EXÈRCIT CANVI DE SEXE
Deneguen el canvi registral de sexe a un sergent per voler utilitzar-lo per ascendir laboralment
No hi ha un canvi físic en el sol·licitant, no va demanar canviar de nom i s’autodenomina en masculí
Imatge d’arxiu del Tribunal Superior de Justícia de les Canàries.
L’autoritat judicial al capdavant del Registre Civil de Las Palmas de Gran Canària ha denegat la sol·licitud d’un home, sergent de l’Exèrcit de l’Aire, per quedar registrat com a dona a l'entendre que la finalitat de l’home era beneficiar-se de la discriminació positiva i optar a un ascens laboral de manera més avantatjosa, ja que volia promocionar a subtinent per aquesta via.
D’aquesta manera, el jutge ha apreciat que la intenció del sol·licitant no era acollir-se als supòsits legitimats en l’anomenada Llei Trans (Llei 4/2023 de 28 de febrer per a la igualtat efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI).
Segons informa el Tribunal Superior de Justícia de les Canàries (TSJC) en un comunicat, la clau de la decisió no és en la Llei Trans pròpiament dita, sinó en la directriu tercera de la Instrucció que la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública va promulgar el 26 de maig passat sobre la rectificació registral de la menció relativa al sexe regulada en la norma.
La mateixa va establir que "dins dels estrictes termes de la Llei 4/2023, de 28 de febrer, l’encarregat vetllarà perquè no es produeixi frau de llei o abús de dret".
En aquest cas, l’autoritat judicial, després de citar l’interessat a la compareixença que exigeix la llei per a la ratificació de la petició, ha arribat a la conclusió de què, de les seues manifestacions, "no és possible deduir amb prou certesa que la finalitat perseguida a la seua sol·licitud s’acomodi a l’objectiu perseguit per la Llei".
"Ans al contrari, es col·legeix que va dirigida a l’obtenció de les conseqüències jurídiques que, per promoure la igualtat a través de la discriminació positiva, aquesta i altres lleis estableixen per a les dones o per a les persones trans, sense que existeixi una voluntat real d’expressió de gènere com a dona", va exposar.
No hi havia un canvi físic en el sol·licitant
El magistrat al capdavant del Registre explica en la interlocutòria que de les diligències dutes a terme es va poder constatar que no hi havia canvi físic en el sol·licitant, i que tampoc aquest no demanava el canvi de nom, referint que el seu també ho era indistintament de dona.
"De la mateixa manera -detalla la interlocutòria - s'autodenomina en masculí, no evidència cap expressió de gènere en el context de les expectatives socials ni en la relació amb la manera de vestir ni en l’ús d’un o altre nom o pronom, ni en el comportament, ni en la veu ni en l’estètica, desconeixent la diferència entre expressió de gènere i la identitat de gènere, exposant que se sent dona, però no vol que el tractin com a tal fins que no es rectifiqui el seu sexe".
Finalment, la resolució afegeix que també "va indicar no conèixer cap col·lectiu de suport a persones trans, així com no necessitar suport psicològic de ningú, i per la seua professió de sergent de l’aire, vol promocionar a subtinent".
Amb tot, l’article 11.2 de la Llei orgànica del Poder Judicial estableix que els jutjats i tribunals "rebutjaran fundadament les peticions, incidents i excepcions que es formulin amb manifest abús de dret o comportin frau de llei o processal".
Per tant, emfatitza la interlocutòria "l’ús de la norma jurídica per a l’obtenció d’una finalitat diferent de la prevista en la llei, a més de resultar fraudulent i contrari a l’ordenament jurídic, incorpora un especial menyspreu a la dignitat de la persona que, per al cas de les persones transgènere, ha tardat moltíssim a reconèixer-se com un dret humà".
