Un estudi preliminar mostra una major toxicitat en bosses compostables que en les de plàstic convencional

Un estudi liderat per investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha analitzat la toxicitat de bosses de plàstic compostable, bosses de plàstic convencional i d'altres de plàstic reciclat en cèl·lules de peix zebra in vitro. Els resultats mostren un alt nivell de toxicitat en les bosses de plàstics compostables, que augmenta amb la fotodegradació, és a dir, en incidir-hi els raigs ultraviolats. El treball també demostra que la toxicitat observada en les bosses compostables es trasllada a l'adob en la biodegradació, fet que pot afectar el medi ambient i la salut. Des del CSIC indiquen que, tot i que l'estudi és preliminar, amb un nombre reduït de bosses, els resultats són representatius del procés de degradació.

El treball ha estat liderat per l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC) i l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA-CSIC), i de la plataforma Susplast, i s'ha publicat a 'Journal of Hazardous Materials'.

En l'estudi es va realitzar una extracció de bosses per analitzar els compostos tòxics que podien alliberar al medi ambient. Es va avaluar la toxicitat d'aquests compostos amb línies cel·lulars de peix zebra en tres situacions diferents: directament, a partir de les mostres de les bosses; després d'una simulació d'envelliment de les bosses amb raigs ultraviolats (fotodegradació) i mitjançant els petits fragments de les bosses que quedaven després de convertir-se en adob o compost de qualitat. Finalment, es va analitzar l'adob resultant del procés de compostatge de les bosses.

"Ens va sorprendre que les cèl·lules exposades a les bosses de plàstic convencional no mostraven rastres de toxicitat. No obstant això, sí que la vam detectar en les biodegradables, les quals disminuïen la viabilitat de les cèl·lules", explica Cinta Porte, autora principal de l'estudi i investigadora de l'IDAEA-CSIC, en declaracions recollides en una nota de premsa.

Els investigadors apunten que la seva principal hipòtesi és que "els fabricants afegeixen additius químics per elaborar les bosses biodegradables que podrien ser especialment tòxics". A més, les bosses de plàstic reciclat també mostraven majors nivells de toxicitat que les convencionals, ja que també s'afegirien additius plàstics per a la seva reutilització.

Les bosses de plàstic biodegradables que es troben a la secció de fruita i verdura dels supermercats compten amb el segell 'OK compost', que indica que compleix amb les característiques i la legislació vigent per a ser compostables industrialment.

“La toxicitat observada pot derivar tant dels additius utilitzats durant el processat com dels fragments dels plàstics biodegradables produïts durant el compostatge”, exposa Amparo López Rubio, investigadora de l'IATA-CSIC.

Aquesta investigadora destaca que és "necessari investigar exhaustivament la migració i l'ecotoxicitat d'aquests nous materials i establir un bon marc normatiu, basat en l'evidència científica, que asseguri la innocuïtat dels mateixos abans que arribin al mercat". "Necessitem una interacció oberta i transparent amb les empreses que permeti avançar en el desenvolupament de materials que, a més de ser més sostenibles, siguin segurs”, afegeix López Rubio.

Els compostos químics concrets afegits a aquestes bosses compostables no s'han pogut identificar en l'estudi, donat que molts additius estan protegits per patents. "Tot i que cada fabricant pot afegir uns additius diferents als seus productes, hem observat que totes les bosses biodegradables tenen nivells similars de toxicitat", aclareix Tiantian Wang, primera autora de l'estudi i investigadora predoctoral de l'IDAEA-CSIC.

L'equip investigador assenyala que es tracta d'un estudi preliminar i insta a continuar investigant la toxicitat detectada en les bosses biodegradables. Els investigadors insisteixen en la necessitat de prendre mesures per regular els additius plàstics que s'afegeixen a aquestes bosses.