La pujada del preu dels aliments repercuteix en la salut, segons un estudi

El cost dels aliments pot ser un factor crucial en les decisions de la dieta; una cistella de la compra saludable és considerablement més cara que portar una alimentació poc sana, per aquesta raó, un equip de la Universitat de les Illes Balears i el Centro de Investigación Biomédica en Red (CIBER) observa en un estudi que la pujada del preu dels aliments repercuteix en la salut.

Un cost més gran de la dieta està relacionat amb un consum més elevat de fruites i verdures, grans sencers, peix i mariscos, carn blanca i processada, cafè i te, begudes edulcorades i begudes alcohòliques. A mesura que el cost de la dieta és més baix, el consum de diversos aliments era més gran: patates i cereals refinats, ous, llet i productes lactis, greixos i olis (inclòs l’oli d’oliva), dolços, i pastissos, i aliments processats.

L’estudi, publicat a la revista 'Frontiers in Public Health', està emmarcat dins del projecte PREDIMED-Plus, ha estat liderada per Josep A. Tur, investigador principal de l'àrea d'Obesidad y Nutrición del CIBER (CIBEROBN) i de la Fundación Instituto de Investigación Sanitaria Islas Baleares (IdISBa). L’objectiu de l'estudi era analitzar com el preu dels aliments pot influir en l’elecció de la dieta i el seu impacte en la salut.

Entre els paràmetres de la síndrome metabòlica (condicions mèdiques interrelacionades que augmenten significativament el risc de desenvolupar malalties cardiovasculars), la hiperglicèmia, hipertrigliceridèmia i la prevalença d’obesitat abdominal estaven més relacionats amb el cost econòmic de la dieta només per als homes, mentre que el colesterol HDL estava relacionat amb els dos  gèneres. Per la seua part, la hipertrigliceridèmia, el colesterol HDL i l’obesitat abdominal estaven relacionats amb el cost econòmic de la dieta només en els nivells més baixos d’educació.

Les participants dones, així com les que viuen soles, tenien més probabilitat de gastar més diners en la seua dieta. Ingestes d’energia més baixes i més nivells de despesa d’energia estaven relacionats amb més costos de la dieta per cada 1.000 kcal/dia. Aquelles amb una educació superior i no fumadores es gasten més diners en el menjar. D’altra banda, el cost de la dieta estava directament associat amb la prevalença d’hiperglicèmia i obesitat abdominal, i inversament associat amb la prevalença d’hipertrigliceridèmia i colesterol HDL baix.

A més, l’anàlisi ajustada va revelar que el gènere i el nivell educatiu eren factors de confusió per a la majoria de les variables sociodemogràfiques. L’edat, la ingesta i la despesa d’energia no estaven relacionades amb el cost econòmic de la dieta després d’ajustar per una o ambdues variables.

D’altra banda, es va determinar que viure sol només era rellevant per a les dones i aquells amb un nivell educatiu intermedi, mentre que l’hàbit de fumar era rellevant en el cost econòmic de la dieta per als homes, i per a aquells amb un nivell educatiu baix-intermedi.

L’estudi mostra que, tenint en compte els hàbits alimentaris de les persones participants, més de 6.800, aquelles amb una adherència més gran a la dieta mediterrània, una dieta antiinflamatòria o una versió saludable del patró dietètic provegetarià van adquirir una cistella de la compra més cara. En la investigació s’ha calculat la ingesta dietètica dels participants a través d’un qüestionari de freqüència alimentària, considerant diversos factors com la gravetat de la síndrome metabòlica o l’adherència a la dieta mediterrània.

El cost econòmic dels aliments s’ha obtingut de la base de dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació durant el període de reclutament dels participants (2015-2017), i s’ha calculat el cost total de la dieta ajustat per 1.000 kcal.