Mor el periodista esportiu Pepe Domingo Castaño als 80 anys

Pepe Domingo Castaño, mort aquest diumenge a Madrid als 80 anys, ha estat una de les veus radiofòniques més conegudes a Espanya, especialment pels programes musicals i esportius a La SER i la COPE. Va nàixer a Drono-Lestrone (A Coruña) el 8 d’octubre de 1942, encara que es va traslladar a Padrón quan era petit i allà va viure la seua infància i part de la seua joventut.

Va ser novici dominic en un seminari asturià i va cursar estudis de Magisteri. La seva primera feina va ser com a comptable. Després, a través d’un anunci de premsa, va entrar a treballar a Radio Galícia, a Santiago de Compostel·la, durant dos anys, fins que el 1966 es va traslladar a Madrid. Els seus primers anys a la capital van ser durs i  va arribar a tenir problemes econòmics fins que va trobar la feina desitjada.

Va treballar venent llibres i gravant versions en àudio per a l’ONCE. Va col·laborar durant un temps a Ràdio Joventut i La Voz de Madrid, però va tenir la seua gran oportunitat en Radio Centro, on va estar cinc anys i on es va formar com a professional presentant un programa musical titulat "Disco parada". El 1973 va ser cridat per la Cadena SER, emissora en la qual va presentar "Viva la radio", "Sintonia sobre ruedas" i durant cinc anys "El Gran Musical", al costat de Joaquín Luqui, programa amb el que va aconseguir gran popularitat i gràcies al qual va rebre el 1975 el seu primer Ondas.

Ha treballat també en televisió. Va començar en espais en TVE com "Biblioteca joven", "A todo ritmo", "Voces a 45", "La casa del reloj" i més tard va ser contractat com a presentador de "300 millones", on va ser cessat el 1982 i va presentar una querella contra Televisió Espanyola, que va guanyar als tribunals.

Pepe Domingo va tornar de nou a la SER, on va fer diversos magazins, entre ells "Madrid, ahora mismo" y  "Aquí, la SER", i en els noranta va dirigir i va presentar el programa local "Hoy por hoy Madrid".

Des de 1988 va col·laborar a "Carrusel Deportivo", presentat des de 1992 per Paco González, on es va encarregar de realitzar les falques publicitàries en directe, i fins a començaments de 2006 en el programa esportiu nocturn "El larguero", de José Ramón de la Morena. Castaño es va convertir en un dels animadors amb més pegada de la ràdio espanyola. El setembre de 1995, i després de tretze anys allunyat de la televisió, va tornar com a presentador del concurs "Número Uno", a Telecinco.

Després que el 2010 la SER apartés Paco González de la direcció de l’espai "Carrusel Deportivo", que va acabar amb la sortida del periodista a la cadena COPE, Pepe Domingo Castaño el va seguir a mitjans de juliol després del Mundial de Futbol i des d’aleshores va realitzar les funcions de presentador-animador de l’espai de cap de setmana "Tiempo de juego".

Va gravar alguns discos que van obtenir èxit en països hispanoamericans, arribant a aconseguir a Mèxic un disc d’or el 1979, on van tenir gran acceptació els seus temes "Motivos", "Neniña" i "Terciopelo y fuego", encara que a Espanya van passar inadvertits, a excepció del tema "Viste pantalón vaquero". El 2009 va col·laborar en la sèrie documental "En el Camino de Santiago", de National Geographic. També ha publicat diversos llibres, el de poesia "Andadura" (1978) i "Carrusel, diario de un año" (2006).

Va aconseguir el Premi de la Popularitat del diari "Pueblo" (1971); quatre premis Ondas (1975, l’Especial 1996 per "Carrusel Deportivo", 2002 i 2005); l’Antena d’Or de 1989 en el seu apartat de locució i una altra el 2010 per la seua trajectòria; "El Micrófono de Oro" de la Federación de Asociaciones de Radio y Televisión de España (2005), Premio Diego Bernal 2011 de la Associación de Periodistas de Galícia.

També el Premi de les Arts i les Ciències Aplicades a l’Esport dels Premis Nacionals de l’Esport de 2011; el I Premio Joaquín Prat de Radio, que li va concedir la Academia Española de la Radio el 2014; els ¡Bravo! de Radio 2016 i de 2018 de la Conferencia Episcopal; Premio de la Gala 2019 de la Asociación de la Prensa Deportiva de Madrid; o el Premio Nacional de Periodismo Deportivo Manuel Alcántara 2019.

Altres reconeixements que va rebre van ser el Premio Guaca y Puro de Oro de Venezuela, "Silvestre del Año" de la popular carrera San Silvestre madrileña, "Matancero de honor" de Guijuelo, "La Vieira de Plata", "Caballero del capítulo de la Orden Serenísima del Albariño" de Cambados (Pontevedra); Orden de Honra "Tenedor de Oro", Premio Canción Motivo, Premio de la Cámara de Comercio i Premio Inocente del jurat com a personatge conegut més solidari.

Era "fill adoptiu" de Padrón i el 2015 va rebre la Medalla Castelao, que li va atorgar la Xunta de Galícia. Estava casat en segones núpcies amb l’exmodel María Teresa Vega, amb qui va tenir dos fills. Anteriorment va ser parella de la presentadora de televisió María Luisa Seco.