Els contactes personals segueixen sent la millor via per trobar la primera feina després de la universitat

Una de les principals conclusions de l'enquesta d'inserció laboral dels titulats universitaris elaborada per  l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) revela que els contactes personals encara suposen el 21% de les vies per trobar la primera feina, tot i que han baixat respecte al 25% del 2020.

D'altra banda, s'ha incrementat molt l'accés a partir de les pràctiques d'estudis i els portals web, que ja suposen al voltant del 20%. L'enviament de currículums per iniciativa pròpia ha baixat del 30 al 20% en tres anys.

Una altra de les conclusions de l'enquesta és que els titulats en graus, màsters i doctorats a les universitats catalanes tenen pràcticament plena ocupació i millor nivell laboral que la mitjana de la població i ja han arribat al nivell d'ocupació previ al 2008. 

A més, com més formació, millor inserció laboral, ja que hi ha plena ocupació en els titulats amb màsters i doctorats, i gairebé plena en els graus. De fet, el percentatge d'ocupació i els salaris mitjans augmenten amb la formació, passant l'ocupació del 91 al 96% entre graus i doctorats, i del 62 al 84% els que cobren més de 2.000 euros bruts al mes. També es redueixen les funcions no qualificades en el cas de màsters i doctorats, però al voltant del 40% fan funcions per sota del seu nivell de formació.

Tenint en compte les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), els titulats universitaris són els únics que han recuperat els nivells d'ocupació previs a la crisi financera del 2008, al voltant del 8% d'atur, mentre que els que només tenen estudis secundaris encara estan per sobre. En el cas dels màsters, el nivell d'atur és del 4,2%, cosa que es considera plena ocupació. Els titulats en graus tenen un atur del 5,5% i els doctorats, d'un 1,7%. El 65% dels titulats universitaris té contracte fix o indefinit.

L'enquesta també ha detectat que el 75% dels titulats de màster han treballat entre el grau i el màster. La majoria de titulats de màster admeten que aquesta titulació els ha permès millorar laboralment respecte quan només tenien el grau.

Pel que fa a la satisfacció amb la titulació cursada, el 82% dels doctorats diu que ho està, mentre que els titulats en graus i màsters ronden el 70%, percentatges estancats respecte el 2020. No obstant, un terç dels titulats en graus o màsters no repetirien estudis, i d'aquests, gairebé la meitat es mostren insatisfets amb el disseny o la qualitat del títol.

De fet, molts titulats en graus i màsters consideren que el seu nivell d'anglès i d'expressió oral i escrita està per sota de les seves necessitats laborals. En canvi, la seva formació teòrica la consideren per sobre de l'exigit laboralment.

Un altre dels àmbits de l'enquesta és l'atracció i la retenció de talent. El 26% dels estudiants de màster procedeixen de l'estranger, i d'aquests, un de cada tres es queden a treballar a l'Estat. Així, hi ha un 8% de titulats espanyols en màsters que treballen a l'estranger, cosa que es considera fuga de talent, i un 32% de titulats internacionals que treballen aquí, cosa que es considera retenció de talent. Per àmbits d'estudis, les humanitats són les que més talent atreuen, seguides de la salut i les enginyeries. La major fuga de talent es dona també en les enginyeries i les ciències.

L'enquesta s'ha fet a més de 40.000 persones titulades en graus, màsters o doctorats, pràcticament la meitat dels 89.000 titulats que van acabar els seus estudis just abans de la pandèmia i que s'han inserit laboralment just després. Uns 23.000 enquestats són titulats en grau, 15.000 en màsters i 2.500 en doctorats. Es la vuitena enquesta d'inserció laboral dels titulats de les universitats catalanes, enquesta que es fa cada tres anys des del 2001.