Supervivents de càncer denuncien la discriminació que pateixen: "És complicat obtenir el carnet de conduir"

La Federación Española de Padres de Niños con Cáncer (FEPNC) ha denunciat la discriminació que pateixen les persones que han tingut o tenen càncer infantil en àmbits com el laboral, l’acadèmic i l’administratiu, i ha posat com a exemple les dificultats que tenen a l’hora d’obtenir el carnet de conduir o de contractar una assegurança.

"Les persones que han tingut o tenen càncer tenen complicat obtenir el carnet de conduir. En moltes ocasions, els posen traves a l’hora d’aconseguir el psicotècnic, els demanen certificats d'oncòlegs i metges de capçalera o directament no els donen el carnet", ha denunciat la gerent de FEPNC, Pilar Flores, durant un esmorzar informatiu organitzat per la federació.

Així mateix, en la seua participació en la trobada, Lara Fernández del Grupo Español de Pacientes con Cáncer, GEPAC, ha criticat que "hi ha moltes dificultats per sol·licitar una assegurança de vida o una hipoteca".

En aquest sentit, el president de FEPNAC, Juan Antonio Roca, ha indicat que "malgrat el gran avenç que vam aconseguir al mes de juny, amb el reial decret d’eliminar la discriminació en el sistema financer, encara continuen existint discriminacions".

El mes de juny passat el govern espanyol va incloure en el Real Decreto Legislativo 1/2007, de 16 de novembre, el dret a l’oblit destinat a aquelles persones que han superat el càncer en la contractació de qualsevol producte financer transcorreguts cinc anys després de finalitzar el tractament i sense recaiguda.

Malgrat això, Roca ha manifestat que "cal garantir la igualtat d’oportunitat i de drets de tots els menors amb càncer i les seues famílies a Espanya", mentre ha destacat el paper de les 22 associacions que formen part de la federació, gràcies a les quals han "aconseguit moltes coses".

Durant una de les taules rodones de l’esmorzar informatiu, la gerent de FEPNC, Pilar Flores, ha destacat que "el dret a l’oblit no és oblidar que s’ha tingut càncer, sinó que és el dret a no discriminar en serveis".

Així mateix, Flores ha assegurat que "falta un seguiment de la llei, així com un comitè que analitzi els casos i doni les solucions a les discrepàncies per mala praxi", a més ha posat com a exemple el cas de França "en el qual les companyies d’assegurances financeres donen informació del dret a l’oblit als consumidors".

Atenció en unitats d’oncohematologia

La federació també ha recordat la importància que els adolescents siguin atesos en les Unitats d’Oncologia Pediàtrica fins els 18 anys. Un reclam que FEPNC assegura que "encara continua sense complir-se en alguns hospitals" i que "suposa una sèrie d’efectes negatius per als pacients".

"Sembla mentida que hi ha alguns adolescents que no són tractats en pediatria, això repercuteix en la qualitat de vida del menor i en la seua atenció", ha criticat Roca, que ha afegit que "els adolescents amb càncer té necessitats especials quant al tractament, tant a nivell mèdic com psicosocial, que han de ser considerades en la seua atenció sanitària de manera integral".

De la mateixa manera, la coordinadora de la Comissió de Sanitat de FEPNC, Àngels Hidalgo, ha demanat que "els nens siguin tractats en una unitat d’oncologia pediàtrica, des de petits fins els 18 anys", mentre ha lamentat que "hi ha hospitals que els 14 anys els deriven a unitats d’adults, amb tots els problemes que comporta."

És el cas de Sonia Simón, una supervivent de càncer a la qual se li va diagnosticar leucèmia el 2012, quan tenia 15 anys. "Vaig ser tractada en una unitat d’adults, això va comportar que el diagnòstic me'l van donar en una habitació sola, sense la companyia dels meus pares. Van passar hores fins que van poder entrar a l’habitació i saber què em passava", ha assenyalat Simón, que va estar ingressada a l'Hospital La Fe de València.

"Durant el tractament també seguia a la unitat d’adults. Els metges em van dir que era millor no sortir de l’habitació perquè em podia impactar veure els altres pacients adults que eren fora" ha relatat la supervivent, que ha assegurat que "va trobar a faltar" relacionar-se amb gent de la seua edat.

Joves i nens estudiants

En la trobada també s’han tractat les dificultats que tenen molts joves i nens amb càncer per  compaginar el tractament amb els estudis. "No els hem facilitat l’accés a l’escola ni al món laboral a les persones que han tingut la malaltia. Imagineu com és el procés d’adaptació dels nens a l’escola quan durant anys no han pogut assistir a classe", ha manifestat Arantxa de Lara, de la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC).

Per la seua part, Flores ha explicat els problemes que tenen els nens que han rebut educació domiciliària durant el tractament i han de tornar a les aules. "Demanem que la tornada a l'escola sigui gradual, no pots tallar-li l’atenció domiciliària  i que comenci directament a tenir classes de vuit hores diàries".

La gerent de FEPNC ha assegurat que molts estudiants "no aguanten" el ritmes de les classes i que, en moltes ocasions, "cal tenir en compte que la medicació té efectes i els resulta molt complex memoritzar després del tractament", per la qual cosa "estan a mercè de la bona voluntat dels col·legis o universitats".