el dia i a les sis del matí el coem. D’aquesta manera, tots treballem només al matí”.Assegura que amb aquest nou sistema també han pogut “millorar molt el producte que oferim, fent una fermentació correcta, i obtenint un resultat més adequat per a persones amb problemes digestius”. Remarca que en l’actualitat “cada vegada es valora més que una feina et permeti tenir qualitat de vida”.

“La mentalitat de la generació dels pares era més sacrificada, es pensava a treballar i guanyar diners, i ara es valoren altres coses com estar amb la família. Per això ens hem adaptat”, subratlla.Pel que fa a la dificultat per trobar personal, afirma que en lloc de contractar un oficial ha preferit formar una persona, perquè aprengui des del principi la seua manera de treballar. Destaca també que intenten elaborar “productes diferencials i de qualitat”.